dimecres, 22 de febrer del 2012


AVUI NO CABO A LA PELL!!

Si ho pogués escriure més gran ho faria!

A mitja tarda ja tenia pensat el què us escriuria:

"Avui em beuré el millor que trobi per casa a la teva salut!"

i just a l'hora de plegar, em dius:
-Què? anem a fer una cerveseta i un entrepà?

i he pensat, mare meva!!!! que fantàstica que ets!

:)


Avui estic alegre i tinc ganes de saltar!!! així que:

SALTEU AMB MI!!!!!!!!!







dilluns, 20 de febrer del 2012




De la feina a casa i de casa a la feina. Feia poc que m'havia mudat aquí i les relacions mai han sigut el meu fort. Per això, m'estranyà moltíssim quan a l'entrar a casa algú havia tirat per sota la porta un sobre vermell. 

Estranyada el vaig agafar i obrir amb curiositat. Uns veïns havien organitzat una reunió o una trobada... Problemes?? Maldecaps??? Uffffffffffff! PERÒ... NOOOOOOOO!!! 



És la convocatòria d'una CELEBRACIÓ!!! I només veure-la queda tan clar que l'estan organitzant amb il·lusió i ganes!!!
Els veïns fan un reclam en massa per celebrar la desena edició de les Històries Veïnals, obert a tots els que hi han participat alguna vegada escrivint-les o llegint-les i/o ja esperen participar-hi en la onzena! :)






Que sí!!! QUE SÍ!!!!! QUE S'HI HA D'ANAR!!!! I PASSAR-HO BÉ!!!
Així que apunteu-vos abans del 31 de març al mail:
        
        
         soparveinal@gmail.com

i reserveu-vos el 14 d'abril a partir de les 7 de la tarda en endavant per passar una gran estona entranyable.

Ho organitzen amb carinyo i ganes:

divendres, 17 de febrer del 2012

L'aire gelat i el vent intens tallaven la respiració. No era molt tard però la foscor del capvespre ens va sorprendre de sobte i en el lloc més intempestiu, aportant la fonologia comuna del paisatge boscós nocturn. Estàvem intentant seguir una ruta en cotxe fins que ens vam acabar perdent pels camins. No és que el meu vehicle sigui un 4x4 però sempre ens ha agradat fer-lo servir com a tal i el camí on ara ens trobàvem, pedregós i estret com pocs he vist a la vida, ens havia acabat conduint a un accés restringit. Malgrat que la inquietud i el malestar s'havia apoderat de la meva ànima "vam" decidir baixar del cotxe i fer un cop d'ull, a peu, per descobrir on havíem anat a parar. Davant nostre s'hi veien unes cases o habitacles sense taulada, ni portes, ni finestres. Aquestes tenien per davant una esplanada que donava al què semblava un rierol de cabal considerable. El meu home es va allunyar de mi per llegir els cartells que hi havia davant les cadenes que ens havien prohibit avançar amb el cotxe; i  jo, em vaig acostar a tocar de l'aigua. Cert és que anava sense les meves ulleres i amb els ulls cansats de tot el dia, però, creieu-me si us dic, que a uns quants metres d'on jo estava hi havia un nen dins l'aigua taral·larejant una cançó. Al veure'l sol no vaig poder estar-me'n de cridar-lo i preguntar-li si no tenia fred. Ell em semblà que em sentia i que em mirava, però malgrat això, no em contestà. Aquell paisatge ja m'esfereïa per si sol i amb la figura del crio aconseguia acollonir-me de veritat. Davant el seu silenci no vaig tenir altra que caminar per la riba per tal d'acostar-me a la criatura. Ell, no semblà immutar-se ni per l'ansietat de la meva veu ni pels meus intents d'arribar on estava. Jo no veia ningú amb qui el nen hagués pogut anar acompanyat i no volent-lo deixar més sol del que ja em semblava que estava, em vaig decidir a travessar el riu passant en compte per les pedres que el revestien. Just quan estava per la meitat de la distància que ens separava vaig sentir el meu home que em cridava esfereït: "-Què coi fas??" em vaig girar cap a ell per contestar-li i quan vaig tornar a dirigir la mirada al lloc on feia uns segons hi havia el nen, aquest últim ja no hi era.
-Però estava aquí mateix! - vaig cridar-li mentre amb la mirava buscava el nen cada vegada amb més preocupació.
En aquells moments sentia que no podia marxar d'aquell lloc fins a trobar-lo. Mai em perdonaria abandonar un xiquet en un lloc tan feréstec com aquell.
-Gerònima! és impossible que hagis vist un nen dins l'aigua! mira! - i m'ensenyà el cartell on explicava que aquella aigua era destinada a consum humà i que estava totalment prohibit el bany.

Després d'un quart d'hora de recerca infructuosa, vam tornar al cotxe per reprendre la marxa.
Aquell paratge aconseguí provocar-me autèntic feredat.

dilluns, 13 de febrer del 2012

Un dia vaig sentir que pots viure sense el què desitges 
però no sense el què necessites per ser feliç. 
Per tant, potser de vegades creiem que necessitem 
i en comptes d'això només és que desitgem
Sigui el què sigui, ningú pot decidir per un altre 
allò que necessita per ser feliç.

Queda dit aquí.

divendres, 10 de febrer del 2012



"Yo la amaba.

¡Dios mío! ¡Cómo me doy cuenta de toda la tristeza y sarcasmo que se encierran en estas tres palabras! Puedo lanzar un suspiro sobre mi lúgubre confesión como la más emotiva mujer que lea estas líneas y que me compadezca. Puedo reírme con la misma acritud con que el más duro de los hombres la alejaría de sí con desprecio. ¡La amaba! Sentid conmigo o despreciadme, lo confieso con la misma resolución inconmovible del que posee una verdad." Pàgina 47.



"Estas palabras, y la duda que acababa de manifestar acerca del estado de las facultades mentales de la persona que escribió la carta, me sugirieron una idea, realmente horripilante, que no me atrevía a expresar ni continuar pensando en ella. Hasta empecé a dudar del equilibrio de mis propias facultades y tuve miedo de que estuvieran en peligro de flaquearme. Aquello parecía una monomanía, relacionar cualquier suceso extraño, cualquier palabra sorprendente, con la misma fuente oculta y con la misma influencia siniestra. Esta vez decidí, por proteger mi valor y mi razón, no admitir como cierta ninguna idea que no estuviese probada por hechos concretos y rechazar terminantemente todo aquello que me llevara al terreno de las suposiciones." Pàgina 58.


"Me dirigió una mirada rápida, y por vez primera desde que la había conocido tomó la iniciativa de apoyarse en mi brazo. De ninguna otra forma  hubiese demostrado con mayor delicadeza hasta qué punto comprendía la forma en que se me había concedido este permiso, y me demostraba su simpatúia, no desde una posición superior, sino como una amiga. No me había hecho efecto la insolente carta del hombre, pero me llegó al alma la dulce comprensión de la mujer." Pàgina 78.


"Se adelantó a saludarme con la naturalidad de otros tiempos, y me alargó su mano con la inocencia y franca alegría de días más felicies. Pero sus dedos fríos que temblaron sobre les míos, sus mejillas pálidas encendidas con una mancha febril y la sonrisa apagada que sus labios trataban de esobzar y que se desvanceció bajo mi mirada, me dijeron a costa de qué sacrificios había logrado mantener su compostura. Si mi corazón hubiera podido amarla más aún, lo hubiese hecho en aquel instante como nunca." Pàgina 84.


"Tenía una naturaleza apasionada, vehemente y sensible, mujeres como ella se encuentran una entre diez mil en estos tiempos triviales y superficiales. La conocía desde su niñez, la había visto afrontar, mientras crecía, más de una penosa crisis familiar, y mi larga experiencia me hizo dar importancia a sus vacilaciones en las circunstancias que acabo de describir como no se las hubiera dado a las de ninguna otra mujer en caso semejante. No veía causa alguna para que dudase o se preocupase y, sin embargo, consiguió transmitirme sus dudas y preocupaciones." Pàgina 95.

diumenge, 5 de febrer del 2012

Coses a fer aquestes vacancetes:
1) Dir-te que et trobaré a faltar.
2) Cuinar: III
3) Fer exercici
4) Menjar   IIII
5) Relaxar-me
6) Anar a veure les meves nenes de barna, que ja em toca!!
7) Conèixer-la. Ella sap qui.
8) Anar de vacances amb el meu home. On sigui. Ni que sigui poquet. Però marxar.
9) Anar a esmorzar un dia amb ma mare.
10) Anar a la peluqueria a veure la peluquera.
11) Comprar unes sabatilles d'estar per casa al meu home.
12) Llegir i avançar el llibre
13) No obligar-me a escriure.
14) IMPROVITZAR!!!!


Aniré tatxant les cosetes mentre les vagi fent! :)
I afegint! si em ve de gust! que carai! :)

I de passada us dic a tots que us estimo! que avui estic contenta! que últimament col·lecciono bons moments a dojo!!!! I M'ENCANTA!!!!