dimecres, 5 d’octubre del 2016

Té calor i es treu el jersei costosament. Ahir la van convidar a una classe de bodynoséquè i avui està baldada. A qui se li acut si no és carn de gimnàs començar amb una classe frenètica de peses??? Doncs a ella! que sempre es deixa convèncer perquè en realitat l'objctiu no és el gimnàs, ni fer musculitus (que també en vol fer una micona) sinó passar una estona amb ella. I li diu que sí i avui li fa mal tot. I tot és tot eh!! Respira profundament. Pensaments positius: "això d'avui passarà en uns dies", es diu. I s'autoabraça (per autoamor i per fer-se cruixir l'esquena, que li convé). L'episodi illenc es va acabar. Valoració positiva. Va aconseguir donar la volta a la situació (s'olora que potser també amb ajuda externa, però una cosa no treu l'altre i encara que pensi que potser algú va parlar-li a la jefa bé d'ella el treball que ella va fer per ben resoldre la situació no té preu) i n'està molt satisfeta de tot plegat. Que el que no et mata et fa més fort homes i dones! i potser és veritat i tot! :)

4 comentaris:

Sergi ha dit...

Això de 'el que no et mata' també ho pots aplicar al gimnàs. Com que la sessió no et va matar (pels pèls), et va fer més forta segur!

Garbí24 ha dit...

segur que a la propera el cervell farà que baixi el ritme....El que no sé és quines peses s'agafen perquè et faci mal el tot tot..... Bon gimnàs

M. Roser ha dit...

És que no es pot fer segons quin esport sense preveure les pròpies capacitats, que després el cos se'n ressent...
Jo em vaig apuntar a classes de "swing"( estil anys 20) i he hagut de baixar de l'hora i mitja , als tres quarts d'hora!!!
Bon vespre.

Carme Rosanas ha dit...

Segur que si hi tornes ho mesuraràs millor, això del gimnàs!

Sempre acabem fent-nos més forts...de tot s'aprèn!