Volia escriure't una nota. Dient-te: "t'enyoro". Al final amb les presses no m'he decidit i ara caic en què al no decidir-me, tampoc s'ha fet. De fet, ja ho saps, no feia cap falta que t'ho digués. Com també sé que tu no m'enyores en absolut perquè sinó, avui, m'haguessis vist, m'haguessis parlat, malgrat tooooooooot.
Però malgrat toooooooooooot, t'enyoro.
TORNA COLLONS!
2 comentaris:
Si et llegeix ja li haurà quedat clar :-)
I si no, ja tardes en escriure la nota. Que no quedi res al tinter!
Sort!
:) m'agrada aquest post...
Publica un comentari a l'entrada