Més d'un surt per la tangent i no és per les ànsies de llibertat, que al cap i a la fi tenim tots, sinó per covardia, per morro o per irresponsabilitat.
Sempre em passa el mateix quan m'apunten amb una càmera fotogràfica o amb un fusell (segons sigui un safari de fotògrafs o d'assassins). Em falten cames, noia.
ahir va caure a les meves mans aquesta frase: "Al río que todo lo arranca todos lo llaman violento, pero nadie llama violento al lecho que lo oprime". B. Brecht.
Em va agradar. No sabia què fer-ne i vaig pensar que algun dia n'escriuria alguna cosa... i ara que et llegeixo penso que hi va molt bé...
No sempre, fugir per la tangent és una sortida còmoda o irresponsable... de vegades el camí és tan estret que no hi ha altra opció...
12 comentaris:
"No pretendo,
Mi bella criatura,
tu caza y, captura"
LA LOCURA QUE TODO LO CURA, de LUIS EDUARDO AUTE.
N'hi ha que les ànsies de llibertat les duen fins a les últimes conseqüències...
C. ha fugit, però potser malgrat això, valia la pena haver-la pintat. No?
Per altra part això de fugir per la tangent, té molt afeccionats, eh?
C. és sentia presonera.
Fugir per la tanget és una sortida molt comode.
Més d'un surt per la tangent i no és per les ànsies de llibertat, que al cap i a la fi tenim tots, sinó per covardia, per morro o per irresponsabilitat.
C? Com la vitamina C que fuig si no et veus ràpid el suc de taronja?
C ha aconseguit el seu propòsit traçant el camí a seguir.
També ho podem fer nosaltres, però hohem d'intentar
Potser no ha fuit, sinó que no ha pogut evitar caure per la tangent del quadre.
Sempre em passa el mateix quan m'apunten amb una càmera fotogràfica o amb un fusell (segons sigui un safari de fotògrafs o d'assassins). Em falten cames, noia.
Carme, :) pintar sempre val la pena!
Glòria, si se sentia presonera, era evident que acabaria fugint...
Laura! Quanta raó!
Pons, més o menys! :)
Joan, es tracta d'això, de saber quin camí és el que volem seguir.
Xicarandana! caure? noooo! li vaig fer unes ales precioses! :)
Paseante! això rai! quan vulguis et dibuixo unes cames com el del "correcaminos" i llestos! :P
Pintar amb ànsia de llibertat...Magnífica tècnica!
ahir va caure a les meves mans aquesta frase:
"Al río que todo lo arranca todos lo llaman violento, pero nadie llama violento al lecho que lo oprime".
B. Brecht.
Em va agradar.
No sabia què fer-ne i vaig pensar que algun dia n'escriuria alguna cosa...
i ara que et llegeixo penso que hi va molt bé...
No sempre, fugir per la tangent és una sortida còmoda o irresponsable... de vegades el camí és tan estret que no hi ha altra opció...
petons bonica!
Pilar! gràcies!
Mar, m'agrada molt la frase, i això que dius també m'ho guardo per mi. Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada