Et veig venir capcot i embalat.
No puc evitar preguntar-me què deus estar pensant.
És igual, no m'ho diràs ni per milions que et doni.
Somric, amb aquest posat cavil·lós també m'agrades.
Et parlo del llibre que llegeixo. Bé, de fet et parlo del llibre per poder-te explicar
un pensament meu que al final no t'acabo explicant.
No t'ho explico perquè amb els anys he après que hi han pensaments que estan molt millor ben guardats sense veure la llum que no a l'aire deixats a qualsevol part entre la gran distància que ens ocupa.

Ell afirma que estem molt units quan li parlo de tu.
"Units?" no crec que sigui units la paraula.
Li explico a la Pensadora tot això i em diu que ella creu que existeix Intimitat entre dues persones sempre i quan hi hagi material per pensar en l'altra persona quan no es té al davant. "Dona, pensat així, ja no sé què contestar-te, però potser tampoc la intimitat és recíproca."

Malgrat TOT sé que ahir va ser un dia important. Amb tu, amb ell i amb ella.

Amb tu, perquè vaig sentir que m'obries una mica la porteta. I això és un fet miraculós! :) O sigui, que no se m'oblidarà.

Amb ell, perquè anem construint. Perquè m'agrada veure que el què t'explico, ho escoltes, ho medites i ho tens en compte.

I amb ella, perquè des de fa algun temps ja, sé que em regala la seva mirada més amorosa, compartida per molts pocs. I em sento afortunada. I sé que és una cosa a cuidar i protegir. La meva preciosa Pensadora...