Em mires quiet. Sento que s'ha aturat el temps. Que sóc mestressa i senyora de tota aquella bellesa i m'acosto mig passet més cap a tu. Amb compte i lentament per si el temps es tornés a engegar de cop i volta i sense solta, deixo que el dors dels meus dits et tremolin sobre la teva galta i la teva barba. Tu, absent a tot, em continues penetrant amb la mirada. Mai he vist un blanc dels ulls tan blanc com el teu. Mai.
7 comentaris:
Guapa, qué hermoso. Qué bonito tener un momento así, con esa persona.
Gracias por tus palabras siempre tan cálidas. Había extrañado mucho tu espacio, tus letras.
Recibe un abrazo con mucho cariño desde mi Siberia.
I quan aquests ulls parpallegin...?
Ens has deixat amb la mel a la boca! ;-)
Un bell moment, on el silenci, és la paraula !
Bonica cançó !
Potser prefereixo una mirada penetrant que uns ulls en blanc, que sempre fan pensar en el pitjor.
M'has fet una mica d'enveja, i això que les barbes no m'agraden!
La cançó, deliciosa...
Un instant deliciós. Gràcies per compartir-lo!
m'has emocionat, preciós.
Publica un comentari a l'entrada