dilluns, 17 d’octubre del 2016

Ara estic contenta. Estic contenta perquè acabo d'acabar la lectura d'un llibre que m'ha encantat. M'ha enganxat un munt i ho enyorava. Enyorava la sensació de no voler-lo deixar per res. D'emportar-te'l agafat de la mà per tot arreu. Perquè saps que si tens un segon, en llegiràs un fragment. Ja no recordava aquesta sensació, de petita llegia moltíssim, però hi va haver un dia que la màgia va desaparèixer, ja no m'enganxava a enlloc. I avui, (crec que el llibre el vaig començar abans-d'ahir) de seguida al sentir-la, al ser conscient que estava enganxadíssima, he pensat que deu ser la mateixa sensació que tenen els peques quan estan jugant amb jocs d'ordinador, o plays o coses per l'estil. I també he pensat que aquests jocs estan creats expressament per atrapar-te, per enganxar-te; i que un llibre pugui tenir el mateix efecte, trobo que és espectacular.

6 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

És espectacular, com tu dius. I t'entenc molt bé. Jo també ho trobo a faltar un munt quan fa temps que un llibre no m'enganxa.
Que bé, que n'hagis trobat un.

Glo.Bos.blog ha dit...

I no ens dius el nom del llibre? Va, no siguis dolentota, que a mi també m'agradaria tornar a sentir aquesta sensació...

Sergi ha dit...

La gràcia és que un llibre és molt més difícil crear-lo per a que enganxi. Alguns ho fan, i d'altres no, i potser posant-hi certs ingredients és més fàcil que t'atrapi, però no pot semblar massa artificial, així que els llibres que ho aconsegueixen és que estan ben fets. Però no és tan simple, perquè els gustos lectors són molt personals, i el que enganxa a un no té per què enganxar a una altra. En definitiva, llegir és una caixa de sorpreses, val molt la pena fer-ho regularment perquè de tant en tant sempre trobem una joia.

Garbí24 ha dit...

és com estar enamorat....hi penses tot el dia

Peix ha dit...

De vegades penso que estic enganxat a sentir la sensació de la lectura apassionada a un bon llibre. Podria ser raó suficient per visitar a un especialista?

Quan em trobo amb una novel·la que m'enganxa i em porta als racons més allunyats de la meva consciència, després d'acabar-lo, em sento gairebé buit, com si necessités més capítols per continuar vivint aquella història que m'ha atrapat. Sento angoixa però a l'hora una emoció en arribar a les últimes pàgines. Aquests llibres, gairebé tots, els recordo i els tinc presents per algun dia tornar-m'hi a endinsar, però la llista any rere any creix.

A mi se'm fa estrany que hi hagi tanta gent que no en gaudeixi. Són rucs. Jo, si pogués, encara llegiria més del què faig, però molts cops em poso a comentar entrades o a fer altres coses, i bé, no sé fer dues coses a l'hora.

RaT ha dit...

JO també crec que deuen ser sensacions molts semblants petooons