diumenge, 14 de setembre de 2014

"La cara de l'Anna deu ser un cromo. El Teo li acosta els ulls. Les pestanyes superiors són una pinzellada.
-Si no parles em costa més, t'aviso.
-Com?
El noi riu alçant la vista a un sostre imaginari. Arran de coll li gira un pam de trena, fina com un cordill.  Ella torna a no entendre res. Però com, de sord? Per què parla ... normal?
-Tu també ets sorda, oi?
Si li hagués preguntat si era idiota, hauria sigut una pregunta procedent. L'Anna s'espavila, és imperatiu un aterratge d'emergència:
-Perdona, no ho sabia.
-Òndia, em pensava que t'ho haurien dit."


L'altra de Marta Rojals. 
Pàg. 91

1 comentari:

Pais secret ha dit...


Crec que l' Anna té una altre tipus de sordesa, més psíquica que física, i de retruc, també una incapacitat per expressar-se.En la sorpresa final hi ha part de l' explicació, però només una part. Un personatge tan complex com interessant.

El detall del pinzell i les pestanyes...que bonic.