Acabes enganxat al whatsaap quan es ben bé això el què no volies. Que tu no hi creies en aquestes coses. Que ets de cara a cara. Màxim de mails. Potser de xats. Però no de whatsapps. No. Perquè consideres que es diuen vajanades. Que creen una addicció falsa a una persona, perquè no quedes addicte a la persona, sinó a la immediatesa del KAS com sempre t'ha agradat definir a l'atenció de l'altre. Però no. Tu no volies això. Tu només li vas donar el teu número de telèfon per poder quedar en persona. Perquè seria més fàcil trobar un dia, un moment per compartir un cafè o un passeig, amb el número de l'altre a l'agenda.

I ara, després d'un mes ple d'hores de xerrera, (que sí, que et vas equivocar, que també es poden tenir converses interessants pel whats dels coions) t'adones que encara no heu quedat. I plas! bufetada. L'objectiu no era quedar??? Com a mínim, el teu, sí. I res millor que una absència radical (temporal??) de whats per reflexionar i considerar una micona les teves voluntats. Que s'ha acabat el bròquil!