Badum badam badum badam 

bau bau bau bau bau yeaaaaaaahhhhh!!!

Que no decaigui l'ànim, es diu.

Estic bé, es diu.

I es llegeix els mails de la seva nena com un mantra.

Quina sort tenir-la!

Quina tresor més ben trobat!

I pensa,

I somriu,

I escolta música,

I neteja,

I se n'enfot una mica de tot i de tothom i fins i tot, i sobretot, d'ella mateixa.

I nota que els peus li ballen,

I somriu,

I nota que es comença a aixecar del sofà, 

Que comença a gravitar per l'aire del menjador

I mou els peuets,

I es posa a ballar a 20 cm sobre el sofà al ritme de: 

badum badam badum badam bau bau bau bau bau yeah!!!

i com diu el guapo de la peli:

"que dimonis! la vida segueix! 

Potser no hi haurà matrimoni, 

potser no hi haurà sexe, 

però per Déu... segur que hi haurà ball!"

FELICITATS!

Doncs avui toca post!

Perquè les coses bones s'han de compartir!
Perquè fins i tot els hi he dit amb uns complets desconeguts: "Avui, escriuré sobre vosaltres!"
Perquè gairebé mai (i gairebé mai significa MAI!!!) trobo 3 trucades al mòbil i de 3 persones diferents!!!!
Perquè avui surto de festa! i com a mínim! hi haurà una abraçada enormeeeeeeeee!
I perquè avui estic contenta! i que cooi!! en vull treure el màxim partit!



p.d. Per cert! se m'oblidava!! els motiu de parlar dels desconeguts era que m'han explicat, que ells, el val del Carrefour per una barra de pa gratuïta, la dónen a un captaire que viu al seu carrer. I ho he trobat genial!

Que tingueu una feliç vesprada!!!

Anna i el rei

"La mayoría no ve el mundo como es, lo ve como son ellos."




 "     -Por qué intervino?
       -Mi conciencia me lo exigía. "


"-Solo intentaba iniciar conversación de forma polémica como a usted tanto le gusta."


"Una de las maneras de conseguir lo imposible es cambiar el clima."


"No sé todo lo que usted es. Pero sé lo que no es. I no es lo que ellos dicen."


"Cuando una mujer que tiene mucho que decir no habla, su silencio es atronador."


"Quiero que viva con su humillación. Es suficiente castigo".




I n'hi han moltes més!
Quina gran peli Déu meu!

Joc Literari Especial Pere Calders

L'Antaviana ens proposa celebrar els 100 anys del naixement de Pere Calders canviant el final a un dels seus microcontes:

Discreció:

Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, 

que ja pensaria a casa.

Aquests són els meus:

Vergonya:

Van convidar-lo a pensar i s'excusà dient que mai ho feia en públic.

Anar per feina:

Van convidar-lo a pensar i els respongué: "Ja ho he fet i ara què?"

Prenent-se el seu temps:

Van convidar-lo a pensar i al cap de dues hores encara pensava.

Buscant negoci:

Van convidar-lo a pensar i ell després els hi volia cobrar els seus pensaments.

De vegades les coses no surten com una planeja.
No passa res.
T'estimo igual. No ho dubtis mai.

Em costa trobar les paraules. Per sort tu saps tot el que sento i tot el que penso i tot el que t'estimo. I això m'ajuda.
Tu ets únic. I el que hem tingut també. I el que tindrem també.
Perquè no m'importa el què els demés diguin i opinin. La opinió dels demés està de més com li deia l'altre dia als meus pares. Aquí els únics que importem som Tu i Jo.


No et mereixes retrets. Cap ni un. M'has fet molt feliç aquests vuit anys i m'has ensenyat moltíssimes coses, sobretot a estimar.

Et mereixes una bonica declaració d'amor. De les que no sé escriure. Però de les que saps que sento.
Et deixo la del Noah: :)

El mejor tipo de amor es aquel que despierta el alma 

y nos hace aspirar a más, 

nos enciende el corazón 

y nos trae paz a la mente: 

eso es lo que tú me has dado y lo que yo esperaba darte siempre. 

Te quiero. 

Ya nos veremos.

Reinventarem la nostra història, improvitzarem com sempre hem fet. I m'esforçaré perquè no surtis de la meva vida mentre tu hi vulguis estar. 

T'estimo. Un pató.

Feia una tarda preciosa. Totes les terrassetes estaven plenes de gom a gom. A ella li encantava aquell passeig. Potser perquè no era el seu. Potser pels bons records que l'acompanyaven. Potser per una mica de tot. El cas és que amb les mans a les butxaques caminava tranquil·la i a gust. Veié davant seu un home assegut en una de les taules. Tenia una bona aura. Sí senyors! Tenia una molt bona aura. :) Veié el número que es recolzava sobre la seva taula. Defecte de professió? :D Li passà pel seu costat sense aturar-se però quan arribà davant el bar que donava servei a aquelles taules escoltà una conversa:

-Una estrella per la 6! 

-Per quina taula?

-Per la 6!

-Has dit la 6?

-Sí!!!! la sisssssssssssssssssssssssssssss!

I no s'ho pensà dos cops.

-Perdoni! jo porto l'Estrella per la 6 i si en cinc minuts no m'he aixecat ja me'n pot portar una altra! ah! i una bossa de patates! que m'estic morint de gana!

I sense deixar que ni s'ho pensés (aquesta és la clau moltes vegades) va agafar la plata amb l'Estrella i au! a provar sort!

:)