dimecres, 1 d’agost del 2012

Et veig. T'abraço i et beso. Potser és una mala idea però per mi és com robar temps al temps.
T'agafo de la mà perquè caminar al teu costat i agafar-te-la és tot u. Et demano si et molesta i em dius que no.
Somric.
Ens trobem amb uns amics i em dius baixet "ho saben". Ens deixem de les mans. Ben bé no sé perquè. Potser perquè hi han coses difícils d'explicar. I tampoc cal donar explicacions.
De seguida me n'adono per les respostes que estan sorpresos de veure'ns, d'haver-nos vist agafats i de què anem a sopar junts.
Als tres segons després de dir-los adéu ens tornem a agafar. Les nostres mans s'acoplen perfectament. Així ho crec. Així ho sento.
Parlem. T'explico coses amb la mateixa naturalitat de sempre. Em continues ajudant amb tot. T'explico que encara no he tret el teu raspall de dents del pot. Que no ho he fet perquè estic acostumadíssima a veure els dos junts i crec que encara serà pitjor si el trec i només en veig un. Em dius que tiri el teu a la bassa i que en compri un de nou. M'agrada la idea. Et faré cas. Crec que serà bo.
I així amb tot. M'escoltes i m'ajudes. Em fas somriure. Ens posem al dia. Ens en enfotem de mig món i enviem a pastar fang a mig altre. Estem a gust. :)

Allarguem la nit tant com podem, primer gelat i després whisky. Trenquem amb la tradició i t'acompanyo a casa jo a tu. Ho agraeixo.
Arribo a casa menys trista que l'última vegada. Però amb poques ganes de dormir. Malgrat tot escriure em fa plorar una mica.
Recordo al migdia, quan ma mare m'ha dit "que vagi bé el sopar aquesta nit" i jo l'hi he contestat: "quedo amb ell, és impossible que no vagi bé."

:)

Entro al facebook i algú em fa pensar amb les relacions tòxiques. D'acord. N'hi ha de tòxiques. Però també n'hi  ha de guaridores, gràcies a Déu. Com la nostra.
I en faig un nou propòsit per la meva nova vida. Ara ja en tinc dos:

· Ser feliç i fer feliç als demés sent jo mateixa.
· Arreglar les relacions tòxiques i mantenir les guaridores. :)


Tot és proposar-s'ho.

11 comentaris:

Garbí24 ha dit...

una relació per anar amb peus de plom i mirar de que no sigui gaire tòxica.....

Rafel ha dit...

Trobo que és una relació ben guaridora, i no em consta que el whisky hagi fet massa efecte.

:)

Laura T. Marcel ha dit...

Sort. Segur que tot anirà molt bé! No pot ser d'una altra manera. S'han d'anar compensant les de cal i les d'arena.
Petons.

Carme Rosanas ha dit...

M'agrada aquesta relació i m'agrada que pugui ser guaridora.

Glo.Bos.blog ha dit...

Les coses es poden arreglar a vegades.
Altres ens entossudim en fer funcionar coses que no van ni amb rodes.
Sembla que aquesta història que expliques pot acabar bé.

Illa incognita ha dit...

M'han encantat la pau i la marudesa que es desprenen d'aquest post.
Una abraçada!

Anònim ha dit...

ens falta conèixer l'altra part de la parella a veure què en pensa...

Ariadna ha dit...

Pot passar de ser guaridora a tòxica en un tancar i obrir d'ulls... caldrà anar en compte... i que no canvïi.
Ptns

khalina ha dit...

El pitjor d'alguna relació tòxica, és que alguns cops no sabem distingir-les

Abogadaenbcn ha dit...

Entenc tan bé la sensació de les mans que s'acoplen perfectament...
Aquestes són fases que s'han de passar i desgraciadament passen... Molts petons.

Gerònima ha dit...

Joan, per ara no ho és gens de tòxica, és guaridora, tot i així... SEMPRE A L'AGUAIT! :)

Rafel, :) ell beu whisky i jo birreta! :P

Exacte Laura! de cal i d'arena! :)

Carme, a mi també m'agrada. M'agrada ell i m'agrada la relació que tenim. En dóno paraula.

Glòria, amb algunes persones, acabar malament és IMPOSSIBLE! :)
El meu objectiu però, no és acabar bé, és no acabar. Ser diferents, però ser. :)

Xicarandana, ho escric tal com ho sento. Una abraçada per tu també preciosa!

Pons, l'altra part de la parella, al llegir aquest post em va enviar un mail dient-me que quan es tornés tòxic l'avisés. Ell és així de maco. :)

Ariadna, ho intentarem. Així, en plural. Patonarrus!

Khalina, quan algú cada vegada que obra la boca et deixa feta pols crec que te n'adones. :) Però també penso que no hi han persones tòxiques sinó relacions tòxiques i que aquestes poden canviar a millor. Com a mínim s'ha d'intentar.

Gràcies Anna. Intento no perdre la confiança en què hem fet el millor pels dos. Un patonàs! :)