Hi havia una vegada una nena que jugava en una plaça. Més que jugar, passava la tarda, menjant pipes i estant bé amb la seva colla. Aquell dia va aparèixer una bici a tota pastilla. La conduïa una cabellera rossa i llisa a altura d'orella. Ella només va veure això: velocitat, energia i cabells rossos. Va resultar que la personeta va baixar de la bici perquè coneixia la gent amb qui la nena estava i això va fer que la nena s'hi fixés més. Ulls clars, somriure ampla. Això, i tot el d'abans.
Encara ara, després de molts i molts anys, la nena recorda el primer pensament que va tenir, que de fet va ser una decisió: "si és un tio me'l lligo i si és una tia la faré la meva millor amiga". Així de clar.

És fort, la nena no tenia clar si la personeta era un nen o una nena, però sabia que volia que formés part de la seva vida.





Al final no és important tenir les coses clares, sinó tenir clares les coses importants.