dilluns, 25 de juny de 2012

De vegades les coses no surten com una planeja.
No passa res.
T'estimo igual. No ho dubtis mai.

Em costa trobar les paraules. Per sort tu saps tot el que sento i tot el que penso i tot el que t'estimo. I això m'ajuda.
Tu ets únic. I el que hem tingut també. I el que tindrem també.
Perquè no m'importa el què els demés diguin i opinin. La opinió dels demés està de més com li deia l'altre dia als meus pares. Aquí els únics que importem som Tu i Jo.


No et mereixes retrets. Cap ni un. M'has fet molt feliç aquests vuit anys i m'has ensenyat moltíssimes coses, sobretot a estimar.

Et mereixes una bonica declaració d'amor. De les que no sé escriure. Però de les que saps que sento.
Et deixo la del Noah: :)

El mejor tipo de amor es aquel que despierta el alma 
y nos hace aspirar a más, 
nos enciende el corazón 
y nos trae paz a la mente: 
eso es lo que tú me has dado y lo que yo esperaba darte siempre. 
Te quiero. 
Ya nos veremos.



Reinventarem la nostra història, improvitzarem com sempre hem fet. I m'esforçaré perquè no surtis de la meva vida mentre tu hi vulguis estar. 
T'estimo. Un pató.

11 comentaris:

Carme ha dit...

Doncs, Gerònima, ho trobo preciós, preciós, preciós. Ho dius molt bé.

Molt bona sort reinventant-vos!!!

I unes abraçades immenses.

Barbollaire ha dit...

Coincideixo amb Carme... és bell. Preciós veure-ho, explicar-ho, sentir-ho així..

De vegades passen coses i les coses passen, com passa la vida, com passem nosaltres.

Però sentir, saber, que s'ha de reinventar, que es pot reinventar... és genial!

Tant de bo no us manquin somriures en el reinvent...

una abraçada infinita
Uns petonets dolços..

Francesca ha dit...

Digan lo que digan, digan lo que digan los demás...no som fan de Raphael, però aquesta cançoneta també jo l'he hagut de dir moltes vegades. Continua amb el teu bell amor!

Srta. Tiquismiquis ha dit...

quina sort tenen alguns ...

Laura T. Marcel ha dit...

Carai, i això que dius que no saps escriure declaracions d'amor... doncs aquesta és preciosa.
Endavant amb el que vingui. La força de l'amor és indestructible i amb això es poden superar les pujades i baixades que es van presentant. Sort!

joan gasull ha dit...

la majoria d'aquestes coses s'arreglen amb paraules sinceres i hàbits sense forçar- Gairebé sempre val la pena intentar-ho, si més no per tenir una certesa del que tenim.

Xicarandana ha dit...

Una declaració tant preciosa com autèntica. Teniu sort, els dos!
Una abraçada, guapa!

el paseante ha dit...

La opinió dels demés està de més. Tu ho has dit. Així que callo i només aplaudeixo el teu post.

Reya ha dit...

Tienes esa magia en la mirada, por eso TU en este instante eres especial.

Ànims als dos, i endavant, obriu la porta i respireu, després tanqueu els ulls i sentiu la vostra essència, que us fagi tornar a caminar...endavant.

bajoqueta ha dit...

Mira, avui si que he entés tot el que escrius, per un cop no he de buscar 40 mil interpretacions :)

L'amor encara que fa mal de vegades, ens fa treure el millor de nosaltres mateixos.

Tan de bo aquest amor es pugui improvitzar i ser diferent. Molta sort!

365 contes
Terra de llibres

khalina ha dit...

preciós!