Construeixo tants castells a l'aire, que a vegades ja no sé què és cert i què no.
Potser visc la mentida dels meus somnis.
:)

I t'asseguro que això és el més coherent que he dit en molt temps.

Tu sol per atendre a la clientela i netejar les taules quan es buidaven. Tu sol corrent, servint gelats, granissats, cobrant, indicant, ... Tu. Que gran! T'he mirat un munt de vegades. No m'hagués costat gens posar-me al teu costat i ajudar-te. Malgrat el cansament. Malgrat el tard que era. Malgrat que no hi havia motiu per fer-ho.
Ho hagués fet encantada. Et veia concentrat, anant de cul, intentant fer-ho tot bé. I sol. Com podien deixar-te sol tanta estona?

Si m'haguessis dit "O t'apartes o m'ajudes!" ja m'hagués posat el davantal sense pensar-ho. :) I feliç.

"
-Mirava les fotos i em deprimia. No havia aconseguit tirar-ne cap en què tots els treballadors miressin a l'objectiu. Amb tres dies!!! Allò era un desastre.

-I què va fer?

-Triar-ne una. No hi havia més temps. N'havia de triar una. Sí o sí.

-Però a la foto que es va publicar només la mira un dels homes. Segur que hi havia alguna altra foto que com a mínim la miressin dos, no?

- ...

-....

-Sí.

L'entrevistadora es va moure incòmoda a la cadira redreçant-se el vestit.

-Ens pot explicar perquè va triar aquesta foto i no cap altra?

-Sí que puc. Però no vull. Pensava que el tema de l'entrevista era la fotografia i no la fotògrafa. Em sap greu, ara veig que ha sigut un error venir.

-No s'aixequi dona, segui, no pretenia incomodar-la, només... no es tregui el micròfon encara....

Però s'aixecà. Deixà el micròfon que li havien deixat damunt la cadira. I se n'anà.


"

"
-Perquè mai em vas demanar per sortir?
-No sé... Tu eres divertida, simpàtica, alegre, feliç. I jo ... jo no.
Ella va somriure, amb els ulls tristos.
-I no se't va acudir que només era així quan estava amb tu?

"

Expliques que li expliqueu que l'arbre de Nadal brota i que brota xocolatines i ell ho aprèn.
Expliques que ell us diu que se'n va al lavabo i que "a veure si quan torno ha brotat l'arbre".
Jo em pregunto si és innocència total o picardia.
El mateix em passa amb tu.
El mateix.

1)

Ell li volia fer dos pEtons protocolaris.
Fer-ho ràpid i marxar.
Ella ni ganes de tot això. O pAtons o res.

Doncs res.



2)

Ell li volia fer dos pEtons protocolaris.
Fer-ho ràpid i marxar.
Ella ni ganes de tot això. Va fer un salt i el va rodejar amb les cames, quedant ben penjada de la seva cintura.
Tanta pressa tanta pressa!


:)

NOCTURN DE SANT FELIP NERI

"... només li va exigir un sol compromís per abandonar les feines més feixugues de la casa: aprendre català. N'hi ensenyava la senyora gran i n'hi ensenyaven, també, d'amagat, a la parròquia de Sant Just i Pastor, ben a prop de casa, a l'altre costat de la plaça de Sant Jaume. Allà, tots els dilluns, dimecres i divendres, a l'empara de la rectoria i d'un suposat grup catòlic que per descomptat no existia, dos escriptors els ensenyaven la llengua, i allà va ser on va conèixer n'Enric. De nou els ambients de les velles rectories, dels espais que servien perquè algú es pogués reunir i fer front al règim franquista, cadascú a la seva manera, així com es podia, esperant l'hora de les llibertats i de les decepcions, el moment en que la transició demostraria fins a quin punt la covardia s'havia ensenyorit del país i de les ànimes."
Pàg. 18

"La senyora jove també va resultar ser una dona excepcional, d'una bondat infinita, que tractava el servei sempre amb indulgència perquè havia après que escoltar i raonar és molt millor que manar, i s'aconsegueixen molts millors resultats anihilant resistències que no pas imposant ordres i disciplines."
Pàg 20 i 21.

"Demà penjarà l'anunci a la porta de la llibreria i tu, quan tornis del mercat carregat com una bèstia el veuràs. I no esperaràs a deixar les coses a casa i tornar a baixar les escales gastades de tantes passes i de tantes frustracions, de tants somnis i de tantes penalitats, dos-cents anys de persones pujant i baixant, vivint en aquella escala, en aquesta Barcelona tan estranya, esquerpa i sol·lícita a la vegada. No esperaràs res de tot això perquè saps que els impulsos s'han de seguir quan se senten."
Pàg. 24.