dissabte, 28 de juliol del 2012

Tu em dius que et provi que Déu existeix.
I sé que les raons que em serveixen a mi no et serveixen a tu.
És una qüestió de fe.
Com l'amor.
És això només.
Jo crec.
I ho sento.
Sento que existeix.
Que s'obren finestres quan es tanquen portes.
Algú les obra.
Diga-li ... jo li dic Déu.
Quan després d'anys de no veure'l, l'A em truca dient que està per aquí i que em vol veure.
Quan la G després de 7 o 8 anys em truca per saber de mi sense cap tipus de motiu.
Quan ell me'l creuo pel carrer just en el moment que el necessitava.
Quan la D després de moltíssims anys i molts embolics em veu pel facebook i em diu que està per aquí i que em vol tornar a veure.
Quan ella, bé, això ja és un altre tema.

Coïncidències per tu. Sí.
Un cop de ma per mi. :) També.

I quedo amb la D, i està com sempre. I li retrec coses. I em demana disculpes. I em dóna explicacions. I recordem coses. I parlem. I recordo tot el què hem viscut. Molt. A la meva primera borratxera ella hi era. La primera vegada que em vaig enamorar, ella hi era. La primera vegada que vaig ser súper feliç ella hi era. Quan em vaig descobrir, ella hi era. Les bogeries que vam fer durant molts anys. Els marrons que vam passar juntes. Molts. I va marxar de la meva vida com el fum. I ara diu que vol tornar a tenir contacte. I jo dic a tot que sí. Amb els meus dubtes. Però dic que sí. Com negar-me si encara sento que forma part de mi?






13 comentaris:

Francesca ha dit...

M'has fet recordar aquella cançó de la Conxa Buika que diu quelcom així: "tú volverás, y yo que ya estoy loca de amor, voy y te perdono..."
Està bé fer cas al cor...

fanal blau ha dit...

Anava a escriure el mateix que la Francesca, que està bé fer cas al cor...
Bon cap de setmana, Gerònima!
:)

Carme Rosanas ha dit...

:) :) :) :) :) :) :)

Garbí24 ha dit...

Sempre hem de tenir els braços oberts a qui els necessita....inclús quan potser han fet mèrits contraris.

El porquet ha dit...

Vivim entre persones i ens necessitem les unes a les altres per a sentir-nos millor, ser feliços i poder compartir moments... i recordar-los després.

Bon cap de setmana!

Carme Rosanas ha dit...

Potser volia dir ...
no canviïs mai!!!!!

Bon cap de setmana!!!!

Elfreelang ha dit...

Gent que se'n va, gent que torna la vida ens dóna i ens pren i ens retorna..sempre es gratificant tronar a trobar a retrobar i refer un lligam...

ha dit...

Que bonic, que bonic, que bonic. Quines coses te la vida, tú!

Gaudeix-les que no hi ha res millor que viure intensament!
Per cert, m'enamora la teva manera d'escriure.
Res més.

khalina ha dit...

La vida dóna voltes. Es maco retrobar-se. Gent de sempre, gent nova que acaba sent gent de sempre... tot és un cercle, i si pot ser el cercle de l'amor millor

Glo.Bos.blog ha dit...

Val la pena dir que si. Si encara forma part de tu, no pots dir-li un altre cosa.
I com diu la Carme: no canviïs mai, perquè ets maquíssima. ;D

Illa incognita ha dit...

El que han dit els amics d'aquí dalt és encertadíssim, no puc afegir massa cosa més. Domés que és curiós com la vida ens duu gent, ens la retorna, o se l'emporta per sempre més. El millor que podem fer és estar el més oberts possible. Cada cosa té el seu moment i cada persona té el seu temps.

Laura T. Marcel ha dit...

Aquestes coses passen, en els millors dels casos. I s'han d'aprofitar. Retrobar aquests moments no té preu i retrobar les persones amb les que has estat feliç tampoc.
Un petó fort.

Gerònima ha dit...

Francesca, de vegades ja guardem el perdó a punt dins el cor, però necessitem que ens el demanin per alliberar-lo.
I sí. Està bé fer cas al cor, per tenir una bona salut mental! :)

Gràcies fanalet! Bona setmana per tu!

Joan, els braços oberts, el cor en forma per estimar i la ment també.

Tens raó Porquet, som persones i ens necessitem els uns als altres. Bona setmana!

Carme! preciosa! tu tampoc! :)

Elfre, espero que sí. Refer lligams!

I a mi m'agrada la teva Senyoreta! :)

Khalina, s'intenta, però de vegades costa. Poc a poc i bona lletra.

Glòria, tens raó, no podia dir-li una altra cosa. El temps dirà, però confiarem!

Xicarandana. Ho dius molt bé. Cada cosa té el seu moment i cada persona té el seu temps.

Laura! un pató per tu també! S'ha d'intentar aprofitar totes les oportunitats que ens doni la vida per fer i desfer i cosir bé. :)