Conec els meus vicis. Les meves addiccions. Les meves obsessions. Algunes les porto millor que d'altres.
Conec la sensació de pensar "ara no en tinc la necessitat... només em ve de gust" però acabar fent-ho igual i aleshores sents el vertigen i te n'adones que tot torna a començar. No parlo de drogues. Que ningú es preocupi. :)
Per això, quan sé que malgrat no tenir-ne molta necessitat (he escrit molta????), em ve de gust, ... em freno. No vull tornar a l'espiral, no vull tornar al lloc fosc que després costa Déu i ajuda sortir-ne. I ara, encara que sàpiga exactament què et vull dir i que sàpiga que ho puc dir, no ho faig. Però ara mateix, t'asseguro que et preguntaria com pot ser que t'agradi tant aquesta cançó si mai dels mais parles d'amor.
Clar està, que NO t'ho preguntaré.
11 comentaris:
No, no no cal preguntar aquestes coses, entre altres raons (la del vertigen és una de les més importants) perquè no tenen resposta... cap resposta coherent ni que pogués deixar-te mínimament convençuda i tranquil·la...
No preguntar, millor, potser és encara més fàcil que acostumar-te ales no-respostes...
Gat escaldat aigua teva tem, per això fa por tornar a passar per antics mals records.
Confiança, que tot pot ser bo.
Doncs jo no me'n sabria estar. M'agrada tenir les coses clares encara que no m'agradi la resposta.
"No vull tornar a l'espiral, no vull tornar al lloc fosc que després costa Déu i ajuda sortir-ne". Em faig meves aquestes paraules! Conèixer les obsessions i addiccions va molt bé per no patir tant
Potser precisament perquè mai parla d'amor... bé, no sé de què parles però jo ja m'he fet la meva bola :)
Vols dir que no ho acabes de preguntar?
Una cosa és conèixer-se a si mateix i una altra dir-ho. Potser cantant intentem respondre.
La vida ens va posant a prova. La temptació sempre és a la vora.
Tarde o temprano una siempre vuelve a esa espiral interminable.
Te mando un fuerte abrazo, con mucho cariño :D
Si preguntés com és que li agrada segons quina cançó, potser em respondria i, potser es perdria alguna cosa important en aquest gest. Millor veure-ho com un tot :)
No parlar d'amor no vol dir no sentir amor. Potser és per pudor, per vergonya, per temor al rebuig o a semblar massa sentimental... Ves a saber. I on dius que has posat el link a aquesta cançó? :-) Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada