tag:blogger.com,1999:blog-41559171701433614842023-12-31T09:31:25.285+01:00Llampecs i TronsGerònimahttp://www.blogger.com/profile/04133457019207166969noreply@blogger.comBlogger194125tag:blogger.com,1999:blog-4155917170143361484.post-40314729129274059382023-09-25T00:45:00.003+02:002023-09-25T00:47:21.805+02:00Nit de setembre. Per Relats Conjunts.<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtZO2Bl48Iyvq8o1ussXgfPv9UYUCAlcQDpmgHYBsaxfL2-AovB_d9BOht5LVEMh_vFUOaW4Qu6AYcP3tYxEnGaMLVrlBMZ1Y_Nrt6w5U1acRMWSZc4ueOqRf1V9Z5jRl8MUVPz44le8T_ZkndYUAPnYT8qiQsw4c5rO-kX_8UmQ-bwsS7gL-UHYE8BdA/s400/nit%20de%20setembre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="400" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtZO2Bl48Iyvq8o1ussXgfPv9UYUCAlcQDpmgHYBsaxfL2-AovB_d9BOht5LVEMh_vFUOaW4Qu6AYcP3tYxEnGaMLVrlBMZ1Y_Nrt6w5U1acRMWSZc4ueOqRf1V9Z5jRl8MUVPz44le8T_ZkndYUAPnYT8qiQsw4c5rO-kX_8UmQ-bwsS7gL-UHYE8BdA/s320/nit%20de%20setembre.jpg" width="320" /></a></div><br /><p><br /></p><p>-Mareeeeeeeee!!!</p><p>-Diguesssss!</p><p>-L'E ha destrossat el meu treball d'art.</p><p>L'O va entrar a la cuina amb la cara vermella de ràbia ensenyant-me una làmina mida gegant.</p><p>-Uiiiix... -només se'm va acudir dir.</p><p>Es va posar a plorar desconsoladament.</p><p>-Hi havia treballat moltes hores..., ja gairebé estava ... m'agradava molt com m'havien quedat els ulls i les seies...</p><p>-Mira O, tens raó. Crec que ja no sembla ni el primer pla d'una persona, però ... el tema era lliure oi?, i si el titules "Nit de setembre" i afegeixes unes quantes taques més?</p><p>Se'm va quedar mirant amb cara de voler-me matar (conec perfectament aquesta mirada). Després amb cara de dubte. Finalment va somriure i va dir:</p><p>-Mare, ets una gènia!</p><p>I eixugant-se les llàgrimes i els mocs amb el dors de la mà va tornar a marxar per allà on havia vingut.</p><p>Al cap d'unes setmanes em va dir, com si res, que li havien posat un 10. Li vaig posar cara de "oh! molt bé!" però no vaig voler obrir boca. Amb els adolescents, a vegades, menys és més.</p><p>Al cap d'uns dies va arribar a casa molt atrafegada:</p><p>-Mare, saps on és l'E?</p><p>-Bona tarda! - li vaig contestar jo una mica airada - està jugant al menjador.</p><p>Vaig afinar l'orella per sentir què li deia:</p><p>-Hola E! Vine, vine, que m'ajudaràs amb un altre treball avui ...</p>Gerònimahttp://www.blogger.com/profile/04133457019207166969noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4155917170143361484.post-48720374184391275162023-08-17T23:07:00.000+02:002023-08-17T23:07:23.494+02:00El mercat. Proposta de Relats conjunts.<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEifoaq5dAIUIyzn7wz_EVmqZcnRv-RLWAT5ljVG-hFO5zIkPYkwbL2uAehQ7haGbNSykyFahw4lSLPoRk-ftWvlvo9s8WRKv3tHg4wE9Tcv0Kux3RGaDTAH-skLS_0D6F8LD5xVSOgfsUpTYzZZ8sLYcphahrbn8FckexHIPFsI7lHuagkoHdu-JE6EHns" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="318" data-original-width="400" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEifoaq5dAIUIyzn7wz_EVmqZcnRv-RLWAT5ljVG-hFO5zIkPYkwbL2uAehQ7haGbNSykyFahw4lSLPoRk-ftWvlvo9s8WRKv3tHg4wE9Tcv0Kux3RGaDTAH-skLS_0D6F8LD5xVSOgfsUpTYzZZ8sLYcphahrbn8FckexHIPFsI7lHuagkoHdu-JE6EHns" width="302" /></a></div><p></p><p><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Feia dies que tenia ganes de trucar-li, però no trobava el moment. Avui, al mercat, l'he vist de lluny. Primer he fet veure que no la veia. No sabia què dir-li. He canviat el meu recorregut per no haver-nos de topar. Però el cor em feia rau-rau. L'havia vist trista i apagada. I ara la volia trobar. He fet voltes i voltes pel mercat fins que per fi l'he vist. Estava asseguda en un banc. M'hi he acostat de front, sentint un nus al pit i a la gola. Ella m'ha saludat primer "Ei, Antònia!", "</span><span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Hola</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> Glòria, com estàs?".</span><br style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><br style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">A l'instant m'he penedit de la pregunta perquè se li han posat els ulls plorosos i ha començat a sanglotar. Tenia ganes d'abraçar-la, però tampoc m'atrevia. No hi havia lloc al seu costat per seure, perquè hi havia gent a banda i banda del banc i he optat per acotar-me al seu davant. "Ho sento molt" només em sortia de dir-li, "ho sento molt". A ell gairebé no el coneixia, segurament gens. Però a ella li tinc molta estima i veure-la patir em fa posar molt trista. És una de les coses que menys m'agrada de mi, que de vegades empatitzo molt amb el dolor dels altres. No és sa, penso. I tampoc hi tens dret, penso. Però no ho puc evitar. Sé que no vull preguntar-li res. Vull que m'expliqui el que em vulgui explicar. Vull saber escoltar sense donar consells ni dir frases sense saber de què parlo. Li dic que pot comptar amb mi pel que necessiti i em diu que ho sap. I sé que és sincera, que sí que ho sap de veritat. I això em fa sentir una mica millor perquè jo mai parlo per parlar quan són coses importants. Em fot que ella hagi de passar per això. Em fa tristesa i em cabreja al mateix temps. No sabria dir quin sentiment és més fort. Estem una estona callades sense dir-nos res. "Encara el trobo molt a faltar" em diu. I aleshores sí que m'aixeco i li </span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">estiro el</span><span style="font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> braç per alçar-la i poder-li fer una forta i llarga abraçada.</span></p>Gerònimahttp://www.blogger.com/profile/04133457019207166969noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4155917170143361484.post-4341931664548538022023-07-29T02:24:00.001+02:002023-07-29T02:24:44.737+02:00Fins la nostra propera casualitat<p><span style="background-color: white; font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; font-size: 18px;">Passejo pels carrers amb l'A., sense pressa i sense direcció. És molt d'hora i encara no fa la calor que fa amagar-te a casa. Davant del supermercat, ens reconeixem. A l'instant. Ell parla per telèfon, però em fa senyals amb el braç i amb la mà perquè no marxi. Malgrat semblar que anem en sentit contrari li pregunto si vol que m'esperi i em diu que sí. Escolto com li diu a la persona amb qui parla que li trucarà més tard. Penja. Ens mirem i ens somriem. Feia molt que no ens vèiem. És el primer que som capaços de dir i li recordo les vegades, perquè les sé i potser, perquè vull que sàpiga que les recordo. Dues. Ara, en calma i donant-hi unes quantes voltes, penso que és curiós. Que no puc posar la mà al foc, però que em sembla com si sempre que ens haguéssim vist hagués sigut en moments importants. Li recordo que ens vam trobar a la policia municipal, ell es feia el passaport i jo renovava el DNI. Aquell cop també ens vam apropar tímidament. Ell tenia uns... setze anys?, ho intueixo pel seu aspecte, però ara està igual. Era el primer cop que ens veiem d'ençà que potser ell tenia 4 o 5 anys. Vam intercanviar unes quantes frases. Recordo que aquella trobada em va alegrar el dia. Recordo que em va explicar que anava de viatge. Al cap d'uns anys ens vam trobar en una plaça. Ell estava treballant, no vam parlar gaire estona. I ahir, cap dels dos es volia perdre l'altra. Sí. De debò. "Tinc temps", em va dir. "Jo també", li vaig contestar. I després de presentar-se a l'A., ens vam posar a xerrar i caminar. L'A. no li va voler dir ni </span><span class="hiddenSpellError" style="background-color: rgba(255, 0, 0, 0.2); cursor: pointer; font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; font-size: 18px;">mu</span><span style="background-color: white; font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; font-size: 18px;">. Però tampoc em va reclamar gens ni mica. El mesurava amb la mirada. Vam parlar de la família, de les nostres opinions sobre els infants i la tecnologia, de les escoles, del seu pare, de feines, de viatges. Em va explicar que havia vingut per una boda i que feia un mes també, pel comiat de solter. No li vaig voler dir que en aquella ocasió també l'havia vist. Ell anava a peu amb algú altre i jo amb cotxe. Va ser un segon. Suficient per reconèixer-lo.</span><br style="background-color: white; font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; font-size: 18px;" /><br style="background-color: white; font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; font-size: 18px;" /><span style="background-color: white; font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; font-size: 18px;">Va deixar caure que havia estat enamorat. "Però què dius!" li vaig dir jo, "Si em tractaves fatal!". No va contestar. Ell tenia uns 4 o 5 anys i jo, 18 o 19. Però recordo perfectament que quan entrava em posava nerviosa, era el fill del meu cap. I també recordo perfectament un dia que em va fer sentir fatal. Hi havia poca feina, era un divendres tarda i jo estava parlant amb un client tranquil·lament. Ell va seure en un tamboret i em va dir: "el meu pare et paga per treballar, no per xerrar" i se'n va anar. </span><span class="hiddenSpellError" style="background-color: rgba(255, 0, 0, 0.2); cursor: pointer; font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; font-size: 18px;">Cuions</span><span style="background-color: white; font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; font-size: 18px;">!, quin xàfec vaig sentir. Com si m'ho hagués dit son pare. Crec que poques vegades més vam parlar i, en canvi, sempre l'he recordat com algú important en la meva vida. Curiós, oi?</span><br style="background-color: white; font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; font-size: 18px;" /><br style="background-color: white; font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; font-size: 18px;" /><span style="background-color: white; font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; font-size: 18px;">Caminem donant voltes per la ciutat. En fem tantes que ja no sé quanta estona ha passat. Li pregunto l'hora i em diu que ha quedat al cap de 10 minuts. L'acompanyo un trosset més. Arribem a unes escales mecàniques i em pregunta si les pujo. Li dic que no, que amb el cotxet algunes vegades ho he passat malament i aleshores ens acomiadem. Li faig saber que m'agrada trobar-lo per casualitat, que ens veiem a la nostra pròxima casualitat, em fa dos petons i puja les escales. Me'l quedo mirant mentre puja, esperant que es giri. No sé si per excés de romanticisme o per costum familiar (a casa encara som de sortir a la finestra a dir adeu i, clar, el que se'n va, s'ha d'anar girant cada dues passes per dir més adeus).</span><br style="background-color: white; font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; font-size: 18px;" /><br style="background-color: white; font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; font-size: 18px;" /><span style="background-color: white; font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; font-size: 18px;">Amb l'A. continuem passejant una estoneta més i passem per davant de la imatge d'una Mare de Déu. Protegeix-lo, li demano de tot cor. I em quedo tranquil·la.</span><br style="background-color: white; font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; font-size: 18px;" /><br style="background-color: white; font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; font-size: 18px;" /><span style="background-color: white; font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; font-size: 18px;">Quan veig a </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-color: #fee481; cursor: pointer; font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; font-size: 18px;">l'X</span><span style="background-color: white; font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; font-size: 18px;">. i li explico, li pregunto si ell s'hagués girat a les escales. Em respon que ell hagués caminat d'esquena per no deixar-me de mirar. No sé si és veritat, però em fa somriure. Em llegeix com un llibre obert ell.</span><br style="background-color: white; font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; font-size: 18px;" /><br style="background-color: white; font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; font-size: 18px;" /><span style="background-color: white; font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; font-size: 18px;">Ara em pregunto que haurà pensat de mi, em sap greu no haver-me conjuntat millor, arreglat millor els cabells</span><span style="background-color: white; font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; font-size: 18px;">...,</span><span style="background-color: white; font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; font-size: 18px;"> </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-color: #fee481; cursor: pointer; font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; font-size: 18px;">és</span><span style="background-color: white; font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; font-size: 18px;"> igual. Mai sabem amb exactitud la qualitat ni la profunditat de la </span><span style="background-color: white; font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; font-size: 18px;">petjada</span><span style="background-color: white; font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; font-size: 18px;"> que deixem en els altres. Però m'ha agradat sentir que per ell, jo també era important. I que bonic que és això, quan es </span><span style="background-color: white; font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; font-size: 18px;">dona</span><span style="background-color: white; font-family: "Source Sans Pro", sans-serif; font-size: 18px;"> aquesta reciprocitat.</span></p>Gerònimahttp://www.blogger.com/profile/04133457019207166969noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4155917170143361484.post-46610624280313556352018-01-26T19:21:00.001+01:002018-09-17T16:22:02.685+02:00I ACTUALITZA QUE FA FORT 2018!Ja som al 2018, com passa el temps. Al 2017 vaig acabar llegint 10 llibres. A veure què tal aquest nou any.<br />
<br />
Avui us ensenyo la primera lectura:<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTo_6QvIoiRRdD-TqUzEXGXM78ldqwnxCesZ0h58FuDq9sm_8u6dvY_ZNNF4-MFPgqr7j766asZk3j88336b2c1DmWDmqkdGJP5fri050x0sF5piJ6YyeQNGYY0ugiD6igUB9VR6nZmWY/s1600/9788498381221.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1059" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTo_6QvIoiRRdD-TqUzEXGXM78ldqwnxCesZ0h58FuDq9sm_8u6dvY_ZNNF4-MFPgqr7j766asZk3j88336b2c1DmWDmqkdGJP5fri050x0sF5piJ6YyeQNGYY0ugiD6igUB9VR6nZmWY/s320/9788498381221.jpg" width="211" /></a><b><br /></b><br />
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b>1) MIL SOLES ESPLÉNDIDOS, DE KHALED HOSSEINI</b><br />
<br />
Ooh!!! quina delicadesa de llibre! quina sensibilitat! quines dones les protes! quins caràcters i quines vides! És un llibre que atrapa de principi a fi, que no et deixa indiferent. Parla d'una mica de tot, però sobretot d'amor, d'amistat i de lluita. Lluita per tirar endavant. Us el recomano mil.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhrkfqd2UwZOHPxRjqwwiNI_irh1IuygL2piNobETT8FO35lgmzrQcPbAqzoCF0gLvl7eSx4cSl682tO8Nyb7KQYmQJcfjg6oOrjCkVtyZL0TyzQvmIeaq8SABc3s_Byb5cs63MGFlD5Q/s1600/9788466420648.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1061" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhrkfqd2UwZOHPxRjqwwiNI_irh1IuygL2piNobETT8FO35lgmzrQcPbAqzoCF0gLvl7eSx4cSl682tO8Nyb7KQYmQJcfjg6oOrjCkVtyZL0TyzQvmIeaq8SABc3s_Byb5cs63MGFlD5Q/s320/9788466420648.jpg" width="212" /></a><b></b><br />
<b><b><br /></b></b>
<b><b><br /></b></b>
<b><b><br /></b></b>
<b><b><br /></b></b>
<b>2) L'ANIVERSARI, D'IMMA MONSÓ</b><br />
<br />
M'ha agradat molt! sorprenent, intrigant, a voltes asfixiant! val molt la pena. I no només per les històries dels personatges sinó pel gust que et queda a la boca després d'acabar de llegir-la.<br />
<br />
Hi ha dues històries que avancen en paral·lel i també m'ha sorprès el punt d'encreuament. Era com si esperés l'evident, però no. L'aniversari és una sorpresa de principi a fi!<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp0LrpC3hSAUeLGTZAvhNjpfFJ9c8_sgpwSfSr5YMNoQbJodQBsPCVagx9HPCGzCkea2r0VEFywo1MN9v-s5jIlBGnBvi6rHpyhFCQhBJ16Ij8Tfch5rTDiPdz5DG05rYVXY2NpSt4PuI/s1600/9788416430062.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="507" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp0LrpC3hSAUeLGTZAvhNjpfFJ9c8_sgpwSfSr5YMNoQbJodQBsPCVagx9HPCGzCkea2r0VEFywo1MN9v-s5jIlBGnBvi6rHpyhFCQhBJ16Ij8Tfch5rTDiPdz5DG05rYVXY2NpSt4PuI/s320/9788416430062.jpg" width="211" /></a><b><br /></b><br />
<b><br /></b>
<b>3) SI NO PUC VOLAR, D'ESTEL SOLÉ</b><br />
<br />
<br />
No m'ha desagradat però tampoc m'ha entusiasmat. Me'l va recomanar la bibliotecària i potser sí que és una fotografia de la societat actual però la veritat és que prefereixo llegir altres coses, potser per evadir-me de la realitat! ja ja ja!<br />
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b>4) L'ACABADORA, DE MICHELA MURGIA</b><br />
<b><br /></b>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEG9lWyoClniA-RX8Jz9qZcSzpMdAwt2huByIBw8hqw4rXrGziP9rG2lTKvjoROgYcy-sAS-Sin8t85k6PjtXxpjXgVy6ZxrfYjZ7v3-k6vw2Gr8bZxXEA5AoctsKsuH0a9vE48wtiKdA/s1600/acabadora_bolsillo_300_rgb.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="997" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEG9lWyoClniA-RX8Jz9qZcSzpMdAwt2huByIBw8hqw4rXrGziP9rG2lTKvjoROgYcy-sAS-Sin8t85k6PjtXxpjXgVy6ZxrfYjZ7v3-k6vw2Gr8bZxXEA5AoctsKsuH0a9vE48wtiKdA/s320/acabadora_bolsillo_300_rgb.jpg" width="199" /></a></div>
<b><br /></b>
Ufff! un gust de lectura, una novel·la entranyable. L'autora sap filar les paraules i els temes de la vida, de la mort, de la infantesa, de la vellesa i, com no, de l'amor, amb la mateixa gràcia de la millor modista.<br />
Jo també la faria novel·la obligatòria.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaJFhSPXmMQtugOrsTOenZPZYroW2l9NMJAxTzvSl7s39PckTCzPHVF_HqzHH0j4ldOBmKmmDNrbk5ADevL974RBaa7Ln6O2tPURvdESj4NuJFwq6cwuJRAGgyy_HB4HDdZrfAosqrYJ8/s1600/La+escritora.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="772" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaJFhSPXmMQtugOrsTOenZPZYroW2l9NMJAxTzvSl7s39PckTCzPHVF_HqzHH0j4ldOBmKmmDNrbk5ADevL974RBaa7Ln6O2tPURvdESj4NuJFwq6cwuJRAGgyy_HB4HDdZrfAosqrYJ8/s320/La+escritora.jpg" width="205" /></a><b><br /></b><br />
<b>5) LA ESCRITORA, DE CARMEN CONDE</b><br />
<br />
<br />
M'ha enganxat de principi a fi. Hi ha intriga i molta acció però el final m'ha decepcionat una mica i a més a més, he tancat el llibre amb la sensació de no haver acabat d'entendre bé els personatges.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b>6) COMETAS EN EL CIELO DE KHALED HOSSEINI</b><br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjK-8RuoYBsjSNMTP2oBmiqLzpAhcj1CEI_vFCLIswnzFdwOhrr4I2DEzcO4nqHHnYxMFhP_hMp-M_4nGlw3N6WtintjKdQ1PkKDs2D_oPVTLj1YUUVsHuK6LYZiEYfdntZEU6JUk-nSVk/s1600/Cometas+en+el+cielo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1001" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjK-8RuoYBsjSNMTP2oBmiqLzpAhcj1CEI_vFCLIswnzFdwOhrr4I2DEzcO4nqHHnYxMFhP_hMp-M_4nGlw3N6WtintjKdQ1PkKDs2D_oPVTLj1YUUVsHuK6LYZiEYfdntZEU6JUk-nSVk/s320/Cometas+en+el+cielo.jpg" width="200" /></a><br />
Si <b><i>Mil soles espléndidos</i></b> em va agradar, aquest llibre encara més.<br />
Els personatges estan molt ben treballats, són molt tridimensionals i tenen una gran evolució dins la novel·la. L'argument no deixa de donar-te sorpreses i avança a bon ritme. No es fa gens pesada la lectura, tot el contrari, t'atrapa i et fa estimar els personatges. Pateixes amb ells quan ells pateixen i gaudeixes amb ells quan les coses els hi surten bé. El llibre està narrat en primera persona, per l'Amir, des de petit fins adult però qui em va robar el cor des de les primeres pàgines va ser el Hassan, el seu millor amic. La relació entre ells dos és el pal de paller de la novel·la i fins i tot de les seves vides.<br />
<br />
Un encant de novel·la. Per rellegir i rellegir i gaudir-la tornant-la a rellegir.<br />
<br />
<br />Gerònimahttp://www.blogger.com/profile/04133457019207166969noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-4155917170143361484.post-16630461755478396622017-06-30T19:31:00.000+02:002017-06-30T19:31:07.035+02:00Suposo que hi ha gent de tot, però de vegades creiem (o crec, millor dit) que el què ens passa és normal i parlant, te n'adones que no tant. Avui una companya de feina m'explicava la seva vida social i jo flipava, té molta vida social la noia, però es veu que no és l'única. Jo sóc l'extrem oposat, ho he sigut tota la vida però com més gran em faig, més se m'accentua.<br />
Malgrat aquest pensament que m'ha sorprès, vull dir el pensar que la gent interactua més, quan hem arribat al cole i he vist el noi que neteja el cole, m'he alegrat molt de veure'l, com si d'ell sí que em vingués molt de gust acomiadar-me. I crec que a ell li ha passat igual. De fet, jo sempre he pensat com l'Elsa Punset "l'amor que no es manifesta no serveix de res" i aquí utilitzo la paraula amor com a sinònim d'efecte. I ell, en tres ocasions diferents al llarg d'aquests mesos, també m'ha deixat ben clar que em tenia efecte. De forma subtil però inequívoca. Com m'agrada a mi. I al creuar-nos al passadís només ha calgut que em digués: "sabia que vindries perquè he vist el teu cotxe allà dalt" i amb aquesta simple frase, demostrant-me que sabia quin cotxe condueixo, ja m'ha dit molt.<br />
De fet, potser és una de les persones amb qui he fet més vincle aquests mesos que he estat al cole. No només per coincidir cada dia sinó també per la qualitat del tracte i l'atenció.<br />
I quan he pujat al cotxe, el primer que he pensat/decidit és que si mai fes una escola, faria assamblees amb tot el personal del centre com un únic equip, amb el mateix dret a vot sigués del departament de direcció, de neteja, de professorat, de secretaria, etc. Perquè si l'important és fer pinya, com més gran sigui la pinya, millor.Gerònimahttp://www.blogger.com/profile/04133457019207166969noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-4155917170143361484.post-55937848617714765572017-06-23T13:15:00.000+02:002017-06-23T13:16:14.611+02:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoueNsAxQ0u9IcpUVN2vNj9z5kk0NW4evYkQPXKzXXuXoQJTucgiiZAOOGnq-SEwdl2GMo9FMy11PNOCkEog64MmAJdQIGBIZq9r2i-FNIe2LQ_HTuKrPa-Uwj0JlueBFX12DXgj_vFfg/s1600/tutorial.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1280" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoueNsAxQ0u9IcpUVN2vNj9z5kk0NW4evYkQPXKzXXuXoQJTucgiiZAOOGnq-SEwdl2GMo9FMy11PNOCkEog64MmAJdQIGBIZq9r2i-FNIe2LQ_HTuKrPa-Uwj0JlueBFX12DXgj_vFfg/s400/tutorial.png" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Ma germana està intentant trobar una nova casa pel Quico. El Quico és un gos molt maco que ara mateix té en acollida a casa seva. Ell vivia sempre lligat en un garatge i m'ha germana va creure que es mereixia una vida millor. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Així va començar el seu projecte: se'l va emportar a casa seva amb el permís dels seus amos, el va esterilitzar perquè no ho estava i li ha ensenyat nous hàbits per viure dins una casa amb una família. El Quico no es porta molt bé amb gats i amb gossos i ma germana viu amb una gata i un gos. Fa molts dies que intenta trobar-li una nova família i no hi ha manera, ho ha mirat per moltíssimes webs, contactes, diferents països fins i tot, però sembla que ningú se n'enamora.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Ella ha començat una campanya literària per involucrar gent per la causa. Escriu contes on els gossos en són protagonistes i els fa llegir per veïns. Els grava la veu i publica els relats al facebook.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Us explico tot això per vàries raons: </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
1) Per si algú té ganes d'augmentar la família i trobar distracció assegurada per temps.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
2) Per si voleu col·laborar escrivint un relat que tracti sobre un gos. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
3) Per si en voleu fer publicitat als vostres amics, familiars i coneguts. Gent de confiança, si us plau.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Aquesta és la carta de presentació del Quico.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRWayn6OvZHIQTEEtGz7sQBJOCcjuMJZBTFwT5xRYs2nab8bHEWbUFrA_oQzYnH7bNBVkt9gnBT6OUuR4nhuAXgXeZBm94IL3v0d2P_HtnLqcH76h3nhbHM0L7UTXJCxc6gXjvN9CwaHQ/s1600/IMG_20170429_191446.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRWayn6OvZHIQTEEtGz7sQBJOCcjuMJZBTFwT5xRYs2nab8bHEWbUFrA_oQzYnH7bNBVkt9gnBT6OUuR4nhuAXgXeZBm94IL3v0d2P_HtnLqcH76h3nhbHM0L7UTXJCxc6gXjvN9CwaHQ/s320/IMG_20170429_191446.jpg" width="320" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIwRYOKC767PkxswqxZmNfHA4WJqXnHN22hUZIuQk_Ijo7bXEEM2nvgMoNesDVXYlxx4e24qnahSy3HRUdu_NLeuRaK8zmwblHZY5Lp0DspXex5-_W3L8jsF8qc4LI5LaWPBzzFfvREzU/s1600/IMG_20170429_191728.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="900" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIwRYOKC767PkxswqxZmNfHA4WJqXnHN22hUZIuQk_Ijo7bXEEM2nvgMoNesDVXYlxx4e24qnahSy3HRUdu_NLeuRaK8zmwblHZY5Lp0DspXex5-_W3L8jsF8qc4LI5LaWPBzzFfvREzU/s200/IMG_20170429_191728.jpg" width="112" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Letter from a dog to his future family</span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">:</span></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><b>I write to you, my dear future family, who has can see that I'm a unique felow, an expression of the nature's magic. Now I'm living with my friends, temporally. She caught me from the right hell where I lived barking, bitting all the belts that attached me during months, running like a electron arround the simple idea I wanted something better. There's nothing powerfull than an idea. She walking on not defining path with the same thought because she discover my firm conviction to be a part of a family and not a piece forgotten in a dark garage. I know what is the experience when demons caught you to the incomprehension. I wasn't crazy like they said, I was only wild. Nevertheless now I'm preparing to do the changes to be a member of your live, my dear future family.</b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><b>She is looking everywhere my future, but like the whales become disorientated when there is too much noise, her message isn't successful. But I know that you are able to give me the love that makes me a free a dog and caught as a brother. She is able to cross the ocean to make sure this promise. However I'm learning as fast as I can the right balance, because I understand the diference between to love me actually and to can give me a new life, she is doing a lot of efforts.</b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><b>I writte to you, who can appreciate that there is a full universe inside everyone, including me. So, I'm a mix of labrador, I'm blond, I'm 7 years old, I'm healthy, I'm vaccined, I've learned to keep my heart when they let me alone at home, I like play a lot, I do thousands of sympathies to thank you attention, I can smile with all my body. I can be calm a lot of time but I'm awaked on your first sign of activity. I can walk by your side but I love reading the full street. I can be fair with other dogs but I'm learning... I'm clever. I'm soft and I know the value of who love, I used to kiss with my tonge stealthily the hand that takes my strap, my plate, the hand that caress me.</b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><b>Now, while I'm writting to you, I'm happy but, please, don't forget me.</b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><b>Always yours,</b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><b>Quico.</b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<br />Gerònimahttp://www.blogger.com/profile/04133457019207166969noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-4155917170143361484.post-62627681986597541722017-01-31T18:34:00.000+01:002017-01-31T18:34:30.903+01:00Vaig néixer un dia després que el meu pare. Del mateix mes. En 30 anys exactes de diferència. De fet, tinc consciència de saber aquest fet des de l'adolescència, quan un dia amb la resposta ja esperada en ment li vaig preguntar quin va ser el millor regal d'aniversari que li havien fet mai. Era evident quina resposta esperava jo, però, el meu pare, amb el cap a racons molt llunyans del meu, em digué: "ni idea". Devia estar ansiosa d'amor en aquells temps per fer aquella pregunta. La qüestió, és que fa poc temps vaig visitar la meva cosina petita, la filla petita de la germana del meu pare, que havia sigut mare d'un nen preciós. Parlant, vam acabar amb les dates dels aniversaris de la família i de la inqüestionable labor que fan les mares i els pares de recordar els aniversaris a la família en general i aleshores vaig descobrir que la meva cosina petita també havia nascut un dia després de la seva mare. Ara mateix, no sé amb quants anys de diferència. Em va sorprendre per curiós. Casualitat o causalitat? El que vulgueu.<br />
Avui, he recordat tot això perquè estic llegint un llibre que es diu <i><b>Dos Mujeres en Praga</b></i>. Em va caure a les mans en una parada per dos euros i el vaig comprar perquè fa anys vaig anar a Praga amb una amiga, les dues soles. El llibre m'estava xisclant que l'agafés. El vaig començar abans d'ahir crec, però ja m'ha atrapat. I he volgut veure si trastejant per Sant Google trobava més info de l'autor, doncs bé, aquí va la qüestió: va néixer avui. Però a l'any 1946.<br />
He intentat felicitar-lo pensant que li podria enviar un missatge a través del face, però res.<br />
Aquest post és per felicitar-lo:<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">-Felicitats pel teu aniversari Juan José Millán!</span></b></div>
<div style="text-align: center;">
Pel llibre, et felicitaré quan l'acabi. :)</div>
<br />Gerònimahttp://www.blogger.com/profile/04133457019207166969noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-4155917170143361484.post-8495940772784386312017-01-26T21:56:00.001+01:002017-01-31T18:37:44.359+01:00UNA HISTÒRIA DE L'OEST<iframe width="100%" height="166" scrolling="no" frameborder="no" src="https://w.soundcloud.com/player/?url=https%3A//api.soundcloud.com/tracks/58602102&color=ff5500&auto_play=false&hide_related=false&show_comments=true&show_user=true&show_reposts=false"></iframe>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwn_wwbETA3JnDg3v6S2BbiUWXyUyCnCbpZilOrdu1DGSm91cHt9pfuotlDiDMi-P2mahCGXQh91pC1D3Ayb6p-mYuJi3awUDtc4xtJDyL6zoCwh-eHdjy8EL3pPgZAF5YlXny8zorAOI/s1600/Duelo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="177" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwn_wwbETA3JnDg3v6S2BbiUWXyUyCnCbpZilOrdu1DGSm91cHt9pfuotlDiDMi-P2mahCGXQh91pC1D3Ayb6p-mYuJi3awUDtc4xtJDyL6zoCwh-eHdjy8EL3pPgZAF5YlXny8zorAOI/s400/Duelo.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br />
Havíem format part de la mateixa banda durant 10 anys però el meu instint em deia que es volien desfer de mi. Una tarda el "capo" aparegué per les meves terres amb el seu goril·la. La tensió estava en l'aire. Tots estàvem en tensió. La sola presencia del capo amb el goril·la pronosticava sang. Volia parlar amb mi en privat. Vaig respirar profundament per aconseguir tota la pau mental de què disposava i em vaig posar bé el meu Stetson. Al cap de dos minuts el goril·la m'apunyalava el pit mentre el capo s'ho quedava mirant amb cara de no hi puc fer més. No podia fer res. Jo no tenia goril·la que lluités per mi. No pensaren que amb el ganivet clavat al pit els escopís. Cap llàgrima. <b>Sóc de Clint Eastwood.</b> Em deixaren 3 gallines pels deu anys a la banda i se n'anaren. Vaig treure'm la camisa de quadres per aturar la hemorràgia, sé cuidar-me sola. I vaig allunyar-me de les terres. Vaig decidir buscar goril·la i no vaig tardar a trobar-ne. Em va costar contractar-lo perquè mai he cregut que en necessitaria cap i perquè m'agrada defensar-me soleta. <b>Sóc de Clint Eastwood.</b> Però era això o res. Doncs això. El meu goril·la em va explicar que el xèrif en les seves llibretes deia que me'n pertocaven el doble de gallines. </div>
<div style="text-align: justify;">
-I he de fer tot això per 3 galllines?</div>
<div style="text-align: justify;">
-6 són les gallines que et pertoquen. Tu decideixes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vam anar a trobar el xèrif per organitzar un torneig just entre goril·les. Va costar un any i un mes. Però per fi hi havia dia pel duel. I es celebraria lluny de les terres, un lloc conegut pels goril·les però poc conegut pels demés. Vaig decidir fer camí amb el meu goril·la per no perdre'm. Semblava fàcil perdre's. </div>
<div style="text-align: justify;">
El capo es va perdre. Arribà molt tard. Just quan el duel ja havia mig començat i tothom estava mirant l'espectacle. Tothom menys jo. Cap del dos pogué evitar l'encontre. Se'm plantà al davant com un gegant davant una formigueta i ens vam mirar fixament als ulls. Ànima davant d'ànima. Dues ànimes que es miraven i tancaven una història. Vaig endurir la mirada. <b>Sóc de Clint Eastwood. </b></div>
<div style="text-align: justify;">
No em va mirar disculpant-se per la punyalada.</div>
<div style="text-align: justify;">
No em va mirar avergonyit per haver-me intentat estafar tres gallines. </div>
<div style="text-align: justify;">
No em va mirar com es mira a algú que ha sigut de la teva banda durant 10 anys.</div>
<div style="text-align: justify;">
No sé com em va mirar. Ni ho vull saber.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al final ningú va lluitar amb ningú. El xèrif volia cobrar el lloguer de la terra on es feia el duel a qui perdés i el meu antic capo a últim moment va accedir a donar-me, en els mesos següents, les altres tres gallines que feia treze mesos em pertocaven. Va marxar satisfet segurament. I jo, vaig donar una gallina al meu goril·la pels seus serveis i les altres gallines les posaré a una granja que es diu UOC, amb una mica de sort, creixeran i es multiplicaran. QUE AIXÍ SIGUI. </div>
Gerònimahttp://www.blogger.com/profile/04133457019207166969noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-4155917170143361484.post-81815564621054759372017-01-20T17:14:00.001+01:002017-08-26T17:42:19.257+02:00I ACTUALITZA QUE FA FORT!Aprofitant aquesta època en què em costa menys que abans llegir, he pensat en publicar avui aquest post amb el primer llibre llegit el 2017 i anar-lo actualitzant a mesura que en llegeixo de nous.
La idea tampoc és fer una referència de les novel·la però sí que em ve de gust deixar un comentari de l'empremta que m'ha deixat cadascuna d'elles.<br />
<br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPLV_mH0910vP8_Y91wJYfre8Xk6_LaF5a-eJOl5vqe9_naIpPGbB-EuIHIqccwNVKcPN5r_bVXU_8cpFK2GZnk8BEM5H8W84vx1jf2JJ9RD0YusyAXo9Sqoub6CAtb2ace4on9fefiC0/s1600/salvatge.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPLV_mH0910vP8_Y91wJYfre8Xk6_LaF5a-eJOl5vqe9_naIpPGbB-EuIHIqccwNVKcPN5r_bVXU_8cpFK2GZnk8BEM5H8W84vx1jf2JJ9RD0YusyAXo9Sqoub6CAtb2ace4on9fefiC0/s320/salvatge.jpg" width="201" /></a><b>1)</b> <b>SALVATGE,
DE CHERYL STRAYED </b><br />
<br />
Aquest, m'ha tocat molt. Per dos motius principals, un que no el vull comentar aquí i que fàcilment qui el llegeixi i em conegui ho entendria però que potser per massa personal no em ve de gust explicar. L'altre és relacionat amb les circumstàncies en què el vaig comprar. No sabia molt bé de què anava quan el vaig triar, em va atreure la portada i el que en vaig llegir darrera i per impuls me'l vaig fer meu. El vaig deixar a la meva tieta sense haver-lo llegit abans i durant molt temps m'he penedit, ella com la mare de la prota estava malalta i jo li vaig passar aquest llibre pensant que les hores de l'hospital se li farien més ràpides.
A més a més, també he de dir que he vist la pel·lícula basada en la novel·la abans de llegir-la però que aquest fet no ha aconseguit ni molt menys treure interès a la lectura. És un llibre molt fàcil de llegir, com una cervesa fresca un dia de sol i crec que aconsegueix que l'amor a la vida i a la senzillesa arreli en tots els cors lectors. Us la recomano rotundament.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGdSt05NZxS3vVmlK9SCGMAZILAVxtsB3Qmwj80gFxQHSKDedSbt9pCkA-gXfMfRFiAobz5SYx-2_dC0udtp-17NMLIozY7be8NPKLksZTPd9R0njHQQN6TJx1w66JLFQTOoNwA9pOrSM/s1600/mossen-tronxo-ballarin.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGdSt05NZxS3vVmlK9SCGMAZILAVxtsB3Qmwj80gFxQHSKDedSbt9pCkA-gXfMfRFiAobz5SYx-2_dC0udtp-17NMLIozY7be8NPKLksZTPd9R0njHQQN6TJx1w66JLFQTOoNwA9pOrSM/s320/mossen-tronxo-ballarin.jpg" width="206" /></a><b>2) MOSSÈN TRONXO, DE JOSEP MARIA BALLARÍN</b><br />
<b><br /></b>
Me'l van regalar perquè l'autor també era de la Quinta del Biberó com el meu avi, i el nom va sortir en una sobretaula.<br />
Primer em va costar una mica entrar-hi, no pas per l'argument, que és entretingut i et treu la rialla moltes vegades, sinó per la gran quantitat d'expressions i vocabulari que no coneixia però que amb una mica de voluntat s'acaba fent entenedor. A mi, m'ha agradat, potser perquè a la vida també he conegut varis mossens com el Tronxo: proper, senzill, humil, dels que no se situen per sobre els altres sinó a la mateixa altura i d'aquesta manera també et fa sentir, als de més amunt, més a prop.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwkSG-fhjxwYAh8G-fM3cUAhxlV3lpapuHYBC0LRbV5-ZuHUGrFX0qIu74RhuLxzYDpWzdGoMv5-icG1L2XItt94fpnRjnue_rE1fqC5Kj_sny0ut2sbZXxAETA4A5Huv4pc37ml2sN3E/s1600/dos-mujeres-en-praga-746751.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwkSG-fhjxwYAh8G-fM3cUAhxlV3lpapuHYBC0LRbV5-ZuHUGrFX0qIu74RhuLxzYDpWzdGoMv5-icG1L2XItt94fpnRjnue_rE1fqC5Kj_sny0ut2sbZXxAETA4A5Huv4pc37ml2sN3E/s320/dos-mujeres-en-praga-746751.jpg" width="212" /></a><b>3) DOS MUJERES EN PRAGA, DE JUAN JOSÉ MILLÁS</b><br />
Jo l'he trobat genial. Difícil d'explicar l'argument. Tota la novel·la se centra en quatre personatges que interactuen teixint la història. Qui diu que els personatges hagin de ser totalment creïbles i terrestres mentre l'obra aconsegueixi fer pensar i reflexionar?<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSBIjx8Bt0bkBAzob8wCW2Dc8FgNwGoSI4rd4x7pFv_ONKFKYND2GHFp06S3F8CiU8tnD9jJ-vEEFEvyv_9o35c9O668Vawf7S0CBD4F_6L558uw_81sYb1b5Q3m-UDR-I4E9kelNfUHc/s1600/baixa2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSBIjx8Bt0bkBAzob8wCW2Dc8FgNwGoSI4rd4x7pFv_ONKFKYND2GHFp06S3F8CiU8tnD9jJ-vEEFEvyv_9o35c9O668Vawf7S0CBD4F_6L558uw_81sYb1b5Q3m-UDR-I4E9kelNfUHc/s1600/baixa2.jpg" /></a><b></b><br />
<b><b><br /></b></b>
<b><b></b></b><br />
<div style="display: inline !important;">
<b><b>4) COM ESCRIC. LES REGLES DEL JOC, DE ANDREU MARTÍN</b></b></div>
<br />
<br />
Me'l van reglar i van encertar de ple. L'he trobat molt útil i interessant. I molt amè. Ha sigut un gust de lectura.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="display: inline !important;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyg4tO_ZO_z2gg59mr9G1PuF3WH53916kgVPEX5DUIEKpUz1PWqk3tm5lHFs8OUW7RojhwbxjvKaEAn_kwuvUb12u9_Hxq4s8UJZu9q7NN_2DSvE0icoTzZG7kcCf5-z3MR_lS8uO2FIc/s1600/9788432225833.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1061" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyg4tO_ZO_z2gg59mr9G1PuF3WH53916kgVPEX5DUIEKpUz1PWqk3tm5lHFs8OUW7RojhwbxjvKaEAn_kwuvUb12u9_Hxq4s8UJZu9q7NN_2DSvE0icoTzZG7kcCf5-z3MR_lS8uO2FIc/s320/9788432225833.jpg" width="212" /></a></div>
<b>5) PLENILUNIO, DE ANTONIO MUÑOZ MOLINA</b></div>
<br />
El vaig agafar al vol. Literalment. Estava asseguda a una taula llarga, celebràvem l'aniversari de la S. i la E. li havia comprat com 4 o 5 llibres. Sé que E. té molt bon criteri per les lectures i que quan diu que una novel·la és bona, no falla. Així, que quan em van passar els llibres pels dits em vaig quedar amb aquest a la mà i com que S. va dir que era impossible que se'ls llegís tots de cops, li vaig "xorissà". :)<br />
<br />
Ufffff!! el recomano a tothom. Sé que últimament gaudeixo de tot el què llegeixo però la facilitat de l'autor per transmetre i apropar els pensaments i l'ànima de les persones em va deixar bocabadada. Ja m'agradaria a mi saber transmetre tant! Sé que he de tornar el llibre i em fa tristesa. Sí, definitivament: LLEGIU-LO! DONEU-VOS EL GUST! :)<br />
p.d. Es tracta d'una novel·la negra, però no només és una novel·la negra. S'enfoca en el crim i en la naturalesa de l'assassí però també aprofundeix en altres temes com en la responsabilitat d'un mateix a permetre's la felicitat.<br />
<br />
<b>6) PATAS ARRIBA, DE ROSARIO VILA</b><br />
<b><br /></b>
<br />
<div class="" style="clear: both; text-align: left;">
</div>
<div class="" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkEBjsM3N4FsUFAugFCiHCLt5Byq1cFO7Tcab3C7DnmvQ6mw2XLVkisPEowJPUMBaxhR79wjvou5Z_cym5nPGYHws6T6Otc7bwXJcQyVstzGYodU2FLlyMzifsyzN-fGGOTu_dcPHelt4/s1600/Patas+arriba.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="268" data-original-width="188" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkEBjsM3N4FsUFAugFCiHCLt5Byq1cFO7Tcab3C7DnmvQ6mw2XLVkisPEowJPUMBaxhR79wjvou5Z_cym5nPGYHws6T6Otc7bwXJcQyVstzGYodU2FLlyMzifsyzN-fGGOTu_dcPHelt4/s1600/Patas+arriba.jpg" /></a></div>
És una novel·la divertida i àgil. Amb diàlegs sorprenents i amb boniques reflexions sobre la vida. Personalment la trama m'ha fet reflexionar bastant sobre el què fem amb el què sentim i sobre la moralitat d'aquests actes (malgrat que això de moralitat ja em comença a venir gran perquè cada vegada crec menys ens els conceptes de bé i mal). Malgrat tot, aquest llibre m'ha permès veure amb una perspectiva diferent certs moments de la meva vida i per tant, reflexionar i créixer.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: left;">
<b>7) SUEÑO, DE HARUKI MURAKAMI amb il·lustracions DE KAT MENSCHIK</b></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: left;">
<b><br /></b></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNEmfs459FUzkbgEzVkZKkXeDy4c0BXysX6neTfjWvpjC_-ev1Osh2rSx8evzdmGe5av-ll3hmetsnTyUWH-APEte0y1mr4mxlwWji_N3d8TXDiInmVA928sIsTNEpA-FEwEBLnEDIGWo/s1600/SUE%25C3%2591O.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1488" data-original-width="1020" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNEmfs459FUzkbgEzVkZKkXeDy4c0BXysX6neTfjWvpjC_-ev1Osh2rSx8evzdmGe5av-ll3hmetsnTyUWH-APEte0y1mr4mxlwWji_N3d8TXDiInmVA928sIsTNEpA-FEwEBLnEDIGWo/s320/SUE%25C3%2591O.jpg" width="219" /></a>És un conte curt, protagonitzat per una dona. Començo així perquè he llegit que no és una de les seves noves novel·les sinó un conte que va escriure fa uns quants anys. I es veu també, que en les novel·les de Murakami, és rar que les dones en siguin les protagonistes. Sigui com sigui, el conte atrapa de principi a fi. L'he començat i acabat el mateix dia, però tampoc descarto rellegir-lo. L'edició que tinc a les mans és preciosa: M'agrada la mida i el color de les tapes, un blau marí que és un dels tres colors utilitzats per les il·lustracions juntament amb el color plata i el blanc. M'agrada que els extrems del llibre siguin circulars. M'agrada la quantitat de blanc que hi ha als marges del text. També m'agrada que "Haruki Murakami i Kat Menschik" estiguin a la mateixa línia a la portada, donant la mateixa importància a text i dibuixos. M'agrada l'estil oníric dels dibuixos, que va molt d'acord amb el text i també m'agrada que ocupin tota la plana. I per últim m'encanta que un llibre per adults estigui acompanyat de dibuixos, perquè de vegades sembla que el "dibuix" sigui infantil i no un art com jo el considero que no entén d'edats. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/TUbbK0sFCTs/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/TUbbK0sFCTs?feature=player_embedded" width="320"></iframe></b><br />
<b><br /></b>
<br />
<div style="text-align: left;">
<b><br /></b></div>
<b style="text-align: left;">8) LA BIBLIOTECA SECRETA, DE HARUKI MURAKAMI </b><br />
<b style="text-align: left;">amb il·lustracions DE KAT MENSCHIK</b><br />
<b style="text-align: left;"><br /></b>
<span style="text-align: left;"><br /></span>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixLbLa6HTA1rjmo-uYHXtHM2aP2qVV64azkRaCHyU2oAJ-BM4FG2Q-8WlyGNq-lNAseQg4WDObbmtae6GOV_ppXVIdYWd52uuQ-u5UTBJz90naG2ugv-iJcB2dnYx9dupViFdghDxVQvE/s1600/La-biblioteca-secreta-Portada.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: left;"><img border="0" data-original-height="887" data-original-width="600" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixLbLa6HTA1rjmo-uYHXtHM2aP2qVV64azkRaCHyU2oAJ-BM4FG2Q-8WlyGNq-lNAseQg4WDObbmtae6GOV_ppXVIdYWd52uuQ-u5UTBJz90naG2ugv-iJcB2dnYx9dupViFdghDxVQvE/s320/La-biblioteca-secreta-Portada.jpg" width="216" /></a><span style="text-align: left;">L'he llegit en menys d'una hora. </span><br />
<span style="text-align: left;"> El final m'ha deixat bastant de pasta de moniato. Però la lectura entra com un espagueti: el xucles amb deliri al principi i no deixes de xuclar fins que arribes al final. </span><br />
<span style="text-align: left;"><br /></span>
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/6xQ4Xd8V8cc/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/6xQ4Xd8V8cc?feature=player_embedded" width="320"></iframe><br />
<br />
<b style="text-align: left;"><br /></b>
<b style="text-align: left;"><br /></b>
<b style="text-align: left;"><br /></b>
<b style="text-align: left;"><br /></b>
<b style="text-align: left;">9) ASALTO A LAS PANADERÍAS, DE HARUKI MURAKAMI </b><br />
<b style="text-align: left;">amb il·lustracions DE KAT MENSCHIK</b><br />
<b style="text-align: left;"><br /></b>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBkwUwZsUvS_34IfOu7dzQCrl-PoSIJnQWR4IcVADrHeJm4y3oa1YFt1gD5mI8gKHcaHIBXaTPoePvNAQJZkmEsaH1wuKhjVzn9g7KVCgA9In4nee2f7u2OFJCT2wT1Nqek8ZV0bQJa1k/s1600/Asalto+a+las+panader%25C3%25ADas.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1112" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBkwUwZsUvS_34IfOu7dzQCrl-PoSIJnQWR4IcVADrHeJm4y3oa1YFt1gD5mI8gKHcaHIBXaTPoePvNAQJZkmEsaH1wuKhjVzn9g7KVCgA9In4nee2f7u2OFJCT2wT1Nqek8ZV0bQJa1k/s320/Asalto+a+las+panader%25C3%25ADas.jpg" width="222" /></a></div>
<div style="text-align: left;">
<b>M'ha encantat l'argument. Com també els recursos literaris emprats. Els personatges tenen molt encant i tanques el llibre amb la sensació/seguretat que s'ha fet el què s'havia de fer. :)</b><br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/kcn4RAqqIIE/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/kcn4RAqqIIE?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<br />
<b style="text-align: left;"><br /></b>
<b style="text-align: left;"><br /></b></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<b>10) DIBUIX A LES FOSQUES, DE JAUME BENAVENTE</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2GtQgHzdob4-ooc7RM4ZJ8lP-PusUSXjFs7fwkV2xkm40ChYuo_rBuds3U4PHw4CzrwLRLyqOEERRaOVLrFSbgYYPc2iUo1nXROiR3EVCCl30ik5TLpwx-mb3rA2sghJAKRHF4vtGseQ/s1600/DibuixFosques10cm.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="825" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2GtQgHzdob4-ooc7RM4ZJ8lP-PusUSXjFs7fwkV2xkm40ChYuo_rBuds3U4PHw4CzrwLRLyqOEERRaOVLrFSbgYYPc2iUo1nXROiR3EVCCl30ik5TLpwx-mb3rA2sghJAKRHF4vtGseQ/s320/DibuixFosques10cm.jpg" width="223" /></a>Amb els llibres em passa com amb les pel·lícules, m'ha de caure bé el o la protagonista perquè m'enganxi. Al principi del llibre, això em va costar. La Marja és una dona molt seria. També crec que li agrada poc parlar dels seus sentiments i això la fa actuar bastant distant amb la gent que l'envolta. La trama del llibre és molt interessant i va avançant de forma molt àgil. He gaudit molt llegint però al mateix temps m'hagués agradat que la prota s'hagués obert una mica més. Malgrat tot, com més pàgines llegia més fàcil se'm feia anar-la coneixent i entenent. I a més a més, cal afegir que la mateixa Marja ja va protagonitzar una altra novel·la anterior. Potser, quan llegeixi la primera, entendré moltes més coses del seu caràcter. Així que sí, recomano la lectura i espero poder llegir aviat la que la precedeix. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<b><br /></b></div>
Gerònimahttp://www.blogger.com/profile/04133457019207166969noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-4155917170143361484.post-70355508321561731922017-01-19T14:13:00.001+01:002017-01-19T14:13:22.929+01:00100 RELATS CONJUNTS: SOIR BLEU DE HOPPER<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgRJemgEK9NLuMu7f-_fkuiA99D02a13qNqRjb4LDf_vT5XdPfA6mIRZKVt1AOF9vUQMMTTZ_au2qs7fgrEsu21Y1WHeJWvPDjCZhIl8-yxoLBLwSm3O1mcBgW1AYh4VSw8jKGcvPLM3o/s1600/Soir_Bleu_by_Edward_Hopper.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgRJemgEK9NLuMu7f-_fkuiA99D02a13qNqRjb4LDf_vT5XdPfA6mIRZKVt1AOF9vUQMMTTZ_au2qs7fgrEsu21Y1WHeJWvPDjCZhIl8-yxoLBLwSm3O1mcBgW1AYh4VSw8jKGcvPLM3o/s320/Soir_Bleu_by_Edward_Hopper.jpg" width="320" height="158" /></a></div>
Va sortir de casa decidit a agafar el millor lloc. Era tan d'hora que segur que ningú més li faria la competència. I així va ser. Se sentia orgullós i feliç. Esperançat. Va col·locar-se en situació i va esperar pacient que arribessin els primers encuriosits. Sabia que era bo fent mim, però al cap d'unes hores la maleta negra que sempre l'acompanyava encara era buida. "No passa res, no és preocupant, la crisi i el fred fan que sigui mala època" va pensar, però quan l'Spider-man li va passar per davant i somrigué sorneguerament veient-li la maleta buida es va posar vermell de fúria. Tothom sabia que l'Spider-man era un dels preferits. D'acord, era un ballarí excepcional, però coi! ell també era molt bo!!
A les tres de la tarda la rambla estava buida, no passava ningú, i ell estava fregit de son i desanimat. Haver-se llevant tan d'hora li estava passant factura i els pocs beneficis que havia tingut li evaporaven la moral. Va pensar en fer una migdiadeta de deu minuts en el banc de darrera seu i va caure en un son profund que li va durar dues hores. Es va despertar sobresaltat amb una brisa freda que li travessava l'espinada i amb un cel que semblava molt més tard del que era en realitat. De sobte, però, veié que al seus peus reposava una bossa de plàstic plena de monedes. La bossa ni tan sols era seva, però estava clar que les monedes li havien tirat a ell. Va quedar tan sorprès que es va asseure al banc i va contar els diners: "54,68 euros! Per l'amor de Déu!" Es va posar contentíssim i va decidir entrar al restaurant pijo de davant a menjar el plat que més ràbia li fes. Per avui havia acabat. Es va asseure en una taula de fusta de roure preciosa i estava pletòric quan aparegueren dos xafarders a increpar-lo. Tan content que estava i només van faltar quatre preguntes per fer-lo adonar del seu error. Es va aixecar d'una revolada i va demanar a la guapa cambrera que li preparessin el que havia demanat per emportar. Va sortir disparat del restaurant perquè tenia por de no trobar-lo i quan per fi el va veure encara treballant se li va plantar al davant. L'Spider-man va quedar astorat.
-Té! això és per tu! Segur que avui t'ho has guanyat molt més que jo.
-No necessito res de tu.
-Va! deixa-ho estar! estem al mateix vaixell! i si no ho vols acceptar de mi, accepta-ho en nom de l'art. Està calent encara i té una pinta d'ous.
Li va deixar la bossa al terra. També és cert que li va costar una mica deixar-la perquè no sabia molt bé si acabaria a la basura o bé l'acabaria acceptant i menjant-se-la. Quan ja s'havia allunyat uns metres va sentir que el cridaven.
-Ei! Pallasso! Pallassooooo!!
Es va girar una mica confós.
-Si t'esperes ... que desi les coses ... et convido a casa i ens ho cruspim els dos. Tinc unes llaunes de cervesa per amanir-ho també. No són gaire bones però sempre baixen millor que l'aigua.
El nostre pallasso va somriure, va moure el cap i se li va tornar a acostar.
Gerònimahttp://www.blogger.com/profile/04133457019207166969noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-4155917170143361484.post-53097247816417573252016-11-15T17:49:00.001+01:002016-11-15T17:49:16.275+01:00
<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/mHeK0Cwr9sg" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Vaig descobrir aquesta cançó a l'estiu. A la terrassa del restaurant. Era última hora i hi havia una taula amb 4 bascos. Més grans que jo. Parlaven fort i reien molt. Però no m'importava. Em van caure bé de seguida. Un d'ells no cridava l'atenció, no parlava alt ni gesticulava, ni res d'això, però va venir a la barra i uauuuu!!! quins ulls, dels que fan por de tan bonics perquè t'hi perdries dins. Em conec. No sé si mirava a totes les dones com em mirava a mi però em feia posar molt nerviosa. El que parlava més alt ens va demanar que poséssim aquesta cançó. Em va encantar de seguida. Ens demanava que li poséssim sense parar. I jo encantada de la vida. La jefa no tant i com que ja era l'hora de plegar i no feien intenció de moure's vam començar a recollir cadires i taules. El dels ullassos em va venir a ajudar de seguida i jo ja em vaig posar nerviosa. El tenia massa a prop. I una cosa és que m'agradés mirar-lo, però l'altre que deixés que ell em mirés a mi. Jo també en sé de posar distància i puc ser molt contundent a vegades. Li vaig deixar ben clar amb la veu, les paraules i el to que no volia que m'ajudés i ell es va apartar. Al cap d'una estona em va dir adéu des de lluny i amb timidesa. Amb els dies vaig oblidar aquells ulls però només ha calgut tornar a escoltar la cançó per tornar-los a veure.
Segurament si tornés a viure la mateixa situació actuaria exactament igual, però reconec que va ser la por, la por a un desconegut i la por a mi mateixa el que em va fer ser tan brusca.
Gerònimahttp://www.blogger.com/profile/04133457019207166969noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-4155917170143361484.post-43240030497073866422016-10-17T18:08:00.000+02:002016-10-17T18:08:02.838+02:00Ara estic contenta. Estic contenta perquè acabo d'acabar la lectura d'un llibre que m'ha encantat. M'ha enganxat un munt i ho enyorava. Enyorava la sensació de no voler-lo deixar per res. D'emportar-te'l agafat de la mà per tot arreu. Perquè saps que si tens un segon, en llegiràs un fragment. Ja no recordava aquesta sensació, de petita llegia moltíssim, però hi va haver un dia que la màgia va desaparèixer, ja no m'enganxava a enlloc. I avui, (crec que el llibre el vaig començar abans-d'ahir) de seguida al sentir-la, al ser conscient que estava enganxadíssima, he pensat que deu ser la mateixa sensació que tenen els peques quan estan jugant amb jocs d'ordinador, o plays o coses per l'estil. I també he pensat que aquests jocs estan creats expressament per atrapar-te, per enganxar-te; i que un llibre pugui tenir el mateix efecte, trobo que és espectacular. Gerònimahttp://www.blogger.com/profile/04133457019207166969noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-4155917170143361484.post-20606157768450467212016-10-09T20:47:00.002+02:002016-10-09T20:49:23.261+02:00
Avui em venia de gust explicar-vos que aquest matí he agafat la bici (la meva no, que no en tinc, la d'un altre) i sortir a donar una volta amb ella. Això també podria semblar super normal, gens digne de ser explicat, un fet vulgar, comú, però RES MÉS LLUNY!! Perquè era la primera vegada que agafava una bici en ciutat i que agafava una bici en l'edat adulta, doncs... podria contar les vegades amb les dues mans. I primer m'ha passat com amb el cotxe (he tingut que superar una fòbia per conduir, dic fòbia, perquè no li puc dir trauma, sembla que si utilitzes la paraula trauma ha d'haver-hi un fet traumàtic darrera, un accident o jo que sé, però no, en el meu cas tenia pànic de conduir sense ser-ne molt conscient del motiu; ara ja no és pànic, és por i prou, o potser respecte a aquestes altures i depenent del dia) m'he decidit quan encara portava el pijama, després de dutxar-me ja no ho tenia tant clar, al cap d'una estona m'he tornat a envalentir, i quan ja era al garatge davant la bici m'ha tornat a venir la cagarel·la. Tot i així, he baixat el seient tant com he pogut i he començat a fer voltes en cercle al voltant del meu cotxe. I quan ja estava a punt de tornar a pujar a casa perquè no ho veia gens clar (la ment fa en mi meravelles; i sí, és ironia), la Gerònima valenta ha dit a la Gerònima poruga "-D'acord! d'acord!! doncs la trauràs a passejar! agafada pel manillar, tu caminaràs al seu costat, això sí que ho pots fer oi?" I sí, ha resultat que s'han posat d'acord i a l'instant la respiració se m'ha tornat a calmar. I he fet això, però a la mínima que ho he vist clar he pujat sobre la bici i ha sigut increïble! potser és cert que molts moments anava sobre la vorera, que ja sé que no s'hi pot anar, però anava molt a poquet a poquet i, a més a més, quan no ho veia clar feia un saltiró i tornava a anar a peu al seu costat i després de l'obstacle que m'havia fet baixar de la bici altre cop amunt. I així, malgrat que he triat un dia ennuvolat, grisot i una mica plujós ha sigut un diumenge lluminós! :)
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEZRDUx4J76iZC0fLz9hKIUKUMF_4qvJBFcQn1oNB6dcgSCASr1PcSwXRTEf-D0L8QHFqhsBYnmNz_RjHpdphXYfGWGCfpJlPTMjjF4CcZoDQ_8Tp__hxQ93R8uhaIz2DfziaC069J5wg/s1600/IMG_8169+copy.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEZRDUx4J76iZC0fLz9hKIUKUMF_4qvJBFcQn1oNB6dcgSCASr1PcSwXRTEf-D0L8QHFqhsBYnmNz_RjHpdphXYfGWGCfpJlPTMjjF4CcZoDQ_8Tp__hxQ93R8uhaIz2DfziaC069J5wg/s320/IMG_8169+copy.jpg" width="320" height="213" /></a></div>
p.d. Escrivint em dóno compte de com parlo de malament: no dic cagarel·la sinó cagalera, que es veu que és incorrecte. I tampoc dic seient sinó sillint que tampoc és correcte. I a casa meva també diem envalentonar, que curiosament tampoc ho he trobat al diccionari. Mil milions de llamps i trons!!! :DGerònimahttp://www.blogger.com/profile/04133457019207166969noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-4155917170143361484.post-64549530144415160042016-10-07T17:34:00.000+02:002016-10-07T17:34:22.745+02:00I al final avui hem penjat la cortina al menjador, o les cortines millor dit, perquè en vam comprar 3. Pot semblar una cosa insignificant però a casa meva no n'hi ha hagut mai de cortina al menjador i fa una bona pila d'anys que hi visc. Jo crec que tot es basava en una falta d'imaginació: no aconseguia trobar la cortina dins el meu cervell que conjuntés amb mi i amb el menjador. No concebia cortina. I com que no era essencial, no n'hi vaig posar. Tampoc és que en aproximadament 10 anys no ho intentés més cops o que algun dia no acabés fullejant catàlegs o anant a veure botigues en busca d'una cortina perfecta per casa, però no la vaig trobar. I com que no compro a desgrat, no en vaig comprar cap. I ara mateix, no sé com va anar la cosa, no sé com va ser que sortíssim a la caça de la cortina, però ho vam fer amb il·lusió i amb decisió i la vaig trobar de seguida, em va agradar, tenia tot el que ahir jo volia (blanca, no molt gruixuda, de tacte suau, amb forats a la part de dalt com les de la dutxa) i va ser facilíssim. Avui ha vingut el meu pare a ajudar-nos a col·locar el pal i els agafadors, a fer els forats i tota la pesca, i ara, penjades, fan un goig espaterrant. La casa sembla més Casa. "Hogar" que es diria en castellà. I no entenc com he tardat tant en posar-la. Potser és que tot té un moment a la vida. I aquesta reflexió em fa sentir bé. Gerònimahttp://www.blogger.com/profile/04133457019207166969noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-4155917170143361484.post-21930053250014705402016-10-05T19:56:00.001+02:002016-10-05T19:56:20.024+02:00Té calor i es treu el jersei costosament. Ahir la van convidar a una classe de bodynoséquè i avui està baldada. A qui se li acut si no és carn de gimnàs començar amb una classe frenètica de peses??? Doncs a ella! que sempre es deixa convèncer perquè en realitat l'objctiu no és el gimnàs, ni fer musculitus (que també en vol fer una micona) sinó passar una estona amb ella. I li diu que sí i avui li fa mal tot. I tot és tot eh!!
Respira profundament. Pensaments positius: "<i>això d'avui passarà en uns dies</i>", es diu. I s'autoabraça (per autoamor i per fer-se cruixir l'esquena, que li convé).
L'episodi illenc es va acabar. Valoració positiva. Va aconseguir donar la volta a la situació (s'olora que potser també amb ajuda externa, però una cosa no treu l'altre i encara que pensi que potser algú va parlar-li a la jefa bé d'ella el treball que ella va fer per ben resoldre la situació no té preu) i n'està molt satisfeta de tot plegat. Que el que no et mata et fa més fort homes i dones! i potser és veritat i tot! :)
Gerònimahttp://www.blogger.com/profile/04133457019207166969noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-4155917170143361484.post-55368130937173151192016-07-05T18:37:00.001+02:002016-07-05T18:37:37.104+02:00La rentadora l'acompanya. L'spotify també una mica. El vent li dóna treva a la calor.<br />
Quan van començar a parlar de la feina li va deixar anar que a ella tot li costava molt d'aconseguir, la dona li va respondre que igual que a tothom i aquí va quedar tot. Ara, recordant la conversa, torna a posar en dubte que a tothom li costi tant. No és que estigui malament del tot, però tampoc està sent fàcil. Continua pensant que l'experiència li anirà bé. Que creixerà com a persona i que es farà més forta. Més forta. Això segur. Porta gairebé un mes aquí i li sembla molt més. L'illa és bonica, és molt verge i acollidora alhora. No és res en concret el problema. És el conjunt. L'estar lluny d'ell, sobretot, el què li costa. Però va ser decisió seva i pensa treure'n el màxim partit a l'aventura. Ella creu que amb els anys ha perdut en simpatia, que li costa connectar amb la gent. Que la gent no la veu com ella és en realitat, que ha oblidat saber mostrar-se. Que la seva susceptibilitat li fa treure les punxes abans d'hora i aleshores la gent creu que és més dura del que és. La gent es queda amb les punxes de la closca i s'oblida de descobrir la dolçor del fruit que de fet ja no és tant dolç com de petita. :) I aleshores la tracten durament. Però també pensa que fa bé en defensar-se quan creu que no li parlen amb respecte. Que si no es defensa ella no la defensarà ningú. Però quan la fredor arriba a límits quasi insuportables se'n penedeix d'haver-se defensat, se'n penedeix de no haver sigut més llesta. Se'n penedeix de no haver utilitzat estratègia com molta gent fa. Se'n penedeix de ser ella. Perquè l'únic que vol és que l'estimin, la valorin i encaixar allà on estigui. Sigui on sigui. Gerònimahttp://www.blogger.com/profile/04133457019207166969noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-4155917170143361484.post-57045485384617254052016-04-20T15:38:00.005+02:002016-04-20T15:38:52.616+02:00Hi havia una vegada, un poble anomenat Montblanc, que tenia un castell on hi vivia un rei amb la seva filla, la princesa Anna. La gent d'aquell poble sempre havia viscut molt alegre i feliç però des de feia una temporada tot havia canviat. Estaven molt preocupats, sabeu perquè? doncs perquè a les afores, dins una cova, s'hi havia instal·lat un drac molt gran i ferotge, i per alimentar-lo i mantenir-lo tip, la gent del poble li donava el seu bestiar: xais, cabres, ovelles, vaques, conills, etc. barrejats amb tomàquets, patates, cols, etc. Tots els animals que criaven i totes les verdures que cultivaven. Però sabeu que passava ara? doncs que s'estaven acabant els animals! ja no quedava cap animal ni cap verdura per alimentar el drac i no sabien que fer. El savi del poble, va tenir una idea!<br />
-Escriurem tots els noms de la gent del poble en un paperet i el posarem en una olla i cada dia, traurem un nom de l'olla i el nom que surti, sigui qui sigui, haurà d'anar a la cova a ser menjat pel drac.<br />
I així ho van fer. Van escriure tots els noms.<br />
-David de casa la Ramoneta. -el savi va escriure el nom en un trosset de paper i el va tirar dins l'olla<br />
-Montserrat de la Bisbal<br />
-Antònia Català<br />
-Manelet<br />
-etc.<br />
I així van anar escrivint tots els noms de tota la gent que vivia a Montblanc.<br />
I l'endemà mateix, ja van començar a treure noms de l'olla.<br />
-Miguelet!<br />
-Nooooooo!!! El Miguelet nooooo!!!! pobre Miguelettttt!!! - va dir una dona mentre plorava.<br />
I així cada dia, treien un nom de l'olla i aquest o aquesta se'n anava del poble en direcció a la cova.<br />
<br />
Un dia, va sortir el nom de la princesa.<br />
-Ooooohh!!! La princesa noooooo!!!! Ella tan guapaaaaaaa!!!<br />
Però la princesa va dir:<br />
-Sí, sí, no visc jo també al mateix poble que els altres? Doncs també és el meu deure.<br />
<br />
La princesa va acomiadarr-se de tothom i abans de marxar en direcció a la cova, va anar a buscar un rusc d'abelles que hi havia al poble. Amb l'ajuda d'un carretó va fer tot el camí fins la cova i es va presentar al drac.<br />
-Bones! avui li porto jo el sopar dins aquesta caixa. És que ell no volia venir. En Ramon és baixet però molt fort i atlètic. Jo de vostè me'l cruspiria dins de la cova i amb la porta ben tancada. Em fa por que es vulgui escapar i deixar-lo sense sopar. Bé, jo ja me'n vaig.<br />
El drac, que ja tenia la boca aigua amb tanta xerrameca, va córrer amb el rusc sota el braç dins la cova. Va tancar l'entrada amb una pedra grossa i va obrir la caixa. Conten, els habitants del poble, que aquella nit sentiren el drac cridar i plorar de dolor i que mai més el tornaren a veure ni sentir.<br />
<br />
La princesa, va tornar al poble sense ni un estrip al vestit i després de fer una festa i celebrar que aquella mala temporada ja s'havia acabat, va decidir agafar un cavall i anar en busca de més dracs i més aventures, per ajudar a la gent dels altres pobles amb dracs a recuperar la pau i tranquil·litat.<br />
<br />
I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, que aquest conte ja s'ha fos!<br />
I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, que aquest conte ja s'ha acabat. Gerònimahttp://www.blogger.com/profile/04133457019207166969noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-4155917170143361484.post-84553033346770751312016-03-29T23:12:00.000+02:002016-03-29T23:12:01.125+02:00Es recolza amb el colze esquerra per arribar a la tauleta de nit. Ni se n'adona que amb un mugró li acaricia una parpella.<br />
-Això per mi és l'assertivitat.<br />
Prem els llavis mentre encén els dos cigars alhora i se'l mira obrint molt els ulls. Li encanta fer la ximpleta. Ell n'hi agafa un i se'l posa a la boca. Deixa que ella faci una pipada al que encara li queda i també li agafa per deixar-lo al cendrer.<br />
-El respecte?<br />
Ella ni protesta.<br />
-Sí. Sobretot. També entenc que és posar límits als demés. Però sobretot parlar i defensar les idees pròpies amb respecte. Perquè penso que molta gent sap posar límits i no deixar-se canviar d'opinió però d'aquests, pocs, ho fan ben fet, respectuosament.<br />
-Quina hora és?<br />
-Encara no són dos quarts. A dos quarts ens aixequem.<br />
I seguidament d'un bot se li asseu a la panxa.<br />
-Deixa això.<br />
Li aparta el cigar i li fa un petó, i dos i tres. Per la cara, pel coll, pel pit, ...<br />
<br />
De vegades, els millors moments són aquells robats, després de fer una cosa i abans de fer la següent, aquells moments que ens escapem a una altra galàxia a costa d'arribar 5 minuts tard a alguna altra banda.<br />
:)Gerònimahttp://www.blogger.com/profile/04133457019207166969noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-4155917170143361484.post-85595971324132818292016-03-16T18:21:00.000+01:002016-03-16T18:21:01.366+01:00Entra decidit per la porta i ens diu de pujar les escales fins al primer pis. Fulleja uns papers d'una carpeta quan està a dalt. Entra dins una classe. S'hi està una estona. Tots els que el seguim esperem tranquils. Surt i torna a mirar papers. Entra a una altra classe i en surt més content. Se li veu. Abans que digui res ja sabem quina li ha agradat més. TRANSPARÈNCIA. Ens diu que ens esperem i baixa les escales ràpidament. Torna a pujar i ens fa entrar a la segona classe.<br />
És singular. No penso definir-lo però la idea és SINGULARITAT en majúscules. Per ser sincera m'espero a emetre el judici. A decidir si m'agrada o no m'agrada. Necessito sentir-lo parlar, veure com s'expressa i escoltar-lo. El temps corre i jo estic contenta perquè em continua agradant. Això és molt bo perquè amb les persones amb passa com amb els personatges de les pel·lícules, als pocs minuts ja sé si em cauen bé i la peli m'agradarà o, si no m'hi cauen, i millor passar a una altra cosa. I amb les persones, doncs, .... Per això, cada minut estava més contenta, perquè el temps jugava molt al meu favor. I sí, el tio és singular, però em cau de puta mare. Diu frases com <i>"les normes estan per saltar-se-les"</i> i com <i>"yo soy muy exigente pero tenéis mucha suerte de tenerme como profesor"</i>. Sí, sí, va intercalant català i castellà. Però també hi començo a estar acostumada i tampoc em molesta. També s'emociona fàcilment i no li fa vergonya confessar-ho. I a més a més, tinc la sensació, que quan creu que ha d'ajudar, posa tota la carn a la graella.<br />
Resumint: Intentaré ser com els nens, esponges de coneixements, habilitats i energia.<br />
<br />
<br />Gerònimahttp://www.blogger.com/profile/04133457019207166969noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-4155917170143361484.post-11065554742761064192016-03-08T20:06:00.001+01:002016-03-08T20:06:34.396+01:00De vegades trobo pensaments escrits en llibretes, sobres de factures, paperets, etc. Sé que tots parlen de tu, encara que els hagués escrit fa temps i en moments diferents i sense noms. Però hi recordo els sentiments. Et trobo a faltar. M'agradaria tornar-te a veure. Per parlar. Però també em fa por perquè ara estic molt bé i molt tranquil·la i no vull despertar la bèstia. Però t'enyoro. Creus que podríem mantenir el contacte? T'agradaria mantenir el contacte malgrat tots els malgrats?<br />
No sé si hem tingut més bons moments o més de dolents, però gairebé sempre (je je je) et penso amb tendresa. I si ballem una estona? T'apuntes?Gerònimahttp://www.blogger.com/profile/04133457019207166969noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-4155917170143361484.post-87967178676125094292015-12-08T16:01:00.000+01:002015-12-16T15:23:05.637+01:00No sé què penses que penso de tu. Però segur que s'allunya molt de la meva realitat.<br />
No sé què pensaves que pensava de nosaltres. Però segur que s'allunyava molt de la meva realitat.<br />
<br />
Malgrat tot. Et seguiré estimant a la meva manera. Potser d'una manera diferent a la manera en què t'estimava abans, però jo mai deixo d'estimar. I de vegades prefereixo pensar que mai vas pensar en nosaltres com a alguna cosa, que pensar que hi vas pensar i no ho vam deixar néixer. I quan llegeixo algun poeta amb els ànims per terra sempre desitjo que no siguis tu. Que malgrats tots els malgrats trobis la manera per somriure des del cor com a mínim un cop al dia. I que mai deixis de pensar que pots anar a millor i que per molt fotut que sigui un dia no pensis que així serà cada dia.<br />
<br />
I també vull que sàpigues, que encara que els dos sabem que quasi sempre sembla que la comunicació entre nosaltres és impossible, això, no resta cap valor al valor que jo et veig i molt menys, a l'amor que et tinc.Gerònimahttp://www.blogger.com/profile/04133457019207166969noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4155917170143361484.post-29655049160741805412015-09-16T15:34:00.000+02:002015-09-16T15:34:11.610+02:00Hi havia una vegada, una princesa que es deia Purandot. Era una princesa a qui el seu pare volia casar i ella no volia. No volia un home al seu costat. Volia ser totalment lliure. El seu pare, en contra de la seva voluntat va decidir que aquell seria l'any del seu casament i va fer anunciar per totes les contrades que es rebria a palau a candidats. Primer ella va plorar. De fet, bastant. Però tampoc era de les que ploren eternament i va decidir prendre accions. Va anar a veure la bruixa que vivia al bosc i li va demanar un favor, que transformés la seva flor en una flor carnívora, de les que mosseguen i arrenquen en un obrir i tancar d'ulls. La bruixa primer hi va estar totalment en contra, no només perquè pensava en el dany aliè, sinó també perquè sabia que tard o d'hora la princesa se'n penediria. Però tant i tant, Purandot va insistir, que va haver de fer l'encanteri.<br />
<br />
Us podeu imaginar que Purandot, sincera i transparent com era, va fer un altre manifest en pergamí explicant els canvis en la seva anatomia i intentant persuadir a tots els possibles candidats d'una decisió que podrien acabar lamentant profundament en viva carn.<br />
<br />
Cert és que el Rei s'enfadà molt amb ella. Però, no tenint cap altra filla, la va haver de perdonar, cal dir, molt al seu pesar.<br />
<br />
La princesa i ell es reuniren a negociar i decidiren que informarien personalment a tots aquells agosarats que vinguessin a palau a presentar sol·licitud de matrimoni i que als que encara tot sabent fil per randa la realitat de les circumstàncies volguessin provar sort passant una nit amb la princesa, <b>li passarien.</b>Gerònimahttp://www.blogger.com/profile/04133457019207166969noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-4155917170143361484.post-91515667754827217432015-09-15T00:45:00.003+02:002015-09-15T00:45:49.084+02:00<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
-Què has dit? Bon cap de setmana? Si estem a dilluns!!!</div>
<div style="text-align: center;">
-No no! que vaaaa! Bona setmana! Sencera! Tota! De dilluns a diumenge! Avui he decidit tirar la casa per la finestra! - va etzibar-li amb una riallada ampla i sorollosa. </div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Que bonic és treballar quan et permets ser tu mateix.</div>
<br />
<br />
<br />Gerònimahttp://www.blogger.com/profile/04133457019207166969noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-4155917170143361484.post-23405599408606364622015-07-26T13:49:00.000+02:002015-07-26T13:58:33.090+02:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkLL9LBzmgaKNsVPixlpsrq2-tGe7-R0B3G-5rp0K-kWXMzLWAozfSFCOkFUDcygMtu78gD_2uKErkKP0y9NzY5iZWNlyzLqmb8JiENwFsAuNuLMAU8QNk4dMRQIMKSyaGEvQJE9GLsMM/s1600/ESCENA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="411" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkLL9LBzmgaKNsVPixlpsrq2-tGe7-R0B3G-5rp0K-kWXMzLWAozfSFCOkFUDcygMtu78gD_2uKErkKP0y9NzY5iZWNlyzLqmb8JiENwFsAuNuLMAU8QNk4dMRQIMKSyaGEvQJE9GLsMM/s640/ESCENA.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="Escena" style="margin-left: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1;">
<br /></div>
Gerònimahttp://www.blogger.com/profile/04133457019207166969noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-4155917170143361484.post-68040610608558329002015-07-16T22:41:00.000+02:002015-07-16T22:41:02.797+02:00Encara que mils encaraVa una mica beguda però tot i així li dóna a les tecles amb bastanta rapidesa i se sorprèn a si mateixa dels resultats. Sempre li ha agradat la mecanografia i la pàgina que va descobir a un blog que llegia i que enyora, sempre l'ha tingut present.<br />
<br />
Ni se n'ha adonat que s'ha fet fosc de cop, deixant l'habitació gairebé a les fosques. No és que necessiti veure les tecles, però ara que n'és conscient del negre que la rodeja, l'inunda un sentiment de solitud.<br />
Avui no ha sigut un dels seus millors dies, ha tingut molts sentiments que no li ha agradat, lligats a pensaments que no té molt clar si són seus o de gent propera que els hi ha tatuat a la ment amb els anys.<br />
Ara somriu. Tatuat. Li encanten els tatuatges malgrat no se n'ha fet mai cap encara.<br />
Torna a somriure. Encara.<br />
Però torna al tema que la preocupa. Vol obrir la porta a tots aquells pensaments que no vol tenir, que sap que no són seus del tot, que li van entaforar un dia i que viuen dins la seva ment com okupes. Com fer-los fora? El primer és saber si ella pensa igual o si no. Si hi està d'acord o no.<br />
Respira profundament. Sap qui vol ser a la vida, quina PERSONA vol ser. Però li costa ser-ho. Menys preocupada li agradaria. Menys nerviosa seria perfecte. Menys susceptible ja seria un gran premi.<br />
Sa germana la definia al migdia com un cargolet. Que treu el cap però que si li toques les antenes es retira de seguida. No li ha agradat la comparació. Malgrat li ha semblat bastant encertada en segons quines ocasions. Ja té ous la cosa! Sa germana sempre la clava.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Saps? avui, amb el mòbil d'un altre a la mà anava a escriure que T'ENYORO. Aleshores he pensat que no era el meu mòbil i que pensaries que això t'ho deia el propietari del mòbil; i m'he posat a riure i li he explicat. Li han faltat cames per escriure-ho. Ja sabia més o menys que respondries. Tornaria a ser una frase d'aquelles en què ets víctima i em surt de dir "ai pobre!" Però ja no. Ja no vull més d'això. Enyoro el teu TU de fa anys. Enyoro el NOSALTRES de fa anys. Potser és això el que encara estimo, aquest TU i aquest NOSALTRES. Que ja no hi són. Però que van deixar petjada. Tranquil. Estic bé. Tot va bé. Només és que de vegades t'enyoro. Sobretot quan no et tinc. Com ara. Perquè quan et tinc, tinc massa feina a cabrejar-me amb tu. :) Però sempre t'estimo. Encara que no ho vulguis. Encara que no m'estimis. Encara que no ho entenguis. Encara que no t'agradi que t'ho digui. Encara que mils encara.<br />
<br />
<br />
<br />Gerònimahttp://www.blogger.com/profile/04133457019207166969noreply@blogger.com5