Un dia vaig sentir que pots viure sense el què desitges
però no sense el què necessites per ser feliç.
Per tant, potser de vegades creiem que necessitem
i en comptes d'això només és que desitgem.
Sigui el què sigui, ningú pot decidir per un altre
allò que necessita per ser feliç.
Queda dit aquí.
15 comentaris:
Acabo de veure la peli War Horse. M'ha agradat de veritat. I m'he quedat amb un frase gravada, més o menys deia "et puc odiar més, però mai t'estimaré menys".
Uf, molt profund això... però ara la pregunta és: què necessitem realment? És molt poc, i sempre volem més, però en realitat necessitem molt poc per viure i ser feliços.
La pega és que sovint confonem el que necessitem amb el que dessitgem. Si nosaltres mateixos no ho tenim clar, com volem anar endavant? És bo, de tant en tant, parar i mirar-s'ho tot del dret i del revés. Després seguir caminant.
Petons de dilluns.
La pregunta és si el que desitgem (encara que no ho necessitem) ens pot fer més feliços... a vegades sí i a vegades no... i distingir-ho costa un munt.
Hola Gerònima,
M'agrada la teva reflexió sobre el que necessitem o desitgem. Per sort, alguna vegada -poques- també podem assolir allò que desitgem (i sobre el que tampoc ningú hauria de voler decidir)
Un pató!
Jo el que necessito ho poso a la llista del súper. El que desitjo ho escric a la carta als Reis d'Orient. Potser no és un sistema massa efectiu, però no em queixo dels resultats.
Xexu, exacte! la pregunta és "què necessitem realment?" :)
Ariadna, mirar del dret i del revés! m'encanta! ja ja ja!! :P
Carme, però aspirar al què desitgem i ens ha de fer més feliços ja és un plus plus plus! :)
Exo, doncs si ho podem assolir, millor que millor!
Carai Paseante, ara veig el meu error!!! jo no faig ni la llista del súper ni la dels Reis d'Orient!!!! MECATXISLAMAR!!! :)
Patons de dimarts a tots!!!!!!!!
Amb les necessitats cobertes es pot viure, els desitjos, les il·lusions son per viure feliç.
Glòria, aleshores doncs d'il·lusió en il·lusió i tiro perquè em toca! :)
Pató!
ningú ho pot decidir....de vegades ni nosaltres mateixos en som capaços, i si en som no ens hi veiem en cor
Jo desitjo ser feliç!
Què he de fer?
Era broma eh :)
M'ha agradat aquest post!
El que està clar és que ningú pot decidir per un altre!
Bona nit, Gerònima!
Joan Gasull! també tens raó! :)
Gràcies Peix!
Fanal blau, això està claríssim, no l'encertaria pas! :) ja ja ja!! bon dia guapa!
Quin lio... però si ho desitgem tant tant potser és que ho necessitem, no?
Ho deixo aquí :)
365 contes
Terra de llibres
Bajoqueta, mmmmmmmmmmm....... hi pensaré!
:)
Publica un comentari a l'entrada