dimarts, 15 d’octubre de 2013

Jo no sé si ho haguéssim pogut fer millor.
Suposo que sí, tot es pot millorar per principi.
Però sé, que en aquells moments, en aquelles circumstàncies, ho fèiem el més bé que sabíem.
No hi cap CAP retret enlloc.
Però encara em dol el fracàs.
Com haver tingut un regal a les mans i haver-lo deixat caure.
I entenc que era un camí sense sortida, com a mínim així ho sentia jo. L'aire cada vegada més espès i irrespirable. Pels dos.
Però tu eres la cosa més important a la meva vida i encara no entenc com no vam ser capaços de trobar una solució.
Llegeixo al facebook: "EQUIVOCA'T! ÉS NECESSARI PER CRÉIXER"
I intento buscar el nostre error. O el més gran. Sobretot per no tornar a cometre'l. Em costa. Potser encara necessito més perspectiva.

I no ho dubtis mai, tu ets genial. Així ho penso i ho sento.
Un pató.

8 comentaris:

artur ha dit...

penso que per trobar una solució, han de ser dos a voler-la...
de tota manera, sempre em podem aprendre més, és veritat !
Bon dimarts !

XeXu ha dit...

De vegades les coses senzillament no poden ser, i buscar culpables és absurd. Fins i tot buscar els errors. Hi ha incompatibilitats subtils que potser no es noten d'inici, però que després pesen i molt. I fot molt adonar-se'n, perquè probablement estimes molt l'altra persona, però saps que no pot ser, i no pot ser. Bé, ànims si et calen, i a mirar endavant, mantenint els bons records, que segur que n'hi ha un munt.

Ariadna ha dit...

El passat és passat, i així ho demostres amb el temps verbals que fas servir. Vas (vau) passar per una prova duríssima. Fes que pagui la pena aquell tràngol i encara amb força el futur i no miris més enrera. Et fas mal i ... has pensat en la possibilitat que li fas mal per remenar-ho?

Molts ptns bonica.

joan gasull ha dit...

Quan la química deixa d'escalfar la relació, no tira endavant ni amb totesvles paraules del món.
Fa mal, però quan un es separa cal felicitar-lo doncs per fi ha deixat de perdre el temps i pot començar a obrir noves portes.
Endavant.

Carme ha dit...

Potser no hi ha fracàs, Gerònima, potser simplement hi ha diferències, de criteris, de necessitats, de prioritats... i aleshores no hi ha fracàs, perquè hi ha coses que, simplement, no són possibles.

Però ja sé que dol, dol molt, perquè amb una persona que t'estimes i que trobes genial, ens sembla que tot ha de ser possible.

Però jo que, per descomptat, no comparteixo pas l'actitud de culpabilitzar dels errors, perquè no, perquè ni cal ni s'ha de fer... tampoc comparteixo l'exclamació del Facebook... de fet, sempre que podem evitem equivocar-nos i em sembla molt millor, ni un extrem, ni l'altre... si ens equivoquem aprenem i si l'encertem també aprenem. I si no hi ha error? Simplement diferències. I l'encert ha estat deixar-ho?

Les coses van com van... no t'hi capfiquis massa...

cantireta ha dit...

Hi ha regals buits. Altres són com capses enormes: el més important no ocupa gran cosa, però et dóna rels per créixer.

Perdonar per tirar endavant. I perdonar-se.

Tu també ets genial. Patons.

Alba ha dit...

Diuen que les coses passen perquè han de passar... i suposo que si no ha estat deu ser per alguna cosa, encara que dolgui, que no s'entengui... No busquis culpables, estima i deixa't estimar! Es la millor medicina... ;)
Ptons!

Espérame en Siberia ha dit...

Sin embargo, creo que a veces lo que no funcionó en un tiempo pasado, puede resultar en un futuro. Corrigiendo, trabajando.
Y otras veces, mejor cerrar el ciclo y a seguir pa'lante.

Hermosa, siempre un placer pasar a leerte. Te mando mi abrazo más fuerte y deseo que estés muy bien.

Te extraño.