Ella et truca a la porta i tu intentes desempellegar-te'n. Però et reconvenç del que ja t'havia convençut fa uns dies i acceptes. Tens una horeta per omplir-te de valor. Per repetir-te que pots sobradament i que no hi ha res a témer.
I així és com al cap d'una hora i mitja (   :)    ), sortiu. I tu condueixes. Ella et guia fins la platja. Sense accidents ni incidents. Amb les finestres baixades i el sol somrient-te a la cara.
La idea era caminar vora l'aigua. Teràpia pels peus. Els teus peus estan com uns gínjols trepitjant l'arena molla. I la teva ànima també.
Passegeu amunt i avall i el que et crida més l'atenció és un pare construint una fortificació. Amb els viatges aneu veient els progressos. Hi posa cura i entusiasme. Bonica combinació.
Ella et pregunta si has esmorzat i donada la resposta et convida a un gelat que acaba sent un entrepà de llonganissa boníssim. I poqueta estona més, torneu a casa.



i ahir... ahir va ser un vespre especial, m'agradaria saber si per tu també ho va ser.