Li havia demant que l'acompanyés, però l'havia enganyat en el més important.
I ara ja era massa tard.
Quan se'n va adonar que al tren quedaven sols i que a l'estació i als carrers, tampoc hi havia ningú més, va entendre que ja no tenia sentit explicar-li la veritat.
El mal era inevitable. 
I es va posar a plorar amb contingut plor.

El soroll dels seus desafortunats talons amagaren la seva desesperació al seu company.