divendres, 14 de juny de 2013

Potser no l'importa a ningú més que a nosaltres. Però per mi és memorable. I ho vull deixar al blog.
Avui és la primera vegada que he sopat a casa teva. Sí, sembla estrany, però avui ha sigut la primera.
Em véns a buscar a la feina, em prepares el sopar i ens bebem la nosta ampolla. No hagués tingut sentit beure-la amb ningú més.
Et rento els plats mentre fas les infusions.
M'acompanyes a peu a caseta. Amb les mans llliures però a gust.

El sopar molt bo. No és que me'n descuidi, és que el sopar és el de menys. :)

Volia regalar-te una planta però al final no l'he pogut comprar. I em sentia malament amb mi mateixa perquè creia que tindria les mans buides quan em vinguessis a buscar. Però abans de sortir de casa, fent neteja a la meva pistolera (així li diu ma mare al què porto penjant dels malucs) he trobat les llavors de nesprer de l'avi. Jo no sabia que el nesprer estava a casa els meus pares fins que ahir ma mare em va donar dos nespres. I quin millor regal que aquest? I qui millor per intentar fer-les créixer??
CAP. NINGÚ.

Arribo a casa a una hora prudencial. Amb una mica de sort m'adormiré aviat i demà m'aixecaré d'hora.
Avui em feia una mica de iuiu tot plegat, però prou bé que ha anat la cosa, oi?
Continuo tenint la sensació que sempre puc/podré contar amb tu. I això em fa sentir bé. Molt bé.






Bona nit.

9 comentaris:

el paseante ha dit...

És un vespre com de peli francesa (una d'aquelles que sembla que no passi res, però que te la mires amb un somriure). Per cert, t'he imaginat amb la teva pistolera de Gucci. Ets fashion total :-)

Carme ha dit...

Un vespre que m'agrada... perfumat de nespres.

M'agrada la comparació del paseante, com una peli francesa, que m'encanten, encara que sembli que ni passa res, passen moltes coses. Com en el teu sopar.

Glo.Bos.blog ha dit...

Un sopar deliciós, tal com l'expliques.
I un regal dels més encertats, com una promesa de futur.

Rafel ha dit...

Una bona pensada les llavors de nespres. Amb bona saó donen fruits saborosos per aquestes terres. ;)

núria ha dit...

quin regalàs!!!!!!! molt bé!

Pilar ha dit...

Visualitzo cada pas, cada gest...Gaudeixo de les aromes, especialment de les que brollen com guspires d'una relació amb molta complicitat...Escolto el mormol de la calma i m'assec sota el nesprer, que m'acull en una abraçada manyaga, com una cançó de bressol.

Et torno l'abraçada, bonica.

Xicarandana ha dit...

Un moment deliciós, gràcies per compartir-lo.
A casa, amb els nespres enguany férem confitura. Fou sense planificar i ens va permetre passar una improvitzada bona estona en família, gràcies per fer-m'hi pensar!

el sofà taronja ha dit...

no podies fer un regal millor que aquest... a vegades les mans no porten res però el cap és ple de històries per regalar! salut i pròspers sopars de bon rotllo com aquest!

Gerònima ha dit...

Paseante! fashion total! ja ja ja! jo hi vaig súper bé, això és l'únic que importa! :)


Carme, gràcies, va ser una gran nit.

Glòria! a veure si les llavors germinen! :)

Rafel, ojalà! :D

Núria! gràcies!

Pilar, quin comentari més poètic, m'encanta que sigui d'aquest post. I jo te'n regalo una altra d'abraçada!

De res Xica, hi ha moments que són un tresor. :)

El sofà taronja, jo crec que sí que n'hi hauran més, i perquè no?? :) gràcies.