dimecres, 14 de març de 2012

LA DAMA DE BLANC




INTRODUCCIÓ A LA RESSENYA


La Bajoqueta, va crear un club de lectura i al gener es va decidir llegir La dama de blanc. Jo l'he acabat no fa gaire i moltes de les ressenyes ja estaven publicades.  Llegint-les he quedat admirada del treball ben fet i el meu objectiu és intentar no fer una ressenya pitjor però tampoc repetir-me com l'all, que ja veureu que en alguns casos sí que ho faig. Resumint, que aquesta serà una ressenya al meu aire. :)

Com que fa molts i molts anys que no faig una ressenya, el primer que em vaig plantejar és quin és l'objectiu. Al meu entendre, és donar a conèixer el llibre a possibles interessats a la seva lectura, amb això vull dir que malgrat m'ha agradat moltíssim el que vull no és animar-vos a llegir-lo (que sí que us hi animo) sinó intentar que us feu una idea del tipus de llibre que és i de com seria la lectura en el cas que us decidiu a emprendre-la. Sempre he pensat que més important i tot que l'argument (que sí que és important per saber si un llibre t'agradarà o no) és la forma en què està escrit i organitzat. Per això, quan llegeixo un llibre, més que dir-ne la opinió o explicar-ne l'argument, m'agrada "ensenyar-vos-el" amb les pròpies paraules de l'autor i per aquest motiu sempre us mecanografio els trossets que m'agraden i em criden l'atenció. Això ja ho vaig anar fent mentre el llegia, sí que és cert que ara n'afegiria més trossets, però penso que amb els què vaig penjar un ja es fa una idea de la prosa que es trobarà.
Bé, allà va!!!


RESSENYA 


1. REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA:

-Títol original: The Woman in White
-Autor: Wilkie Collins
-Lloc i any de publicació: Londres, 1860


-Títol: La dama de blanco (sí, l'he llegit en castellà).
-Editorial: Montesinos Editor, S.A
-Lloc i any d'edició:  Barcelona,  maig de 1984, 2na edició.
-Traductora:  Maruja Gómez Segalés
-Pàgines: 431, però de lletra molt petita!



2. FACTORS EXTRÍNSECS D'INTERÈS A L'OBRA:

2.1. DADES BIOGRÀFIQUES DE L'AUTOR EN RELACIÓ AL LLIBRE

William Wilkie collins va néixer el 8 de gener de 1824 a Londres (Inglaterra).
Fill de Harriet Geddes i del pintor William Collins.
De petit va estudiar pintura i més tard lleis a Lincoln's Inn. També era un gran aficionat al teatre.
Escriptor enormement prolífic: Novel·lista, dramaturg i autor de relats curts. Va ser molt popular en la seva època deixant per escrit 27 novel·les, com a mínim 14 obres de teatre, més de 60 relats curts i de 100 obres de no ficció.

És considerat un dels creadors i impulsors del gènere de novel·la policíaca.
Les seves obres més importants són La dama de blanc, Armadale i La pedra llunar.

Un fet decisiu en la seva carrera literària i personal va succeir al 1851 quan va conèixer Charles Dickens de qui va acabar sent amic inseparable, col·laborador en les mateixes revistes i coautor de vàries obres. També acabaren establint llaços de parentiu. :)

M'ha agradat descobrir que Collins va tenir tres fills: 2 nenes i un nen. A les nenes els hi van posar de nom, Marian i Harriet; i al nen, Charles William.  Sí, m'agrada pensar que li van posar Charles en honor a Dickens i m'agrada que una de les seves filles també es digués com el personatge que més m'ha agradat de la novel·la a la que ens referim; però això no és res més que una pura i dura especulació meva.

2.2. PERÍODE LITERARI 

No podem parlar de La dama de blanc sense parlar abans de la novel·la victoriana i de la novel·la en sèrie donat que La dama de blanc, va ser escrita l'any 1859, serialitzada entre novembre de 1859 i agost de 1860 (pel què he entés gairebé tota la novel·la es va publicar a Household Words excepte el desenllaç, que es va publicar a All the year around; les dues, revistes literàries setmanals fundades i propietat de Dickens) i publicada finalment en llibre l'any 1860.


2.2.1. Novel·la victoriana

La novel·la victoriana és la novel·la que va dominar la literatura inglesa durant l'època victoriana. Es caracteritza per:

  • La seva llargada 
  • Un llenguatge difícil  
  • La seva verosímilitud, és a dir, amb representació pròxima a la vida social real d'aquella època. Queda així representat les ganes de progrés (científic, econòmic i  social), l'esperit didàctic i moralista, l'esperit de descobriment i aventura, el descobriment del joc pròpiament dit i el sentit pràctic. 
  • L'intromissió de l'autor en el text apel·lant al lector.


2.2.2. Novel·la en sèrie.

Amb la revolució industrial milers de persones van accedir a la cultura de la lletra impresa. L'escriptor se sentia amb el deure d'educar a aquest nou públic i va trobar una bona manera de fer-ho mitjançant les novel·les per entregues. Així, la major part de les novel·les de l'època s'escrivien en forma de serial, és a dir, en diaris o revistes apareixia un capítol per cada número. Això explica que els arguments fossin tan intrincats i amb tants girs, amb personatges que entraven i sortien, a fi de mantenir l'interès del lector.
A més, a més, s'ha d'afegir que en aquell temps es pagava als autors per paraules, la qual cosa ajudava a què la prosa fos un xic carregosa. :)


2.3. POPULARITAT DE L'OBRA

Crec que no està de més fer menció de l'enorme popularitat que va tenir aquesta novel·la des de la seva primera publicació.

  • Més de 100.000 còpies per entregues!
  • La primera edició, de 1000 exemplars s'esgotà al mateix dia del seu llançament!!
  • La segona edició, de 1350 exemplars s'esgotà en una setmana!!!
  • I no només això, al voltant d'aquesta novel·la es creà tota una petita indústria de productes, incloent el perfum de la dama de blanc i el ball de la dama de blanc.
  • I també cal mencionar les numeroses adaptacions al cine, teatre i televisió, des del 1912 al 2005.
-The Woman in White (1912; 1917; 1929). Adaptacions mudes.
-Crimes at the Dark House (adaptació estadounidense, 1940)
-La dama de blanco (EE UU, 1948).
-Kvinna i vitt (adaptació sueca, 1949).
-Hour of Mystery: The Woman in White (Regne Unit, 1957).
-Dow Hour of Great Mysteries: The Woman in White
                  (EE UU, 1960).
-La dama de blanco (TV, 1966).
-La dama vestida de blanco (España, 1967).
-La femme en blanc (Francia, 1970).
-Die Frau in Weiß (adaptació alemana para TV, 1971).
-La donna in bianco (adaptació italiana para TV, 1980).
-La dama de blanco (miniserie, 1982). Sèrie de cinc episodis
                   produïda per la BBC
-Zhenshchina v belom (Rússia, 1982).
-La dama de blanco (TV, 1997)
-Woman in White (musical) creat per Andrew Lloyd Webber,
                   2005.




3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L'OBRA:

  • Punt de vista: És una història escrita en primera persona però explicada per més d'una mà.  Cada narrador, de forma lineal i cronològica, explica la part en que ell ha estat implicat. L'objectiu és que el lector escolti la història com si d'un tribunal de justícia es tractés; és a dir, els testimonis dels fets presenten uns esdeveniments intentant aconseguir la màxima fidelitat amb la realitat i aportant les proves necessàries perquè la història quedi ben lligada i entesa. 
  • Títol i pròleg: El títol és precís i apropiat donat que tota la història gira al voltant del misteri d'una dama: la dama de blanc. El pròleg també és útil de llegir ja que prepara al lector pel tipus de narració que es trobarà.
  • Organització: Està organitzat en tres parts, ordenats cronològicament.
  • Estil: Completament i absolutament formal i educat. Al meu entendre no hi ha informació inútil ni sobrant. Les paraules empleades no són difícils però són molt precises. Un gust per la vista llegir la prosa del llibre. 
  • Tema: Conspiració i maquinació. És considerada una de les primeres novel·les de misteri i policíaca.
  • Final: Si l'objectiu del llibre és explicar uns fets fidedignament des de principi a fi, el final fa honor a l'objectiu.  
  • Precisió de la informació: La informació intenta ser extremadament precisa i objectiva, és a dir, sense prejudicis. I els fets, al meu entendre, són totalment creïbles i lògics. El que vull dir amb això últim és que els personatges estan tan ben caracteritzats que actuen en consonància al seu caràcter. 



4. CONTINGUT DE L'OBRA

4.1. GÈNERES LITERARIS

Quan a l'institut vaig estudiar l'obra Tirant lo blanc de Joanot Martorell, la vam considerar novel·la total per la quantitat de gèneres literaris qui s'hi podien observar. La dama de blanc, no sé si també li podem donar la mateixa consideració, però sí que és veritat que toca molts registres: novel·la d'amor, d'aventures, de misteri, precursora de la novel·la policíaca i també, i aquest gènere, fins el dia d'ahir totalment desconegut per mi, novel·la epistolar. Per no allargar-me només parlaré d'aquest últim gènere (no per això trec importància a tots els altres, tot el contrari).

4.1.1. Novel·la epistolar

Novel·la en primera persona basada en la correspondència (cartes o epístoles enviades i rebudes pels personatges). L''escriptor es presenta com el fonament a la veritat que ell mateix anuncia, donat que el que anuncia és privat i íntim, a partir de la seva visió personal (i casi secreta) de les coses i persones que l'envolten. És a dir, són textos íntims, informals, seguint la veu de la consciència; i deixen al lector en el rol de voyeur i violador de la intimitat dels personatges,  posant-li a l'abast tot allò que moltes vegades es calla en viva veu però que s'allibera en l'escriptura íntima.

En aquestes novel·les es comparteix amb el lector l'omnipresència i omnisciència (qualitat de saber-ho tot) del novel·lista, jugant amb el temps i permetent crear una construcció ordenada.

Penso que és un gènere boníssim per aconseguir que el lector empatitzi i connecti amb els personatges i així s'enganxi més a la trama.

4.2. PERSONATGES PRINCIPALS

No faré una descripció detallada dels personatges però sí que diré que apareixen personatges ben definits de les tres classes socials de l'època: personatges de l'església i de l'aristocràcia, de la classe mitjana i de la treballadora. Tots molt ben caracteritzats.
A més a més, podríem fer-ne dos equips: equip protagonista i equip antagonista. A l'equip protagonista hi posaria el Walter i la Marian i a l'equip antagonista, el compte Fosco i Sir Percival. Evidentment no podem oblidar a la Laura, a Madam Fosco, a la Dama de blanc ni tampoc al senyor Fairlie. Tots aquests personatges, en opinió meva, t'acaben arribant al cor, d'una manera o d'una altra. :)


I em sembla que ho deixo aquí. Ja des del principi vaig decidir no parlar de l'argument i la valoració personal també la crec innecessària donat que tota aquesta ressenya l'he fet per voluntat pròpia i si el llibre no m'hagués agradat tant, segurament l'hagués fet molt diferent.



5. BIBLIOGRAFIA

Tota la informació que he anat recopil·lant l'he tret d'internet, sobretot de la wikipèdia però també d'altres enllaços, espero no deixar-me'n cap.
http://www.alohacriticon.com/viajeliterario/article1161.html
http://www.ctv.es/USERS/manbar/collins/home.htm#anagrama
http://es.wikipedia.org/wiki/William_Wilkie_Collins  (la biografia m'ha semblat molt interessant).
http://cierzo.blogia.com/2004/021501-la-novela-epistolar.php
http://cai.bc.inter.edu/resenaliteraria.htm
http://www.slideshare.net/ucbwebmaster/cmo-preparar-una-resea-literaria


8 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

M’ha agradat la teva ressenya, m’ha recordat les que feia quan estudiava, tot ben classificat. Estar molt bé l’apartat 2.2, un llibre sense el seu període a vegades va una mica coix. El teu final és molt bo, d’entrada fa gràcia, però és la veritat.

Carme ha dit...

Déu n'hi do, quina ressenya!

ja et fas la idea, ja! Jo la vaig llegir fa molt temps... No me'n recordo massa... si no tingués tants llibres que m'esperen e ncara el rellegiria.

carina ha dit...

Ostres, l'hauré de fotocopiar i passar-la als meus alumnes de batxillerat per tal que treballin els llibres com tu ho fas. Felicitats, la bajoqueta sempre porta propostes interessants

Glo.bos.blog ha dit...

Caram, Gerònima!
Quina ressenya més complerta!

el paseante ha dit...

T'hi podries guanyar la vida fent ressenyes. Quina currada. Pel que he entès, aquesta novel.la seria com un "El cor de la ciutat" que després s'hagués publicat en format llibre. Bé, més o menys.

bajoqueta ha dit...

Mare de déu! Sort que feia temps que no en feies cap, eh?

No està tenint gens d'èxit el club de lectura jajaja. Però bé ho he intentat. Com he anat tant liada amb lo del llibre tampoc he pogut estar-me gaire. I la gent també té moltes coses a fer.

M'ha encantat com ens parles del llibre i com l'has desgranat. Segur que si algú llegeix les ressenyes que vau fer Pilar, Quadern de Mots i tu els vindran ganes de llegir-lo.

Ara mateix el poso. Moltes gràcies per explicar-mos més del llibre :)

365 contes
Terra de llibres

Gerònima ha dit...

Ei!!! jo no estic d'acord amb això que no ha tingut gens d'èxit!!! mira! la primera convocatòria i ja tens quatre ressenyes!! ànims!!! tot costa engegar!! Amb la Història interminable no m'hi he vist en cor i amb la biografia...
Gràcies a tu preciosa! sense el teu club no l'hagués llegit!

Gerònima ha dit...

Ostres nens!!! quin fallo! em pensava que ja us havia contestat a tots i ara veig que no!
Primer de tot! gràcies per llegir-la sencera, de tan llarga pensava que no se la llegiria ningú! ja ja ja!

Quadern, és que si no us volia copiar les vostres ressenyes havia d'indagar!! :) m'alegro que et sembli útil el context de l'època, a mi també! crec que explica moltíssimes coses del llibre!


Carme, fer la idea del llibre és el què volia, si ho he aconseguit me n'alegro moltíssim, a veure si en comptes d'animar a la lectura, desanimaré! ja ja ja! espero que no!

Carina, tens raó, aquest llibre ha sigut interessant interessant!! A veure si fem publicitat del club de lectura i l'animem!!!

Glòria, gràcies! el llistó de les ressenyes estava pels núvols!

Paseante! exacte! igualet igualet!