divendres, 29 de març del 2013

Hi ha mirades que abracen. Són tendres i càlides i en un segon aconsegueixen canviar-te l'humor, de tinta de calamar a sol d'estiu. Ell estava allà, regalant-li una d'aquelles mirades sense demanar-li res a canvi. Evidentment la gent no va pel món demanant cobrar mirades, i gràcies a Déu!!! perquè mirades com aquella no tenen preu, i si en tinguessin et deixarien en deute per tota la vida o sent una mica llestos hauríem de dir allò de "jo no ho he demanat" o "si n'hagués sabut el preu no ho hauria pas volgut", malgrat la feina ja estigués feta  i tal i qual, ... però, com ja he dit, avui en dia encara són un regal. Regal. :) Regal preciós. 

La teva mirada un regal. Només de pensar-ho ja em sento afortunada. Més que res per allò de ser l'objecte. Ah! que dius que no? que miraves alguna cosa del meu darrera? Mecatxissssssssssssssss! Ja deia jooooooooooooooo....     :)