De Replay a tu.
De tu a aquell moment de la meva vida relacionada amb el llaç vermell.
Pel llaç vermell al partit de futbol que està jugant ma germana al poble on treballa.
De l'esforç i les ganes de ma germana a l'amor que mou muntanyes.
De l'amor a l'esperança i a l'importància de posar-hi ganes a tot.
De les ganes a l'autoobligació de fer projectes.
Dels autoprojectes a l'acció.
De l'acció a tancar l'ordinador i actuar.
Que tingueu un gran dia 1 de Desembre.
5 comentaris:
Potser el pas cap a l'acció és el més difícil
Des de la notícia d'Antònia Font que no tinc pas massa ganes d'acció... però ens haurem de començar a moure!
El que no podem fer és qyedar-nos quiets, movem-nos.
Si el coneixement, els projectes o els pensaments no es porten a l'acció no serveixen de res. En l'acció està el poder.
arribo tard però gràcies i idem amb efectes retroactius , la lluita segueix no hem de defallir
Publica un comentari a l'entrada