Gent maca, he tingut una idea! Crec en el poder del riure per sentir-se bé, no conec gaire el tema de la risoteràpia, però com tot en aquesta vida és posar-s'hi. La idea que he tingut és la següent: dedicar un dia a la setmana a promoure el riure (o somriure) a la gent. Evidentment ho intento sempre, però m'he proposat decidir un dia per fer-ho de forma més conscient. El que us proposo és que vosaltres feu el mateix i m'expliqueu si us ha resultat l'intent i com ho heu aconseguit. Seria xuli entre tots veure què és el què més ens treu la rialla.
Us poso un exemple perquè veieu a què em refereixo, avui pujant unes escales mecàniques al meu costat hi havien dos crios que pujaven les de baixada, per mi això té molt mèrit! sempre que no obstaculitzin la baixada a algú altre (que no ha sigut el cas, ningú baixava per les escales en aquell moment) i els he animat a aconseguir-ho i els he felicitat. M'han regalat una riallada immensa (que macos que són els nanos!)
Ho intentem? Jo sí! us animeu a ajudar-me? Vinga va!
Proveu-ho i expliqueu-m'ho!
Demanar és gratis! (i riure també!)
:)
12 comentaris:
Per fer riure a la gent ja tinc el bloc ;)
Si ens ho proposem ho podem fer no un dia si no cada dia
Jo si veig dos crios pujant les escales mecàniques de baixada, immediatament truco a la Urbana. I passo d'aquesta iniciativa teva. Siguem seriosos, coi. Ara toquen posts realistes i depriments.
Jo ho intento fer cada dia! Però no sempre se'm comprèn; es veu que tinc una "metodologia" no del tot convencional...
Però jo també m'ho proposaré seriosament, a veure què passa.
gràcies per la iniciativa!
Per cert, bon dia!
Doncs ho trobo una bona iniciativa.
Ja és tot prou complicat per anar pel mon amb cara de pomes agres!
Demà mateix m'hi poso, ja t'explicaré com va.
Hi tant que el riure sempre és bonic.
Tots hauríem de fer com els nens i anar una mica contra corrent :)
Doncs jo vaig voler baixar les escales en contra direcció. Em vaig trobar un paio que s'assemblava molt al Paseante i em va fer tornar enrere. Tot i que li vaig dedicar un dels meus majors somriures i li vaig dir "de part de la Gerònima", no em va fer ni cas!
La veritat és que habitualment m'agrada fer somriure la gent.
Però m'¡ho proposaré més conscientment a veure com em va.
He de dir que el veí de moment després del seu fracàs inicial amb el Paseante ha tingut un èxit fent -me riure a mi! Gràcies veí!
Som riure, riu i viu el teu somriure! Riure per viure... Ui, si segueixo, em motivo, i no acabo de fer frases!
No sé si t'enrecordaràs de mi, sóc la Naiara del blog "Sentimentalisme pur", que per cert, li vaig cambiar la url i el nom; ara és http://deudeldeudeldeu.blogspot.com, però aquest l'he deixat una mica de banda.
Et conviado a que passis pel meu nou blog, tot i que no hi ha molta cosa!
Petonetsssss, muamua!
Nrumo ha tornat :)
Tu si que ets maca, bonica!
la teva rialla ahir vail·luminar encara més el sopar. Ets un encant!
Pons, em referia a la vida que fem quan no estem davant l'ordinador! :)
Joan, evidentment! i voler és poder! :)
Peix! bon dia! això de l'humor cadascú té el seu! però segur que aconsegueixes els teus propòsits, m'estranyaria del contrari!
Glòria, sí sí! explica-m'ho!! :)
Bajoqueta! que savis que són els nens! :)
Veí! mecatxis! haurem d'enviar la guarda urbana a buscar-lo al Paseante!
Carme! a mi també m'ha fet riure, i és la segona o tercera vegada que ho llegeixo! ja ja ja!
Nrumo ha tornat! i jo encantada preciosa!
Carina! que generosa! el temps se'm va escolar entre els dits anit. Però ens seguirem llegint i comentant i coneixent. :)
Publica un comentari a l'entrada