Construeixo tants castells a l'aire, que a vegades ja no sé què és cert i què no.
Potser visc la mentida dels meus somnis.
:)
I t'asseguro que això és el més coherent que he dit en molt temps.
diumenge, 11 de maig del 2014
Tu sol per atendre a la clientela i netejar les taules quan es buidaven. Tu sol corrent, servint gelats, granissats, cobrant, indicant, ... Tu. Que gran! T'he mirat un munt de vegades. No m'hagués costat gens posar-me al teu costat i ajudar-te. Malgrat el cansament. Malgrat el tard que era. Malgrat que no hi havia motiu per fer-ho.
Ho hagués fet encantada. Et veia concentrat, anant de cul, intentant fer-ho tot bé. I sol. Com podien deixar-te sol tanta estona?
Si m'haguessis dit "O t'apartes o m'ajudes!" ja m'hagués posat el davantal sense pensar-ho. :) I feliç.
Ho hagués fet encantada. Et veia concentrat, anant de cul, intentant fer-ho tot bé. I sol. Com podien deixar-te sol tanta estona?
Si m'haguessis dit "O t'apartes o m'ajudes!" ja m'hagués posat el davantal sense pensar-ho. :) I feliç.
"
-Mirava les fotos i em deprimia. No havia aconseguit tirar-ne cap en què tots els treballadors miressin a l'objectiu. Amb tres dies!!! Allò era un desastre.
-I què va fer?
-Triar-ne una. No hi havia més temps. N'havia de triar una. Sí o sí.
-Però a la foto que es va publicar només la mira un dels homes. Segur que hi havia alguna altra foto que com a mínim la miressin dos, no?
- ...
-....
-Sí.
L'entrevistadora es va moure incòmoda a la cadira redreçant-se el vestit.
-Ens pot explicar perquè va triar aquesta foto i no cap altra?
-Sí que puc. Però no vull. Pensava que el tema de l'entrevista era la fotografia i no la fotògrafa. Em sap greu, ara veig que ha sigut un error venir.
-No s'aixequi dona, segui, no pretenia incomodar-la, només... no es tregui el micròfon encara....
Però s'aixecà. Deixà el micròfon que li havien deixat damunt la cadira. I se n'anà.
"
1)
Ell li volia fer dos pEtons protocolaris.
Fer-ho ràpid i marxar.
Ella ni ganes de tot això. O pAtons o res.
Doncs res.
2)
Ell li volia fer dos pEtons protocolaris.
Fer-ho ràpid i marxar.
Ella ni ganes de tot això. Va fer un salt i el va rodejar amb les cames, quedant ben penjada de la seva cintura.
Tanta pressa tanta pressa!
:)
Ell li volia fer dos pEtons protocolaris.
Fer-ho ràpid i marxar.
Ella ni ganes de tot això. O pAtons o res.
Doncs res.
2)
Ell li volia fer dos pEtons protocolaris.
Fer-ho ràpid i marxar.
Ella ni ganes de tot això. Va fer un salt i el va rodejar amb les cames, quedant ben penjada de la seva cintura.
Tanta pressa tanta pressa!
:)
dijous, 1 de maig del 2014
NOCTURN DE SANT FELIP NERI
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsbjIh6F5BkEWGUi9i8a9UCJdnHdzcDbVgtb56hVLdYg7bjUSHB5DFch_Fp-u3KqZD5nLbsGUm1zAa8pfH7pwg4IUdce07DS_cj0GHvIo87fXfYCHKVc-KbXZ8AeS9L6YG745bB2kueM8/s1600/NocturnStFelipNeri10cm.jpg)
Pàg. 18
"La senyora jove també va resultar ser una dona excepcional, d'una bondat infinita, que tractava el servei sempre amb indulgència perquè havia après que escoltar i raonar és molt millor que manar, i s'aconsegueixen molts millors resultats anihilant resistències que no pas imposant ordres i disciplines."
Pàg 20 i 21.
"Demà penjarà l'anunci a la porta de la llibreria i tu, quan tornis del mercat carregat com una bèstia el veuràs. I no esperaràs a deixar les coses a casa i tornar a baixar les escales gastades de tantes passes i de tantes frustracions, de tants somnis i de tantes penalitats, dos-cents anys de persones pujant i baixant, vivint en aquella escala, en aquesta Barcelona tan estranya, esquerpa i sol·lícita a la vegada. No esperaràs res de tot això perquè saps que els impulsos s'han de seguir quan se senten."
Pàg. 24.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)