dimarts, 4 d’octubre del 2011
Dilluns de molt matí sonava aquesta cançó i va ser un Gran Dilluns.
Avui, després de dinar, mentre els nervis em rossegaven l'ànima i les ungles, l'he tornat a sentir. D'immediat m'he tranquilitzat i he somrigut, com si pogués escoltar molt baixet a l'orella "-Tranquil·la nena, tot anirà bé".
I així ha sigut.
Avui toca brindar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Me n'alegro molt que tot hagi anat bé (sigui el que sigui). Faig un brindis poc glamurós amb el meu got de llet amb civada a aquestes hores. Va per tu.
Publica un comentari a l'entrada