-La culpa va ser de qui no va llençar l'aigua de la galleda després de fregar.
No va ser meva.
Si la galleda no hagués estat plena res hagués passat.
Per tant, no va ser culpa meva.
No.
Començo a pensar que les circumstàncies són importantíssimes pel que fa a la direcció que prenen els successos!
Si hagués tingut un pastís a la mà, li hagués tirat a la cara.
Si hagués tingut un bat de beisbol li hagués donat la pallissa de la seva vida.
Si hagués tingut una arma, li  hagués disparat al mig del front.
Us explico això perquè comprengueu com em va posar de cabrejada.
I de fet només li vaig tirar una galleda d'aigua bruta per sobre!!!
Senyors!! és que em va dir puta!!!

Des de l'altre cantó de la sala es va sentir una veu greu i forta:
-Per l'amor de Déu, que no et vaig dir "Que puta que ets! et vaig dir Que astuta que ets!!!"  però com que cada dia estàs més sorda!!!

pd. No sé jo si va ser gaire bona idea que el dia del judici em defensés jo mateixa.
No va ser culpa meva.
Si no m'haguessin preguntat si em volia defensar a mi mateixa mai se m'hauria acudit de fer-ho!
Clar que si els meus pares no m'haguéssin pagat la carrera de dret mai m'ho haguessin proposat.
La culpa és dels meus pares.


:)