-Si no parles em costa més, t'aviso.
-Com?
El noi riu alçant la vista a un sostre imaginari. Arran de coll li gira un pam de trena, fina com un cordill. Ella torna a no entendre res. Però com, de sord? Per què parla ... normal?
-Tu també ets sorda, oi?
Si li hagués preguntat si era idiota, hauria sigut una pregunta procedent. L'Anna s'espavila, és imperatiu un aterratge d'emergència:
-Perdona, no ho sabia.
-Òndia, em pensava que t'ho haurien dit."
L'altra de Marta Rojals.
Pàg. 91
1 comentari:
Crec que l' Anna té una altre tipus de sordesa, més psíquica que física, i de retruc, també una incapacitat per expressar-se.En la sorpresa final hi ha part de l' explicació, però només una part. Un personatge tan complex com interessant.
El detall del pinzell i les pestanyes...que bonic.
Publica un comentari a l'entrada