De vegades una simple frase ho canvia tot.

Crea l'abisme i t'hi empenta al fons.

I sents que caus.

I vols agafar-te a les parets, però rellisques.

No ho fas expressament. No pots evitar-ho.

Vas creant pensament per frenar la caiguda. "Si no puc pujar, com a mínim he d'evitar caure més avall".

Però ara mateix no saps ni tant sols si ho aconsegueixes.

Només saps que sents pànic. Espès. Fosc. (Perquè tots els pànics són especialment foscos). I difícil de definir. 

El que tens clar és que saps d'on véns i saps per on no vols tornar a passar.

CONSTRUIR és acumular bons moments. Reflexionar a 360º. Explicar amb tantes paraules com calguin. Entendre o intentar-ho :). Respectar sobretot i sempre.  Intentar no jutjar el què no s'ha viscut. Escoltar. Mirar de fer sentir bé a l'altre. I preocupar-se si l'altre no està bé.

Potser construir és estimar.

I això sona bé. Més que bé. :)

Tot es resumeix en
-Què volem?
-Quant volem el què volem?
-I què som capaços de fer per aconseguir-ho?

No?