dimarts, 29 de març de 2016

Es recolza amb el colze esquerra per arribar a la tauleta de nit. Ni se n'adona que amb un mugró li acaricia una parpella.
-Això per mi és l'assertivitat.
Prem els llavis mentre encén els dos cigars alhora i se'l mira obrint molt els ulls. Li encanta fer la ximpleta. Ell n'hi agafa un i se'l posa a la boca. Deixa que ella faci una pipada al que encara li queda i també li agafa per deixar-lo al cendrer.
-El respecte?
Ella ni protesta.
-Sí. Sobretot. També entenc que és posar límits als demés. Però sobretot parlar i defensar les idees pròpies amb respecte. Perquè penso que molta gent sap posar límits i no deixar-se canviar d'opinió però d'aquests, pocs, ho fan ben fet, respectuosament.
-Quina hora és?
-Encara no són dos quarts. A dos quarts ens aixequem.
I seguidament d'un bot se li asseu a la panxa.
-Deixa això.
Li aparta el cigar i li fa un petó, i dos i tres. Per la cara, pel coll, pel pit, ...

De vegades, els millors moments són aquells robats, després de fer una cosa i abans de fer la següent, aquells moments que ens escapem a una altra galàxia a costa d'arribar 5 minuts tard a alguna altra banda.
:)

dimecres, 16 de març de 2016

Entra decidit per la porta i ens diu de pujar les escales fins al primer pis. Fulleja uns papers d'una carpeta quan està a dalt. Entra dins una classe. S'hi està una estona. Tots els que el seguim esperem tranquils. Surt i torna a mirar papers. Entra a una altra classe i en surt més content. Se li veu. Abans que digui res ja sabem quina li ha agradat més. TRANSPARÈNCIA. Ens diu que ens esperem i baixa les escales ràpidament. Torna a pujar i ens fa entrar a la segona classe.
És singular. No penso definir-lo però la idea és SINGULARITAT en majúscules. Per ser sincera m'espero a emetre el judici. A decidir si m'agrada o no m'agrada. Necessito sentir-lo parlar, veure com s'expressa i escoltar-lo. El temps corre i jo estic contenta perquè em continua agradant. Això és molt bo perquè amb les persones amb passa com amb els personatges de les pel·lícules, als pocs minuts ja sé si em cauen bé i la peli m'agradarà o, si no m'hi cauen, i millor passar a una altra cosa. I amb les persones, doncs, .... Per això, cada minut estava més contenta, perquè el temps jugava molt al meu favor. I sí, el tio és singular, però em cau de puta mare. Diu frases com "les normes estan per saltar-se-les" i com "yo soy muy exigente pero tenéis mucha suerte de tenerme como profesor". Sí, sí, va intercalant català i castellà. Però també hi començo a estar acostumada i tampoc em molesta. També s'emociona fàcilment i no li fa vergonya confessar-ho. I a més a més, tinc la sensació, que quan creu que ha d'ajudar, posa tota la carn a la graella.
Resumint: Intentaré ser com els nens, esponges de coneixements, habilitats i energia.


dimarts, 8 de març de 2016

De vegades trobo pensaments escrits en llibretes, sobres de factures, paperets, etc. Sé que tots parlen de tu, encara que els hagués escrit fa temps i en moments diferents i sense noms. Però hi recordo els sentiments. Et trobo a faltar. M'agradaria tornar-te a veure. Per parlar. Però també em fa por perquè ara estic molt bé i molt tranquil·la i no vull despertar la bèstia. Però t'enyoro. Creus que podríem mantenir el contacte? T'agradaria mantenir el contacte malgrat tots els malgrats?
No sé si hem tingut més bons moments o més de dolents, però gairebé sempre (je je je) et penso amb tendresa. I si ballem una estona? T'apuntes?