El carceller la va venir a buscar:

-Et demanen.

-A mi?

Ella va mirar però sense ulleres no la va reconèixer.  No podia deixar el què estava fent en aquell moment.

Al cap d’uns minuts va fer-hi cap, caminant a poc a poc, arrossegant els peus engrilletats cap l'entrada de la masmorra.

Una de les seves princeses la venia a veure.

-He vingut a veure exposicions i t’he volgut passar a saludar abans de marxar.

I malgrat veu que no està en un dels seus millors dies, no pot deixar de meravellar-se de com de bonica n’és. Una princesa de les de llibre.

Que et vinguin a veure sempre fa feliç. I més quan es tracta d'algú a qui s'estima.

Avui m’han tornat a dir besucona. No és la primera vegada ni vull que sigui la última. És curiós, mai m’hi havia considerat i potser m’ho han dit unes 4 o 5 vegades a la vida, però sempre m’ho han dit gent que m’estimo moltíssim, així que no m’importa en absolut ser una besucona per ells i elles. M'haureu de continuar suportant així. :)

I la cançó... per animar-nos! està clar! ja ja ja!