diumenge, 24 de novembre de 2013

Em mires quiet. Sento que s'ha aturat el temps. Que sóc mestressa i senyora de tota aquella bellesa i m'acosto mig passet més cap a tu. Amb compte i lentament per si el temps es tornés a engegar de cop i volta i sense solta, deixo que el dors dels meus dits et tremolin sobre la teva galta i la  teva barba. Tu, absent a tot, em continues penetrant amb la mirada. Mai he vist un blanc dels ulls tan blanc com el teu. Mai. 



dissabte, 23 de novembre de 2013

Sento la persiana del garatge com puja i baixa i sé al moment que ella ha arribat. M'espero una mica, encara, a aixecar-me i obrir la porta, i de cop em trobo la bèstia a sobre que em fot un ensurt de ca l'ample! Ella es posa a riure com si jo m'hagués espantat per l'evidència! Li dono un brick de brou, un cul de pasta de lletres i una llauna de paté i l'envio al pis de sota. Li dic que em poso el pijama i baixo però en veritat em torno a posar l'ordinador a la falda una estona més. :)
Després baixo a corre cuita, la bestieta menja i no em fa ni cas. Passa una gana de por, em mira amb aquella careta de: "no te la creguis, jo no sóc vegetarià com us ha explicat!!!" però al cap de no res ja s'ha acabat tot el sopar i torna a remenar la cua. Nosaltres mentrestant xerrem una mica del dia i ella m'explica com s'organitza per ajudar-me a organitzar-me a mi. Intento fer-la riure ficant-me amb ella. I ho aconsegueixo. Ella sempre diu que només dues persones al món aconsegueixen fer-la riure tot criticant-la i jo en sóc una. Això m'encanta. No té preu. Ens emportem la sopa al sofà i continuem xerrant. Quan es cansa em diu: "ja hem xerrat prou, ara mirem la tele" i engegem la tele mentre ens tapem amb la manta. Així de senzill.

Avui mirava un vídeo d'aquells que parla de com aconseguir ser feliç i parlava sobretot d'intentar gaudir al màxim de cada moment; no esperar ser feliç "després" sinó intentar ser feliç amb l'"ara" i amb el què es té en aquell moment.
Amb els meus veïns és mooooooooolt fàcil sentir que s'està vivint un bon moment.