Hi havia una vegada, un poble anomenat Montblanc, que tenia un castell on hi vivia un rei amb la seva filla, la princesa Anna. La gent d'aquell poble sempre havia viscut molt alegre i feliç però des de feia una temporada tot havia canviat. Estaven molt preocupats, sabeu perquè? doncs perquè a les afores, dins una cova, s'hi havia instal·lat un drac molt gran i ferotge, i per alimentar-lo i mantenir-lo tip, la gent del poble li donava el seu bestiar: xais, cabres, ovelles, vaques, conills, etc. barrejats amb tomàquets, patates, cols, etc. Tots els animals que criaven i totes les verdures que cultivaven. Però sabeu que passava ara? doncs que s'estaven acabant els animals! ja no quedava cap animal ni cap verdura per alimentar el drac i no sabien que fer. El savi del poble, va tenir una idea!
-Escriurem tots els noms de la gent del poble en un paperet i el posarem en una olla i cada dia, traurem un nom de l'olla i el nom que surti, sigui qui sigui, haurà d'anar a la cova a ser menjat pel drac.
I així ho van fer. Van escriure tots els noms.
-David de casa la Ramoneta. -el savi va escriure el nom en un trosset de paper i el va tirar dins l'olla
-Montserrat de la Bisbal
-Antònia Català
-Manelet
-etc.
I així van anar escrivint tots els noms de tota la gent que vivia a Montblanc.
I l'endemà mateix, ja van començar a treure noms de l'olla.
-Miguelet!
-Nooooooo!!! El Miguelet nooooo!!!! pobre Miguelettttt!!! - va dir una dona mentre plorava.
I així cada dia, treien un nom de l'olla i aquest o aquesta se'n anava del poble en direcció a la cova.

Un dia, va sortir el nom de la princesa.
-Ooooohh!!! La princesa noooooo!!!! Ella tan guapaaaaaaa!!!
Però la princesa va dir:
-Sí, sí, no visc jo també al mateix poble que els altres? Doncs també és el meu deure.

La princesa va acomiadarr-se de tothom i abans de marxar en direcció a la cova, va anar a buscar un rusc d'abelles que hi havia al poble. Amb l'ajuda d'un carretó va fer tot el camí fins la cova i es va presentar al drac.
-Bones! avui li porto jo el sopar dins aquesta caixa. És que ell no volia venir. En Ramon és baixet però molt fort i atlètic. Jo de vostè me'l cruspiria dins de la cova i amb la porta ben tancada. Em fa por que es vulgui escapar i deixar-lo sense sopar. Bé, jo ja me'n vaig.
El drac, que ja tenia la boca aigua amb tanta xerrameca, va córrer amb el rusc sota el braç dins la cova. Va tancar l'entrada amb una pedra grossa i va obrir la caixa. Conten, els habitants del poble, que aquella nit sentiren el drac cridar i plorar de dolor i que mai més el tornaren a veure ni sentir.

La princesa, va tornar al poble sense ni un estrip al vestit i després de fer una festa i celebrar que aquella mala temporada ja s'havia acabat, va decidir agafar un cavall i anar en busca de més dracs i més aventures, per ajudar a la gent dels altres pobles amb dracs a recuperar la pau i tranquil·litat.

I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, que aquest conte ja s'ha fos!
I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, que aquest conte ja s'ha acabat.