diumenge, 11 de maig del 2014



"
-Mirava les fotos i em deprimia. No havia aconseguit tirar-ne cap en què tots els treballadors miressin a l'objectiu. Amb tres dies!!! Allò era un desastre.

-I què va fer?

-Triar-ne una. No hi havia més temps. N'havia de triar una. Sí o sí.

-Però a la foto que es va publicar només la mira un dels homes. Segur que hi havia alguna altra foto que com a mínim la miressin dos, no?

- ...

-....

-Sí.

L'entrevistadora es va moure incòmoda a la cadira redreçant-se el vestit.

-Ens pot explicar perquè va triar aquesta foto i no cap altra?

-Sí que puc. Però no vull. Pensava que el tema de l'entrevista era la fotografia i no la fotògrafa. Em sap greu, ara veig que ha sigut un error venir.

-No s'aixequi dona, segui, no pretenia incomodar-la, només... no es tregui el micròfon encara....

Però s'aixecà. Deixà el micròfon que li havien deixat damunt la cadira. I se n'anà.


"

2 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Decidida... ella... ben fet!

Gerònima ha dit...

Aquest el vaig escriure pels relats conjunts. Pel quadre Lunch atop a Skyscraper. És una de les coses que m'encurioseix, el motiu pel qual només un dels homes mira la càmera.