dimecres, 28 de març del 2012


No es el mismo 

de Miguel Hernández


El mundo es como aparece
ante mis cinco sentidos,
y ante los tuyos que son
las orillas de los míos.

El mundo de los demás,
no es el nuestro: no es el mismo.
Lecho del agua que soy,
tú, los dos, somos el río
donde cuando más profundo
se ve más despacio y límpido.

Imágenes de la vida:
a la vez las recibimos,
nos reciben entregadas
más unidamente a un ritmo.

Pero las cosas se forman
con nuestros propios delirios.
El aire tiene el tamaño
del corazón que respiro
y el sol es como la luz
con el que yo le desafío.

Ciegos para los demás
oscuros siempre remisos,
miramos siempre hacia adentro,
vemos desde lo más íntimo.

Trabajo y amor me cuesta
Conmigo así, ver contigo:
aparecer, como el agua
con la arena, siempre unidos.

Nadie me verá del todo
ni es nadie como lo miro.
Somos algo más que vemos,
algo menos que inquirimos.

Algún suceso de todos
pasa desapercibido.
Nadie nos ha visto. A nadie
ciegos de ver, hemos visto.

dimarts, 27 de març del 2012


Hi ha una frase que m'encanta que diu més o menys: "S'ha de sembrar per després poder recollir". 


La Bajoqueta i el Veí de Dalt en són un clar i bon exemple. Sempre he pensat que "Del dit al fet" n'hi ha un bon tros, i ... ells ho han fet!


En un cert moment es van proposar passar les històries de la catosfera en paper i s'ho han currat. Això és geni i figura! Segur que a aquestes alçades tothom sap de quins projectes estic parlant, però bé s'ho val tornar-ho a sentir, no?

365 contes. Un any de contes és un llibre coral d'històries bàsicament per adults però bastant plural, nascut a partir del blog 365 contes ideat per la Bajoqueta, on cada dia durant un any es va publicar un conte, sense pausa, obert a tothom que es volgués animar a participar-hi. 

     




Històries veïnals és una selecció del conjunt d'històries recopilades en un total de deu edicions de les Històries veïnals: relats per adults, escrits principalment a quatre mans i de forma encadenada per blocaires (i alguns no blocaires) que no es coneixen entre ells ni han pactat prèviament l'argument.  L'instigador d'aquesta creació literària és el Veí de Dalt.


                                                    (tenim 34 dies per arribar als 2000 euros). 
                                     Gent maca!!! Fem-ho possible!!!

            Històries veïnals






dissabte, 24 de març del 2012

Ella ho explicava perfectament. Em sap greu. Sento els canvis d'humor. Sento no fer-me entendre. Sento moltes coses. L'altre dia ho pensava, és com  si jo fos una empresa d'aquestes de coses importants i tu algú que posseeix la targeta per entrar a totes les àrees. Potser no te n'adones, però sense voler trepitges les zones restringides. No sents les alarmes sonant de "avís, ha entrat en una zona restringida"? i les de "perill, perill, aturi's!!! no camini més que aquí segur que no hi hauria de ser!"?
Sé que no és culpa teva, ni vas comprar la targeta ni potser saps que la portes a sobre, potser és un putu error informàtic que se t'obrin les portes al teu pas però és així. Per això de vegades et demano que no parlem. No és que estigui enfadada, no és que tu facis res malament, és que no sé com t'ho fas però travesses la meva bombolleta, la que em protegeix de tot. La que no hauria de traspassar ningú que no m'estimés moltíssim, i tu la travesses. La travesses sense entendre com n'és d'especial això per mi. I jo tampoc entenc com és que tens la puta targeteta per entrar tant endins.

divendres, 23 de març del 2012

"Del que no es parla, no existeix."  
"El que s'esborra, no ha existit."

:)

No. Les coses existeixen, encara que no es parlin en veu alta. T'ho asseguro. En dono fe.
I les coses no es poden esborrar. Bé, si que es poden, però no és la manera al meu entendre.
No pretenc alliçonar ningú. Jo ja en tinc prou amb totes les meves limitacions que em limiten diàriament. I la meva opinió només és això, una opinió més, ni millor ni pitjor que les demés.

T'aniré llegint, perquè el que vaig llegir em va agradar. Bé, excepte quan vaig llegir l'últim! ja ja ja!
Però, si tot el demés és teu, em va agradar. 
I com que la vida és això, coses que t'agraden i coses que no, però penso que sempre ens hem de quedar amb les coses bones, em quedo amb tu, per anar-te llegint i descobrint. 

Però com que no seria jo si no digués el què penso del tot, ho deixaré anar de la millor forma que ara mateix sóc capaç, citant el prota d'una gran peli "No triïs el camí fàcil nena, generalment se surt perdent".

Malgrat tot,

Ens llegim. Sigues benvinguda com espero jo també ser-ho. 

dimarts, 20 de març del 2012

11è E.

Amb la música que sortia del portàtil a tot volum no el va sentir acostar-se-li per darrera. Ell, com que ho va notar i no la volia espantar per onzemilena vegada, es posà a tossir per fer-li notar la presència.
Igualment, no se'n sortí. I ella feu un bot fins el trespol i més amunt i tot si hagués pogut.
-Un dia em mataràs de l'ensurt!
I ell s'encongí d'espatlles, fent posat d'entremaliat i una mica divertit.

-Què estàs sola? - li preguntà.
-Doncs sí. Per una estona.
-Ah. I ja has sopat?
-No. És que no tinc gana. Vaja, com sempre.
-Avui no toca truita?
-No tinc ous. Però tinc llom, pa i vi.
Silenci.
De cop, a ella se li il·luminà la mirada, havia caçat una idea al vol.
-Vols fer un pícnic d'hivern?
-I això que és?
-La veritat és que m'ho acabo d'inventar, però ara mateix t'ho explico: Faig dos entrepans de llom amb formatge, embolico l'ampolla de vi com a les pelis (la veritat és que utilitzaré la bossa que em donen a la llibreria, però val igual) i ens anem a passejar pels carrers.
-Però no fa molt fred per tu?
-Per això és un pícnic d'hivern!!! - li digué amb un somriure d'orella a orella.
-El que vós vulgui princesa. Però ... I què farem si algú em veu?
-No pateixis pas! amb el meu anorac, gorro, bufanda i guants seràs igualet a qualsevol!!!

:)



Avui ha sigut un bon dia. No sé si tu ho veus també així. Però jo sí
M'ha agradat. M'has agradat. 
Bé, gairebé en tots els moments... :)



Hem fet un bon equip no?

M'encanta escriure "em" amb "h". Li canvia tot el significat!

dissabte, 17 de març del 2012

Et regalo un personatge 2.

El Ricderiure ens proposa que ens regalem personatges i que coi!!!! SOM-HI TOTS!!!!

D' "El Mejicano" del Ricderiure a "El Mag"



Com que tampoc tenia cap pressa sinó tot el contrari m'he quedat una bona estona escoltant-lo i fumant tranquil·lament. La tarda ha passat volant i la foscor de la nit ens ha atrapat per sorpresa. Quan l'he vist que es posava a recollir m'hi he atansat per saludar-lo i felicitar-lo per tant de talent.
-Si encara en vol una miqueta més em pot acompanyar al Cafè Blau, tocaré unes 4 o 5 cançons, i si vol sopar alguna cosa, allà fan els entrepans de llom amb foie gras més bons que mai hagi tastat.
He acceptat la seva invitació encantat i ens hem encaminat al Cafè Blau. Només arribar ens han demanat silenci doncs encara estava actuant El Mag: ulls ametllats, mirada enigmàtica i profunda, cabell engominat marcant punxes en direcció al cel, samarreta amb coll de punxa de color negre, camisa negra descordada i ampla, pantalons cenyits i estripats, molt estrets, i el toc de color: m'he quedat amb el dubte de si portava mitges vermelles sota els pantalons o senzillament era un tros de mitja cosit sota el descosit del genoll.
Just quan anàvem cap a una tauleta a seure, ell demanava un voluntari entre el públic, i el focus m'ha encegat de mala manera, per desgràcia meva he aixecat el braç per fer-me ombra i evitar-me així entrebancar-me o xocar amb algú o algun objecte, però ell ha interpretat que m'oferia a pujar a l'escenari i aquí és quan ha començat l'embolic en què he acabat immiscit. .

divendres, 16 de març del 2012

M'encanta quan em dono de morros amb bons moments: Xats amb la Mònica o amb la Maria que em treuen la rialla; trobades d'escala amb la meva veïna preciosa i el seu company de pis de quatre potes; vídeos genials fets d'amor, il·lusió i esforç; visites inesperades a la feina només per venir-me a veure; sopars informals acompanyats de bon vi i conversa; que el banquer em vegi ballant mentre m'espero que m'actualitzi la llibreta i  em busqui el títol de la cançó que sona amb una aplicació del seu mòbil; entrar a una enoteca a comprar una ampolla i sortir-ne amb dues i un somriure d'orella a orella; ser tractada per una desconeguda no solament com una persona sinó com una amiga. 
Hi ha moments que no tenen preu. I tots els que em deixo. I tots els què em guardo per mi. Ja ja ja! 

Gràcies a tots!


p.d. Per cert, la cançó que sonava al banc era de Los Limones. Gran grup.

BON DISSABTE GENT MACA!!!

dimecres, 14 de març del 2012

LA DAMA DE BLANC




INTRODUCCIÓ A LA RESSENYA


La Bajoqueta, va crear un club de lectura i al gener es va decidir llegir La dama de blanc. Jo l'he acabat no fa gaire i moltes de les ressenyes ja estaven publicades.  Llegint-les he quedat admirada del treball ben fet i el meu objectiu és intentar no fer una ressenya pitjor però tampoc repetir-me com l'all, que ja veureu que en alguns casos sí que ho faig. Resumint, que aquesta serà una ressenya al meu aire. :)

Com que fa molts i molts anys que no faig una ressenya, el primer que em vaig plantejar és quin és l'objectiu. Al meu entendre, és donar a conèixer el llibre a possibles interessats a la seva lectura, amb això vull dir que malgrat m'ha agradat moltíssim el que vull no és animar-vos a llegir-lo (que sí que us hi animo) sinó intentar que us feu una idea del tipus de llibre que és i de com seria la lectura en el cas que us decidiu a emprendre-la. Sempre he pensat que més important i tot que l'argument (que sí que és important per saber si un llibre t'agradarà o no) és la forma en què està escrit i organitzat. Per això, quan llegeixo un llibre, més que dir-ne la opinió o explicar-ne l'argument, m'agrada "ensenyar-vos-el" amb les pròpies paraules de l'autor i per aquest motiu sempre us mecanografio els trossets que m'agraden i em criden l'atenció. Això ja ho vaig anar fent mentre el llegia, sí que és cert que ara n'afegiria més trossets, però penso que amb els què vaig penjar un ja es fa una idea de la prosa que es trobarà.
Bé, allà va!!!


RESSENYA 


1. REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA:

-Títol original: The Woman in White
-Autor: Wilkie Collins
-Lloc i any de publicació: Londres, 1860


-Títol: La dama de blanco (sí, l'he llegit en castellà).
-Editorial: Montesinos Editor, S.A
-Lloc i any d'edició:  Barcelona,  maig de 1984, 2na edició.
-Traductora:  Maruja Gómez Segalés
-Pàgines: 431, però de lletra molt petita!



2. FACTORS EXTRÍNSECS D'INTERÈS A L'OBRA:

2.1. DADES BIOGRÀFIQUES DE L'AUTOR EN RELACIÓ AL LLIBRE

William Wilkie collins va néixer el 8 de gener de 1824 a Londres (Inglaterra).
Fill de Harriet Geddes i del pintor William Collins.
De petit va estudiar pintura i més tard lleis a Lincoln's Inn. També era un gran aficionat al teatre.
Escriptor enormement prolífic: Novel·lista, dramaturg i autor de relats curts. Va ser molt popular en la seva època deixant per escrit 27 novel·les, com a mínim 14 obres de teatre, més de 60 relats curts i de 100 obres de no ficció.

És considerat un dels creadors i impulsors del gènere de novel·la policíaca.
Les seves obres més importants són La dama de blanc, Armadale i La pedra llunar.

Un fet decisiu en la seva carrera literària i personal va succeir al 1851 quan va conèixer Charles Dickens de qui va acabar sent amic inseparable, col·laborador en les mateixes revistes i coautor de vàries obres. També acabaren establint llaços de parentiu. :)

M'ha agradat descobrir que Collins va tenir tres fills: 2 nenes i un nen. A les nenes els hi van posar de nom, Marian i Harriet; i al nen, Charles William.  Sí, m'agrada pensar que li van posar Charles en honor a Dickens i m'agrada que una de les seves filles també es digués com el personatge que més m'ha agradat de la novel·la a la que ens referim; però això no és res més que una pura i dura especulació meva.

2.2. PERÍODE LITERARI 

No podem parlar de La dama de blanc sense parlar abans de la novel·la victoriana i de la novel·la en sèrie donat que La dama de blanc, va ser escrita l'any 1859, serialitzada entre novembre de 1859 i agost de 1860 (pel què he entés gairebé tota la novel·la es va publicar a Household Words excepte el desenllaç, que es va publicar a All the year around; les dues, revistes literàries setmanals fundades i propietat de Dickens) i publicada finalment en llibre l'any 1860.


2.2.1. Novel·la victoriana

La novel·la victoriana és la novel·la que va dominar la literatura inglesa durant l'època victoriana. Es caracteritza per:

  • La seva llargada 
  • Un llenguatge difícil  
  • La seva verosímilitud, és a dir, amb representació pròxima a la vida social real d'aquella època. Queda així representat les ganes de progrés (científic, econòmic i  social), l'esperit didàctic i moralista, l'esperit de descobriment i aventura, el descobriment del joc pròpiament dit i el sentit pràctic. 
  • L'intromissió de l'autor en el text apel·lant al lector.


2.2.2. Novel·la en sèrie.

Amb la revolució industrial milers de persones van accedir a la cultura de la lletra impresa. L'escriptor se sentia amb el deure d'educar a aquest nou públic i va trobar una bona manera de fer-ho mitjançant les novel·les per entregues. Així, la major part de les novel·les de l'època s'escrivien en forma de serial, és a dir, en diaris o revistes apareixia un capítol per cada número. Això explica que els arguments fossin tan intrincats i amb tants girs, amb personatges que entraven i sortien, a fi de mantenir l'interès del lector.
A més, a més, s'ha d'afegir que en aquell temps es pagava als autors per paraules, la qual cosa ajudava a què la prosa fos un xic carregosa. :)


2.3. POPULARITAT DE L'OBRA

Crec que no està de més fer menció de l'enorme popularitat que va tenir aquesta novel·la des de la seva primera publicació.

  • Més de 100.000 còpies per entregues!
  • La primera edició, de 1000 exemplars s'esgotà al mateix dia del seu llançament!!
  • La segona edició, de 1350 exemplars s'esgotà en una setmana!!!
  • I no només això, al voltant d'aquesta novel·la es creà tota una petita indústria de productes, incloent el perfum de la dama de blanc i el ball de la dama de blanc.
  • I també cal mencionar les numeroses adaptacions al cine, teatre i televisió, des del 1912 al 2005.
-The Woman in White (1912; 1917; 1929). Adaptacions mudes.
-Crimes at the Dark House (adaptació estadounidense, 1940)
-La dama de blanco (EE UU, 1948).
-Kvinna i vitt (adaptació sueca, 1949).
-Hour of Mystery: The Woman in White (Regne Unit, 1957).
-Dow Hour of Great Mysteries: The Woman in White
                  (EE UU, 1960).
-La dama de blanco (TV, 1966).
-La dama vestida de blanco (España, 1967).
-La femme en blanc (Francia, 1970).
-Die Frau in Weiß (adaptació alemana para TV, 1971).
-La donna in bianco (adaptació italiana para TV, 1980).
-La dama de blanco (miniserie, 1982). Sèrie de cinc episodis
                   produïda per la BBC
-Zhenshchina v belom (Rússia, 1982).
-La dama de blanco (TV, 1997)
-Woman in White (musical) creat per Andrew Lloyd Webber,
                   2005.




3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L'OBRA:

  • Punt de vista: És una història escrita en primera persona però explicada per més d'una mà.  Cada narrador, de forma lineal i cronològica, explica la part en que ell ha estat implicat. L'objectiu és que el lector escolti la història com si d'un tribunal de justícia es tractés; és a dir, els testimonis dels fets presenten uns esdeveniments intentant aconseguir la màxima fidelitat amb la realitat i aportant les proves necessàries perquè la història quedi ben lligada i entesa. 
  • Títol i pròleg: El títol és precís i apropiat donat que tota la història gira al voltant del misteri d'una dama: la dama de blanc. El pròleg també és útil de llegir ja que prepara al lector pel tipus de narració que es trobarà.
  • Organització: Està organitzat en tres parts, ordenats cronològicament.
  • Estil: Completament i absolutament formal i educat. Al meu entendre no hi ha informació inútil ni sobrant. Les paraules empleades no són difícils però són molt precises. Un gust per la vista llegir la prosa del llibre. 
  • Tema: Conspiració i maquinació. És considerada una de les primeres novel·les de misteri i policíaca.
  • Final: Si l'objectiu del llibre és explicar uns fets fidedignament des de principi a fi, el final fa honor a l'objectiu.  
  • Precisió de la informació: La informació intenta ser extremadament precisa i objectiva, és a dir, sense prejudicis. I els fets, al meu entendre, són totalment creïbles i lògics. El que vull dir amb això últim és que els personatges estan tan ben caracteritzats que actuen en consonància al seu caràcter. 



4. CONTINGUT DE L'OBRA

4.1. GÈNERES LITERARIS

Quan a l'institut vaig estudiar l'obra Tirant lo blanc de Joanot Martorell, la vam considerar novel·la total per la quantitat de gèneres literaris qui s'hi podien observar. La dama de blanc, no sé si també li podem donar la mateixa consideració, però sí que és veritat que toca molts registres: novel·la d'amor, d'aventures, de misteri, precursora de la novel·la policíaca i també, i aquest gènere, fins el dia d'ahir totalment desconegut per mi, novel·la epistolar. Per no allargar-me només parlaré d'aquest últim gènere (no per això trec importància a tots els altres, tot el contrari).

4.1.1. Novel·la epistolar

Novel·la en primera persona basada en la correspondència (cartes o epístoles enviades i rebudes pels personatges). L''escriptor es presenta com el fonament a la veritat que ell mateix anuncia, donat que el que anuncia és privat i íntim, a partir de la seva visió personal (i casi secreta) de les coses i persones que l'envolten. És a dir, són textos íntims, informals, seguint la veu de la consciència; i deixen al lector en el rol de voyeur i violador de la intimitat dels personatges,  posant-li a l'abast tot allò que moltes vegades es calla en viva veu però que s'allibera en l'escriptura íntima.

En aquestes novel·les es comparteix amb el lector l'omnipresència i omnisciència (qualitat de saber-ho tot) del novel·lista, jugant amb el temps i permetent crear una construcció ordenada.

Penso que és un gènere boníssim per aconseguir que el lector empatitzi i connecti amb els personatges i així s'enganxi més a la trama.

4.2. PERSONATGES PRINCIPALS

No faré una descripció detallada dels personatges però sí que diré que apareixen personatges ben definits de les tres classes socials de l'època: personatges de l'església i de l'aristocràcia, de la classe mitjana i de la treballadora. Tots molt ben caracteritzats.
A més a més, podríem fer-ne dos equips: equip protagonista i equip antagonista. A l'equip protagonista hi posaria el Walter i la Marian i a l'equip antagonista, el compte Fosco i Sir Percival. Evidentment no podem oblidar a la Laura, a Madam Fosco, a la Dama de blanc ni tampoc al senyor Fairlie. Tots aquests personatges, en opinió meva, t'acaben arribant al cor, d'una manera o d'una altra. :)


I em sembla que ho deixo aquí. Ja des del principi vaig decidir no parlar de l'argument i la valoració personal també la crec innecessària donat que tota aquesta ressenya l'he fet per voluntat pròpia i si el llibre no m'hagués agradat tant, segurament l'hagués fet molt diferent.



5. BIBLIOGRAFIA

Tota la informació que he anat recopil·lant l'he tret d'internet, sobretot de la wikipèdia però també d'altres enllaços, espero no deixar-me'n cap.
http://www.alohacriticon.com/viajeliterario/article1161.html
http://www.ctv.es/USERS/manbar/collins/home.htm#anagrama
http://es.wikipedia.org/wiki/William_Wilkie_Collins  (la biografia m'ha semblat molt interessant).
http://cierzo.blogia.com/2004/021501-la-novela-epistolar.php
http://cai.bc.inter.edu/resenaliteraria.htm
http://www.slideshare.net/ucbwebmaster/cmo-preparar-una-resea-literaria


divendres, 9 de març del 2012


-Perdoni! S'agafa aquí el 38?
-Sí.
-Tinc una entrevista de feina.
L'home se la va mirar aixecant les seies. Era evident que estava sorprès pel comentari.
La dona se'l tornà a mirar inquisitivament.
-Ah! molt bé. Que hi  hagi sort - va dir per ser educat i esperant que la dona el deixés de mirar.
-Esperem-ho! És en una autoescola.
-...
-Vull que m'ensenyin a conduir.
-Aleshores va a apuntar-se, no a demanar feina.
-Oh! no! no tinc pas diners per apuntar-me! Dominar l'escombra em va deixar escurada! Ara ja la domino, però tema cotxe... vaig justeta. Miri, ai perdoni! no l'estaré pas molestant? és  que es veu tan simpàtic vostè i jo estic tan nerviosa!
-Home... el meu autobús està a punt d'arribar...
La dona, com si no l'hagués sentit:
-Abans, em dedicava a fer prínceps. Prínceps d'etiqueta eps! Però els ingredients eren caríssims! no s'ho imagina vostè! i l'última vegada em va ser un trasbals. M'havia sortit un príncep preciós i quan ja pensava que tenia una venta segura, la clienta em pregunta: "y pa que sirve?" i mira, no m'esperava una pregunta com aquesta! abans totes les dones somiaven amb prínceps! era la primera vegada que algú em preguntava un cosa com aquesta! em vaig posar tan nerviosa que  no vaig saber que contestar-li i li vaig dir el primer que se'm va passar pel cap amb careta pena: "pa adorno". I ella em va contestar amb indiferència: "ah! pues me quedo con el que ya tengo que haze mas cosas".


L'home se la mirava estupefacte. De tant en tant anava mirant al seu entorn com buscant una càmera oculta.
Com que no en veia cap, li preguntà amb curiositat:
-I que en va fer del príncep?
-Oh! el vaig equipar amb motxilla, cantimplora, gorra i  bordó i li vaig dir: "fillet, t'hauràs de buscar la teva pròpia princesa" i el vaig encaminar carrer amunt. Què havia de fer amb ell sinó?


No n'he tornat a fer mai més cap. De príncep, vull dir. Ho vaig passar massa malament. I l'escombra, ... miri, quan l'agafava em feia veure massa, tothom em mirava i, a mi, mai m'ha agradat cridar l'atenció. Només m'atrevia a volar de nit, anant a comprar a altes hores de la matinada, passant fred i amb la morrinya que acompanya aquelles hores!! als supermercats de 24 hores, però cada dia n'hi han menys. És per això que vaig decidir que m'havia de treure el carnet de cotxe. Sí. I clar, pensant pensant, si busco feina a una autoescola potser acabo caient bé als companys i em regalen unes pràctiques, no? vostè que creu?

-I ja porta un currículum?
-Curriquè?
-Un full on hi digui tot el què ha fet fins ara, on i què ha estudiat, on ha treballat, quines feines es veu capaç de fer, etc.
-Doncs no. No hi havia caigut amb això. Però parlant la gent s'entén! els convenceré de la meva vàlua. Bé, això espero! He preparat una frase. La vol sentir? Es que si no m'ho preparo abans, la improvització m'és fatal!
-A veure.
-"Posi'm a prova 15 dies. Amb 15 dies en tindrà prou per quedar convençut que ensenyar-me és una inversió a gran interès. No quedarà decebut de mi, li prometo." Dubtava entre "gran interès" i "interès altíssim" però bé, crec que ho diré així com li he dit.
En aquell moment, un autobús es parà davant el seu banquet i l'home féu un bot amb inesperada energia. Ella, seguint el seu discurs, encara li deia: -Creu que tinc possibilitats?
I ell, amb un peu ja sobre el primer esglaó es girà i amb un gran somriure li digué:
-Jo la contractaria senyora!
I  ella es tranquil·litzà de cop.
-Gràcies!
Però ell ja estava molt lluny per haver-la sentit.


divendres, 2 de març del 2012

-La culpa va ser de qui no va llençar l'aigua de la galleda després de fregar.
No va ser meva.
Si la galleda no hagués estat plena res hagués passat.
Per tant, no va ser culpa meva.
No.
Començo a pensar que les circumstàncies són importantíssimes pel que fa a la direcció que prenen els successos!
Si hagués tingut un pastís a la mà, li hagués tirat a la cara.
Si hagués tingut un bat de beisbol li hagués donat la pallissa de la seva vida.
Si hagués tingut una arma, li  hagués disparat al mig del front.
Us explico això perquè comprengueu com em va posar de cabrejada.
I de fet només li vaig tirar una galleda d'aigua bruta per sobre!!!
Senyors!! és que em va dir puta!!!

Des de l'altre cantó de la sala es va sentir una veu greu i forta:
-Per l'amor de Déu, que no et vaig dir "Que puta que ets! et vaig dir Que astuta que ets!!!"  però com que cada dia estàs més sorda!!!

pd. No sé jo si va ser gaire bona idea que el dia del judici em defensés jo mateixa.
No va ser culpa meva.
Si no m'haguessin preguntat si em volia defensar a mi mateixa mai se m'hauria acudit de fer-ho!
Clar que si els meus pares no m'haguéssin pagat la carrera de dret mai m'ho haguessin proposat.
La culpa és dels meus pares.


:)