divendres, 30 de juny de 2017

Suposo que hi ha gent de tot, però de vegades creiem (o crec, millor dit) que el què ens passa és normal i parlant, te n'adones que no tant. Avui una companya de feina m'explicava la seva vida social i jo flipava, té molta vida social la noia, però es veu que no és l'única. Jo sóc l'extrem oposat, ho he sigut tota la vida però com més gran em faig, més se m'accentua.
Malgrat aquest pensament que m'ha sorprès, vull dir el pensar que la gent interactua més, quan hem arribat al cole i he vist el noi que neteja el cole, m'he alegrat molt de veure'l, com si d'ell sí que em vingués molt de gust acomiadar-me. I crec que a ell li ha passat igual. De fet, jo sempre he pensat com l'Elsa Punset "l'amor que no es manifesta no serveix de res" i aquí utilitzo la paraula amor com a sinònim d'efecte. I ell, en tres ocasions diferents al llarg d'aquests mesos, també m'ha deixat ben clar que em tenia efecte. De forma subtil però inequívoca. Com m'agrada a mi. I al creuar-nos al passadís només ha calgut que em digués: "sabia que vindries perquè he vist el teu cotxe allà dalt" i amb aquesta simple frase, demostrant-me que sabia quin cotxe condueixo, ja m'ha dit molt.
De fet, potser és una de les persones amb qui he fet més vincle aquests mesos que he estat al cole. No només per coincidir cada dia sinó també per la qualitat del tracte i l'atenció.
I quan he pujat al cotxe, el primer que he pensat/decidit és que si mai fes una escola, faria assamblees amb tot el personal del centre com un únic equip, amb el mateix dret a vot sigués del departament de direcció, de neteja, de professorat, de secretaria, etc. Perquè si l'important és fer pinya, com més gran sigui la pinya, millor.

divendres, 23 de juny de 2017





Ma germana està intentant trobar una nova casa pel Quico. El Quico és un gos molt maco que ara mateix té en acollida a casa seva. Ell vivia sempre lligat en un garatge i m'ha germana va creure que es mereixia una vida millor. 
Així va començar el seu projecte: se'l va emportar a casa seva amb el permís dels seus amos, el va esterilitzar perquè no ho estava i li ha ensenyat nous hàbits per viure dins una casa amb una família. El Quico no es porta molt bé amb gats i amb gossos i ma germana viu amb una gata i un gos. Fa molts dies que intenta trobar-li una nova família i no hi ha manera, ho ha mirat per moltíssimes webs, contactes, diferents països fins i tot, però sembla que ningú se n'enamora.

Ella ha començat una campanya literària per involucrar gent per la causa. Escriu contes on els gossos en són protagonistes i els fa llegir per veïns. Els grava la veu i publica els relats al facebook.
Us explico tot això per vàries raons: 

1) Per si algú té ganes d'augmentar la família i trobar distracció assegurada per temps.
2) Per si voleu col·laborar escrivint un relat que tracti sobre un gos. 
3) Per si en voleu fer publicitat als vostres amics, familiars i coneguts. Gent de confiança, si us plau.


Aquesta és la carta de presentació del Quico.





Letter from a dog to his future family:

I write to you, my dear future family, who has can see that I'm a unique felow, an expression of the nature's magic. Now I'm living with my friends, temporally. She caught me from the right hell where I lived barking, bitting all the belts that attached me during months, running like a electron arround the simple idea I wanted something better. There's nothing powerfull than an idea. She walking on not defining path with the same thought because she discover my firm conviction to be a part of a family and not a piece forgotten in a dark garage. I know what is the experience when demons caught you to the incomprehension. I wasn't crazy like they said, I was only wild. Nevertheless now I'm preparing to do the changes to be a member of your live, my dear future family.

She is looking everywhere my future, but like the whales become disorientated when there is too much noise, her message isn't successful. But I know that you are able to give me the love that makes me a free a dog and caught as a brother. She is able to cross the ocean to make sure this promise. However I'm learning as fast as I can the right balance, because I understand the diference between to love me actually and to can give me a new life, she is doing a lot of efforts.
I writte to you, who can appreciate that there is a full universe inside everyone, including me. So, I'm a mix of labrador, I'm blond, I'm 7 years old, I'm healthy, I'm vaccined, I've learned to keep my heart when they let me alone at home, I like play a lot, I do thousands of sympathies to thank you attention, I can smile with all my body. I can be calm a lot of time but I'm awaked on your first sign of activity. I can walk by your side but I love reading the full street. I can be fair with other dogs but I'm learning... I'm clever. I'm soft and I know the value of who love, I used to kiss with my tonge stealthily the hand that takes my strap, my plate, the hand that caress me.

Now, while I'm writting to you, I'm happy but, please, don't forget me.

Always yours,

Quico.