divendres, 7 d’octubre de 2016

I al final avui hem penjat la cortina al menjador, o les cortines millor dit, perquè en vam comprar 3. Pot semblar una cosa insignificant però a casa meva no n'hi ha hagut mai de cortina al menjador i fa una bona pila d'anys que hi visc. Jo crec que tot es basava en una falta d'imaginació: no aconseguia trobar la cortina dins el meu cervell que conjuntés amb mi i amb el menjador. No concebia cortina. I com que no era essencial, no n'hi vaig posar. Tampoc és que en aproximadament 10 anys no ho intentés més cops o que algun dia no acabés fullejant catàlegs o anant a veure botigues en busca d'una cortina perfecta per casa, però no la vaig trobar. I com que no compro a desgrat, no en vaig comprar cap. I ara mateix, no sé com va anar la cosa, no sé com va ser que sortíssim a la caça de la cortina, però ho vam fer amb il·lusió i amb decisió i la vaig trobar de seguida, em va agradar, tenia tot el que ahir jo volia (blanca, no molt gruixuda, de tacte suau, amb forats a la part de dalt com les de la dutxa) i va ser facilíssim. Avui ha vingut el meu pare a ajudar-nos a col·locar el pal i els agafadors, a fer els forats i tota la pesca, i ara, penjades, fan un goig espaterrant. La casa sembla més Casa. "Hogar" que es diria en castellà. I no entenc com he tardat tant en posar-la. Potser és que tot té un moment a la vida. I aquesta reflexió em fa sentir bé.

4 comentaris:

M. Roser ha dit...

És clar que una cortina , no és en absolut necessària, però no sé perquè ens aferrem a amagar el tros de cel que ens deixa veure( jo també en tinc), però tens raó, sembla que sigui més casa. Si vols gaudir del paisatge, només cal que l'enretiris...
Petonets.

Elfreelang ha dit...

de com parlar de cortines esdevé una reflexió filosòfica sobre allò de cronos , el temps i de kairós, el moment precís i adient ....hi ha moments en la vida per penjar cortines i d'altres per despenjar-les i aquest era e teu moment cortinaire

Carme Rosanas ha dit...

Enhorabona per la cortina, doncs!! Mai no és tard per les coses agradables.
Has trobat un moment tan bo com qualsevol altre. I si era el bon moment especial i específic, millor que millor...
Tal com les descrius, estic segura que m'agraden!!! 😜😜

Glo.Bos.blog ha dit...

Cert, tot té un moment a la vida. A mi m'ha arribat el moment de desferme'n d'elles. Com que el pis on visc dona a un pati,on és pràcticament impossible que ningú ens vegi he anat prescindint d'elles.
Però reconec que vesteixen molt una llar, el fa més acollidor, sens dubte.
Enhorabona per la troballa!