diumenge, 4 d’agost de 2013

Joc literari de l'Antaviana

L'Antaviana es proposa continuar el conte...


Aquell matí no vaig sentir el so de la persiana. Eren dos quarts de nou, i em vaig atansar a la finestra del menjador i vaig veure la persiana de la Papereria tancada.
Vaig agafar els prismàtics per veure la nota de la porta, però l'angle no era bo i no ho podia llegir bé. Vaig trucar a la Lola perquè ho provés amb l'objectiu llarg de la càmera, però es veu que l'havia enviat per reparar. La Lola va trucar l'Ignasi però un camió de mudances li impedia visualitzar la nota. L'Ignasi va trucar a l'alcalde per si sabia quelcom, que tampoc en sabia res, però ens va prometre aconseguir la informació (obligant al mossèn a plantar-se davant la porta de la Papereria).  Per mala sort l'Hermínia el va fer entrar a casa seva per fer-la petar. Ja estàvem llestos! no sortiria d'aquella casa fins l'hora de sopar!! L'única solució és que m'arreglés la bata i els rulus i ho anés a llegir jo mateixa.

9 comentaris:

L'Arlequí ha dit...

Realment genial! Moltes gracies!

Carme ha dit...

:D. :D

M'ha agradat molt, noieta, m'has fet riure

Rafel ha dit...

Booooníssim, no era la calor la que et feia tirar enrere.

cantireta ha dit...

Nena, veig que te prova la calor!! Ole, tu!! :)))

Glo.Bos.blog ha dit...

Ja se sap: Qui vol estar ben servit...

Elfreelang ha dit...

jajajajaja ostres què divertit el conte! genial!

Gerònima ha dit...

Arlequí! gràcies a tu!!!

Carme, m'alegro que t'hagi fet riure!

Rafel, ja ja ja! exagerat! :)

Cantireta, doncs moltes gràcies! :)

Glòria! ... s'ha de fer ell mateix el llit! exacte! :)

Elfre! gràcies guapa!!!

el paseante ha dit...

Cal una foto teva amb els rulus, la bata i aquella cartutxera de la què ens vas parlar fa un temps. Sóc molt fan teu i de la teva imatge retro-moderna :-)

Gerònima ha dit...

I jo sóc fan teva Paseante!