diumenge, 18 de setembre del 2011

Notava que el vas s'omplia i s'omplia sense poder-ho evitar. No sabia ni ben bé de quin vas es tractava. Però de vegades tenia pensaments que l'espantaven.
L'odiava i al mateix temps l'estimava.
Li sobrava i al mateix temps li faltava amb desesperació.
"Em sap greu". "Perdona". "Ho sento". "T'estimo". Tot això li venia al cap contínuament. De vegades fins i tot ho deia en veu alta i se sobresaltava a sí mateixa, perquè se li escapava dels llavis en moments poc oportuns. Tampoc tenia molt clar a qui ho deia. A ell? A l'altre? A sí mateixa?
Sempre havia sigut una mica caòtica però ara...

Ell la ignorava. Ell la burlava. Ell l'esquivava. Ell la mirava. Ell li parlava amb duresa. Ell no li responia les preguntes.
Ell... Ell no l'estimava.

1 comentari:

Gerònima ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=7cZYvszjRLA&feature=related