divendres, 24 d’agost del 2012



Fragment de la peli:


"Mi abuela, Luz del amanecer, era una india kikapúe ella,
decía que todos nacemos con una caja de cerillas en nuestro interior y que no las podemos encender nosotros solos
necesitamos de oxígeno y de la ayuda de una vela
solo que en nuestro caso, el oxígeno debe provenir por ejemplo, del aliento de la persona amada.
La luz de la vela puede ser cualquier cosa, una melodía, una palabra, una caricia, un sonido, just anything!
algo que dispare el detonador y encienda una de las cerillas.
Cada persona tiene entonces que descubrir cuales son sus detonadores para poder vivir
ya que la combustión que se realiza al encenderse una de ellas, eso, es lo que nutre de energía al alma
si no hay detonador para los fósforos, entonces la caja de cerillas se humedece y entonces nunca podremos encender uno solo de ellos.
Hay muchas maneras de poner a secar una caja de cerillas húmeda,
puede estar segura de que si tiene remedio,
claro que también es muy importante encender las cerillas una por una
ya que si por una inmensa emoción llegamos a encender todas de un solo golpe,
se produce un resplandor tan fuerte que aparece ante nuestros ojos un túnel,
esplendoroso, que nos muestra el camino que olvidamos al nacer y que a la vez nos llama para encontrar nuestro perdido origen divino. "

Como agua para chocolate.
pel·lícula dirigida per  Alfonso Arau, basada en la novel·la de Laura Esquivel.


9 comentaris:

fanal blau ha dit...

La pel·lícula no l'he vist, però vaig llegir el llibre ja fa uns quants anys...

Aquest fragment és impressionant!
Una abraçadeta i bentornada, bonica!

Audrey ha dit...

Recordo la pel-lícula, la vaig veure fa molts anys i aquest fragment és màgic!. Gràcies per compartir-lo.


Bon dissabte!

rits ha dit...

REcordo la peli de fa molts i molts anys. És un fragment preciós!

khalina ha dit...

Vaig veure la peli i em va agradar, però tinc mala memòria per recordar pelis (excepte si les veig gaires vegades)i vaig oblidant-les, barrejant-se en el meu cap personatges i històries, i desapareixent-ne d'altres...
Aquest fragment és molt maco.

Anònim ha dit...

Como agua para chocolate? no l'he vist pas, drames romàtics amb tocs còmics em tiren endarrere...

rosana ha dit...

Quàntes veritats es diuen en aquestes paraules! M'agrada això de que tots neixem en les mateixes possibilitats però hem de trobar allò que ens face vibrar. Gràcies per compartir-lo.

Carme Rosanas ha dit...

Ostres, amb la memòria! vaig llegir el llibre, vaig veure la peli i em sembla llegir aquesta citació per primer cop. Preciosa, per cert, màgica... gràcies, nina!

Goculta ha dit...

Una de les meves pelis de capçalera, junt amb el llibre.
Preciós el fragment.

Gerònima ha dit...

Gràcies Fanalet! volia penjar el fragment de la peli, però no el vaig trobar, hagués hagut de penjar un tros llarguíssim i no calia. L'escena és molt bonica.
M'alegro que t'agradi! :)

De res Audrey! crec que és un missatge important i d'aquells que no s'han d'oblidar, pel bé propi i dels que ens envolten!
Bon dimecres!

Gràcies Rits! sí que és bonic!

Khalina! a mi també em passa això! però té un avantatge, :) quan la tornes a mirar et tornes a sorprendre! :)

Pons, no et deixis perdre la peli per la forma, perquè et perdràs el contingut. O sí! :)

De res Rosana, és un fragment ple d'esperança!

De res Carme! així tornes a gaudir dona! Abraçadeta!

M'alegro que t'agradi Goculta!