dimarts, 14 de juliol de 2015

-Jo no sóc de patons - li diu al acomiadar-se.
-Ja et vaig dir que no et tornaria a fer petons l'últim cop que ens vam acomiadar.
Ella no ho recorda pas això. Però no diu res.

S'hi sent a gust amb ell. Malgrat sap que amb ell, el seu cor no trota. Només hi ha amistat. Que ja és molt per ella.

L'endemà torna amb una amiga.
-Ho sap ell això? - li pregunta l'amiga quan estan les dues a soles - Que només sou amics?
-Suposo. Perquè creus que no ho sap?
-Per com us mireu. Jo et conec i sé que només és el teu amic, però... ell ho sap?


I ell torna, amb un granissat de llimona a la mà, que no s'acaba. Li passa convidant-la a acabar-se'l. Però després de la conversa ja no sap si ho vol fer. Ja no sap com els demés interpreten les seves accions i malgrat saber que ha de ser sempre ella mateixa, no vol acabar-se el granissat de la seva copa. El deixa. Expressament. El deixo tal com l'ha deixat ell.

Però més tard l'amiga li confessa que l'ha tirat a terra. I ella es pregunto si ha sigut una bona idea per la seva part.





4 comentaris:

Anònim ha dit...

Una orxata segur que se l’hagués acabada perquè sempre es fan curtes :D

Carme Rosanas ha dit...

Ha tirat a terra el granissat? quina llàstima!

Llàstima també dels petons perduts... o no fets... que s'ho rumiï bé, els petons són genials. Amistosos també!

Laura T. Marcel ha dit...

A vegades cal aclarir conceptes. Hi ha malentesos que fan molt mal! Que tot quedi en un granissat poc aprofitat!

盛豐 ha dit...

線上免費看a片
免費a片AV女優
成人校園a片
a片情報站
a片貼圖區
免費a片
色女a片群
免費無碼a片
夫妻做愛a片直播
成人校園a片