dimarts, 8 de desembre de 2015

No sé què penses que penso de tu. Però segur que s'allunya molt de la meva realitat.
No sé què pensaves que pensava de nosaltres. Però segur que s'allunyava molt de la meva realitat.

Malgrat tot. Et seguiré estimant a la meva manera. Potser d'una manera diferent a la manera en què t'estimava abans, però jo mai deixo d'estimar. I de vegades prefereixo pensar que mai vas pensar en nosaltres com a alguna cosa, que pensar que hi vas pensar i no ho vam deixar néixer. I quan llegeixo algun poeta amb els ànims per terra sempre desitjo que no siguis tu. Que malgrats tots els malgrats trobis la manera per somriure des del cor com a mínim un cop al dia. I que mai deixis de pensar que pots anar a millor i que per molt fotut que sigui un dia no pensis que així serà cada dia.

I també vull que sàpigues, que encara que els dos sabem que quasi sempre sembla que la comunicació entre nosaltres és impossible, això, no resta cap valor al valor que jo et veig i molt menys, a l'amor que et tinc.