"... només li va exigir un sol compromís per abandonar les feines més feixugues de la casa: aprendre català. N'hi ensenyava la senyora gran i n'hi ensenyaven, també, d'amagat, a la parròquia de Sant Just i Pastor, ben a prop de casa, a l'altre costat de la plaça de Sant Jaume. Allà, tots els dilluns, dimecres i divendres, a l'empara de la rectoria i d'un suposat grup catòlic que per descomptat no existia, dos escriptors els ensenyaven la llengua, i allà va ser on va conèixer n'Enric. De nou els ambients de les velles rectories, dels espais que servien perquè algú es pogués reunir i fer front al règim franquista, cadascú a la seva manera, així com es podia, esperant l'hora de les llibertats i de les decepcions, el moment en que la transició demostraria fins a quin punt la covardia s'havia ensenyorit del país i de les ànimes."Pàg. 18
"La senyora jove també va resultar ser una dona excepcional, d'una bondat infinita, que tractava el servei sempre amb indulgència perquè havia après que escoltar i raonar és molt millor que manar, i s'aconsegueixen molts millors resultats anihilant resistències que no pas imposant ordres i disciplines."
Pàg 20 i 21.
"Demà penjarà l'anunci a la porta de la llibreria i tu, quan tornis del mercat carregat com una bèstia el veuràs. I no esperaràs a deixar les coses a casa i tornar a baixar les escales gastades de tantes passes i de tantes frustracions, de tants somnis i de tantes penalitats, dos-cents anys de persones pujant i baixant, vivint en aquella escala, en aquesta Barcelona tan estranya, esquerpa i sol·lícita a la vegada. No esperaràs res de tot això perquè saps que els impulsos s'han de seguir quan se senten."
Pàg. 24.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada