diumenge, 11 d’agost del 2013

La bombeta

Arribar a les tantes de la nit a casa té aquestes coses, que sí la bombeta del passadís no crema no hi veus un carall. Com que sóc ordenada i previsora de mena, just al calaix del rebedor en guardava sempre una de recanvi. Aquella nit, era la primera nit que la necessitava, així que lluny d'espantar-me, em vaig posar contenta de què finalment la meva previsió tingués utilitat.
Vaig agafar la bombeta nova i amb la mà dreta resseguint la paret i a passes curtes vaig caminar en direcció al mig del passadís. De cop, vaig no entendre alguna cosa, jo buscava una bombeta penjant d'un fil però allà només hi havia el portabombetes i els fils, res de la meva bombeta. Em vaig ajupir al terra esperant palpar vidres, però tampoc. Ni un.

Si "A" és estar viva i saludar al veí mentre fico la clau a la porta de l'edifici i "C" és estar completament immòbil, sense pulsacions, al terra del mig del meu passadís,  notar l'àlè a 2 cm i sentir el "-Busques això?" em va fer entendre "B" de cop.

dimecres, 7 d’agost del 2013

Fa uns dies em va petar a les mans aquest poema. El vaig voler penjar el mateix dia, però no em vaig atrevir.

És contundent.

Vaig pensar que hagués estat bé haver-lo llegit fa molts anys, a la infantesa, perfecte, i deixar-lo imantat a la nevera, per beure-me'l a poc a poc una mica cada dia i deixar-lo fer pòsit. Sobretot per allò de què ara, a aquestes altures, no ens tornarem cations de cop. :)

Però rellegint i rellegint he decidit que "tot està per fer i tot és possible" i que si toca aprendre a pensar que PODEM, doncs HO FAREM.

I ara i aquí, sense més preàmbuls, us deixo el poema:

L'ÈXIT COMENCA AMB LA VOLUNTAT

Si penses que estàs vençut, ja ho estàs.
Si penses que no t'hi atreveixes, no ho faràs.
Si penses que t'agradaria guanyar,
però que no pots, no ho aconseguiràs.

Si penses que perdràs, ja has perdut, 
perquè en el món trobaràs que l'èxit comença amb la voluntat de l'home.

Tot està en l'estat mental.
Perquè moltes carreres s'han perdut
abans d'haver-se corregut,
i molts covards han fracassat,
abans d'haver començat el seu treball.

Pensa en gran i els teus fets creixeran.
Pensa en petit i et quedaràs enrere.
Pensa que pots i podràs.
Tot està en l'estat mental.

Si penses que estàs de sort, ja ho estàs.
Has de pensar de la manera correcta per elevar-te.
Has d'estar segur de tu mateix, abans d'intentar guanyar un premi.

La batalla de la vida no sempre la guanya la persona més forta o la més lleugera,
tard o d'hora, la persona que guanya,
és aquella que es creu capaç de poder-ho fer.

RUDYARD KIPLING


diumenge, 4 d’agost del 2013

Joc literari de l'Antaviana

L'Antaviana es proposa continuar el conte...


Aquell matí no vaig sentir el so de la persiana. Eren dos quarts de nou, i em vaig atansar a la finestra del menjador i vaig veure la persiana de la Papereria tancada.
Vaig agafar els prismàtics per veure la nota de la porta, però l'angle no era bo i no ho podia llegir bé. Vaig trucar a la Lola perquè ho provés amb l'objectiu llarg de la càmera, però es veu que l'havia enviat per reparar. La Lola va trucar l'Ignasi però un camió de mudances li impedia visualitzar la nota. L'Ignasi va trucar a l'alcalde per si sabia quelcom, que tampoc en sabia res, però ens va prometre aconseguir la informació (obligant al mossèn a plantar-se davant la porta de la Papereria).  Per mala sort l'Hermínia el va fer entrar a casa seva per fer-la petar. Ja estàvem llestos! no sortiria d'aquella casa fins l'hora de sopar!! L'única solució és que m'arreglés la bata i els rulus i ho anés a llegir jo mateixa.