"En Genís li assegura que el Gran Raiximanu va descobrir millor que ningú com el caos precedeix l'ordre perfecte i que el va sorprendre amb aquesta barreja que li proposa.
...
Ara hi ha una pila de cartes que és una pila caòtica, un caos sense final.
-Sense final? No és veritat, n'hi ha un, però només un, perquè el caos del caos només acaba, si acaba, quan troba la perfecció de l'ordre.
"
3 comentaris:
"Tot el que escriu és el que viu amb la Cèlia i tot el que viu amb la Cèlia acaba escrit. Si un dia li pica les natges amb una vara i a ella li proporciona un plaer desesperant i pertorbador, això és el que escriu aquell dia. I si, a l'inrevés, escriu que l'esclava nua li posa el menjar a la boca així es com esmorza l'endemà. La realitat i la imaginació conviuen cada vegada amb menys ordre. Totes dues corren per la casa i es fan companyia, s'abracen i es confonen en un sol cos, com quan la Cèlia es treu "la disfressa de la companya" i s'acoblen sense violència per viure el sexe amb la plenitud de l'entrega mútua, encara que ell no trigui a aixecar-se, reprendre el control i ordenar-li que es vesteixi o que li porti fruita pelada o que l'amanyagui fins que s'adormi." Pàgina 139.
El meu caos es limita als mitjons bruts per rentar, al costat dels diaris llegits per portar al contenidor blau del paper. El meu ordre es limita als mitjons nets a la calaixera sobre la que reposa el diari d'avui per llegir. No sóc tan complicat :-)
:)
Publica un comentari a l'entrada