El monstre féu repicar les urpes sobre el mirall que subjectava, amb melodiosa melodia.
-Mira't nua dona - li ordenà.
Ella, vergonyosa de la seva nuesa es tapà amb les mans girant-se-li d'esquena. La caballera arrissada li queia sobre les espatlles de forma esvalotada com si els mateixos cabells fossin un reflex de la incomoditat que sentia la seva ànima.
-De què t'avergonyeixes dona? - li preguntà amb to curiós.- No veig res de què t'hagis d'avergonyir.
Ella, extremadament torbada i gens disposada a iniciar una conversa en aquelles circumstàncies no li contestà.
Al cap d'uns minuts, quan es veié en cor de plantar-li cara s'adonà que el monstre ja havia desaparegut.
Aquest fou el seu vuitè encontre.
16 comentaris:
Quan un o una es troba incòmode amb ell mateix... fotuda l'hem. No sé perquè ens agradem tan poc; parlo per mi.
Aiiiiiiix... Emmirallar-me mai m'ha agradat, em dóna per pensar massa.
Jo crec que el què passa moltes vegades és que no sabem mirar-nos. Mirar-nos i prou, sense comparar-nos amb la visió que tenim al cervell que hauríem de tenir perquè ens ha, i ens és, inculcada per ... per ningú important. :)
Que... QUE COI!!! SOM PRECIOSES!!! SIGUEM COM SIGUEM!!
PATONASSUS A CABASSUS!
I tant que ens hem de poder mirar, i tenim el deure d'agradar-nos!
Gràcies per passar pel mans manyagues!
jajajaja ens costa tant mirar-nos a l'espill! Mirar-nos potser no però agradar-mos ja és una altra cosa :)
365 contes
Terra de llibres
I jo que m'esperava una crònica de quan feies 8è d'EGB i anaves a la classe E :-)
Només faltaria Fanalet! :) Gràcies a tu!
Bajoqueta, de vegades quan passo per davant del mirall del rebedor a tota pressa em dic un "Ei!" :) i després un "y yo con esos pelosssss!!!!" :)
Mecatxis Paseante!!! seria una crònica molt aburrrrida! :D
Diu un poeta de carrer que al Paseante li agrada molt ( és president honorífic del seu club de fans xxxttt...):
"Si su enemigo aparece acechando el espejo
ella le da una sonrisa y aniquila el complejo"
I és això. Si no li posem humor i tendresa a la cosa, malament anem. Ens hem d´estimar més.
Pos jo crec que ens hauries de contar com va anar per 8è. :)
365 contes
Terra de llibres
País secret! bon poeta el teu poeta! Estic completament d'acord amb tu! amb humor i amor, tot es veu diferent!
Bajoqueta! t'has equivocat d'any! l'any del "desmadre" va ser primer de batxillerat. Allà sí que em vaig revolucionar!!!! :P
Ai jo també... que vaig sortir de la presó per anar a l'insti jajajaja.
A veure si seràs tu qui ens haurà d'explicar el passat fosc de la bajoqueta!!! ja ja ja!
Patons!
jajajajajaja tinc moltes coses a amagar :)
Ets brutal Bajoqueta!! Ets molt maca!
bruta??? no no que em duxo cada dia :) jajajaja.
Gràcies!! Una mica verda però maca jajaja.
BRUTAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAALLLLLLLLLLLLLL!
ja ja ja!
http://www.musica.com/letras.asp?letra=806175
Publica un comentari a l'entrada