-Perdoni! S'agafa aquí el 38?
-Sí.
-Tinc una entrevista de feina.
L'home se la va mirar aixecant les seies. Era evident que estava sorprès pel comentari.
La dona se'l tornà a mirar inquisitivament.
-Ah! molt bé. Que hi  hagi sort - va dir per ser educat i esperant que la dona el deixés de mirar.
-Esperem-ho! És en una autoescola.
-...
-Vull que m'ensenyin a conduir.
-Aleshores va a apuntar-se, no a demanar feina.
-Oh! no! no tinc pas diners per apuntar-me! Dominar l'escombra em va deixar escurada! Ara ja la domino, però tema cotxe... vaig justeta. Miri, ai perdoni! no l'estaré pas molestant? és  que es veu tan simpàtic vostè i jo estic tan nerviosa!
-Home... el meu autobús està a punt d'arribar...
La dona, com si no l'hagués sentit:
-Abans, em dedicava a fer prínceps. Prínceps d'etiqueta eps! Però els ingredients eren caríssims! no s'ho imagina vostè! i l'última vegada em va ser un trasbals. M'havia sortit un príncep preciós i quan ja pensava que tenia una venta segura, la clienta em pregunta: "y pa que sirve?" i mira, no m'esperava una pregunta com aquesta! abans totes les dones somiaven amb prínceps! era la primera vegada que algú em preguntava un cosa com aquesta! em vaig posar tan nerviosa que  no vaig saber que contestar-li i li vaig dir el primer que se'm va passar pel cap amb careta pena: "pa adorno". I ella em va contestar amb indiferència: "ah! pues me quedo con el que ya tengo que haze mas cosas".


L'home se la mirava estupefacte. De tant en tant anava mirant al seu entorn com buscant una càmera oculta.
Com que no en veia cap, li preguntà amb curiositat:
-I que en va fer del príncep?
-Oh! el vaig equipar amb motxilla, cantimplora, gorra i  bordó i li vaig dir: "fillet, t'hauràs de buscar la teva pròpia princesa" i el vaig encaminar carrer amunt. Què havia de fer amb ell sinó?


No n'he tornat a fer mai més cap. De príncep, vull dir. Ho vaig passar massa malament. I l'escombra, ... miri, quan l'agafava em feia veure massa, tothom em mirava i, a mi, mai m'ha agradat cridar l'atenció. Només m'atrevia a volar de nit, anant a comprar a altes hores de la matinada, passant fred i amb la morrinya que acompanya aquelles hores!! als supermercats de 24 hores, però cada dia n'hi han menys. És per això que vaig decidir que m'havia de treure el carnet de cotxe. Sí. I clar, pensant pensant, si busco feina a una autoescola potser acabo caient bé als companys i em regalen unes pràctiques, no? vostè que creu?

-I ja porta un currículum?
-Curriquè?
-Un full on hi digui tot el què ha fet fins ara, on i què ha estudiat, on ha treballat, quines feines es veu capaç de fer, etc.
-Doncs no. No hi havia caigut amb això. Però parlant la gent s'entén! els convenceré de la meva vàlua. Bé, això espero! He preparat una frase. La vol sentir? Es que si no m'ho preparo abans, la improvització m'és fatal!
-A veure.
-"Posi'm a prova 15 dies. Amb 15 dies en tindrà prou per quedar convençut que ensenyar-me és una inversió a gran interès. No quedarà decebut de mi, li prometo." Dubtava entre "gran interès" i "interès altíssim" però bé, crec que ho diré així com li he dit.
En aquell moment, un autobús es parà davant el seu banquet i l'home féu un bot amb inesperada energia. Ella, seguint el seu discurs, encara li deia: -Creu que tinc possibilitats?
I ell, amb un peu ja sobre el primer esglaó es girà i amb un gran somriure li digué:
-Jo la contractaria senyora!
I  ella es tranquil·litzà de cop.
-Gràcies!
Però ell ja estava molt lluny per haver-la sentit.