dijous, 10 de novembre del 2011

Ostres! He arribat tard a l'Homenatge a la Roig. D'acord. No passa res.

Llegeixo alguns blogs amb la frase "Digues que m'estimes encara que sigui mentida".
I encara que m'encanti la cançó dels Pets preferiria mil vegades la frase:

DIGUES QUE M'ESTIMES I DIGUES QUE ÉS VERITAT!!!!

Que entenc perfectament que et poden estimar igual sense dir-t'ho, però... coi! no costa pas tant dir a algú:
T'ESTIMO!!!! AMB VERITAT DE LA BONA!!!! 
I TU FAS, QUE AL TEU COSTAT, ELS DIES SIGUIN MÉS BONICS!


13 comentaris:

el paseante ha dit...

Jo sóc dels que ho diuen molt poquet això, tot i que tingui la necessitat d'expressar aquest sentiment més sovint. És com quan hi ha un partit de futbol. Vull que el meu equip (el Barça) marqui un gol, però no cridaré "gooool" com un boig quan el Puyol li passa al Piqué i el Piqué li torna al Puyol a prop de la porteria del Valdés. Cada cosa s'ha de cridar quan toca :-)

bajoqueta ha dit...

M'encanta el teu blog! jajaja. És fresc i ràpid :)

S'han de dir més les coses, jo necessito que m'ho diguin cada dia per no oblidar-me :)

365 contes
Terra de llibres

Pilar ha dit...

No costa pas tant dir-lo!!! ^0^

Gerònima ha dit...

Bajoqueta, Pilar... Guapes!!!! :)

Gerònima ha dit...

Tu també Paseante! ja ja ja!!!

rosana ha dit...

Ens hem de dir més vegades que ens estimem, l'amor fa que el món rutlle millor, un abraç

Carme Rosanas ha dit...

Tens raó, si és veritat és moooolt millor!

Mortadel·la ha dit...

Doncs a mi m'agrada dir-ho; quan ho sento així ho dic. Passa que s'ha de saber a quí ho dius, perquè les interpretacions poden ser moltes; aleshores et poden portar problemes. Als meus amics (amigues) més íntims, els hi dic, no massa sovint perquè soc vergonyosa. DE fet ja ho saben, però de tant en tant, també necessiten escoltar-ho, com jo d'ells. Sóc molt "carinyosa" però quan ho sento l'engego. No crec que un estimi de mentida. S'estima o no.
Ostres, perdona, eh? que veig a la Bajoqueta! Ei,Bajo? iujuuuuuuuuuuuuuuuu! (d'hooooooooooooola)
Gerònima, gràcies per passar per casa!

bajoqueta ha dit...

Mortadel·la jajaja, sí a vore si a partir d'ara tinc més temps i me pots vore per més blogs.

Ai jo també sóc vergonyosa i em costa dir-ho però intento demostrar-ho en fets :)

365 contes
Terra de llibres

bajoqueta ha dit...

Per cert, me pots enviar un mail amb el teu mail per així quan tingue lo del llibre fet t'aviso?
lhortdebajoqueta@hotmail.com

Si vols eh! Prometo no donar-lo a Telefònica ni a Vodafone ni a Ono, a la resta ja vorem jajajaa.

365 contes
Terra de llibres

Judit ha dit...

Doncs jo penso que s'ha de ser caut amb segons quines paraules. Estimar és molt més que una paraula, és un tot... Si es diu i és mentida esdevé un pecat, si no és diu però es demostra és un gran pas, si s'estima i es diu, és un luxe, pel qui ho diu i pel qui ho escolta!
Petons

Josep ha dit...

calia?

Gerònima ha dit...

Rosana, penso igual, amb amor tot rutlla millor! :)

Evidentment Carme!

Mortadel·la, et dóno la raó, o s'estima o no s'estima. I amb això que dius de les interpretacions, penso que fins i tot dit a la mateixa persona, en moments diferents pot tenir significats diferents. Hi han els T'estimo! quan estàs súper contenta i necessites dir-ho als quatre vents! hi han els T'estimo per donar suport, etc. Hi han infinitat de matisos! però la base és la mateixa. Bé, com a mínim ara mateix ho sento així.

Bajoqueta! feina feta! :)

Judit! ho has dit perfecte! m'agrada com ho veus!

Josep: Potser sí.