Et miro de reüll. A sorbets. Per no gastar-te. Concentrat en la teva feina, però no prou per no adonar-te de la meva mirada, em mires i amb els teus ulls riallers i innocents em preguntes de què ric. Com si hi hagués una única i simple raó.
Que potser sí:
FELICITAT.
6 comentaris:
Això és bo.
;)
Petonets, Gerònima!
Contenta de retrobar-te tan feliç, Gerònima!
Quan et miren així, no tens por de res. Bon estiu, Gerònima (publiques poquet, catxis).
T'omple tant la felicitat que no deus tenir temps per escriure al blog. Me n'alegro. I també me n'alegro de llegir-te de tant en tant.
Jo, com la Laura m'alegro molt de llegir-te i també de la teva felicitat... doblement.
Bon estiu, preciosa!
Publica un comentari a l'entrada